Diferència entre revisions de la pàgina «Estrogen»

5 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.7.1) (Robot afegeix: gl:Estróxeno)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Una de les cinc categories d'hormones esteroïdals són els estrògens. Com les altres categories ([[progestina]], [[glucocorticoide]]s, [[mineralocorticoide]]s i [[androgen|andrògens]]), els estrògens són derivats del [[colesterol]] i, per tant, contenen una estructura de quatre anells del nucli del colesterol.<ref name="Werner">Werner Müller Esterl. (2008) Bioquímica: Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Editorial Reverté. ISBN 978-84-291-7393-2</ref>
[[Fitxer:Steroidogenesis.svg|dreta|540px|Esteroidogènesi]]
En la seva funció endocrina, els estrògens travessen la membrana cel·lular per a arribar al nucli, on s’encarreguen de l’activació o desactivació de determinats gens, regulant la síntesi de proteïnes. Per activar i desactivar els gens s’uneixen a proteïnes que són receptors solubles i molt específics. Els receptors dels estrògens són membres d’una família de proteïnes que actuen com a receptors d’una gran varietat de molècules hidrofòbiques, incloent les altres hormones esteroïdals, tiroïdals i retinoïdals. Encara que els principals compartiments productors d’esteroides dels ovaris (cèl·lules de la granulosa, de la teca, de l’estroma i del cos luti) tenen tots els sistemes enzimàtics requerits per a la síntesi de múltiples esteroides, són les cèl·lules de la granulosa les principals secretores d’estrògens.
 
== Estructura ==
Totes les hormones esteroïdals contenen l’estructura de quatre anells del nucli de colesterol, tal i com hem esmentat anteriorment. Els anells es designen amb les lletres A, B, C i D. Donat que les hormones esteroïdals són efectives només a concentracions molt baixes, es sintetitzen a l’organisme a concentracions petites. La seva síntesi consumeix relativament poc colesterol i requereix l’eliminació d’algun o tots els carbonis de la cadena lateral al carboni 17 de l’anell D del colesterol. Aquesta eliminació té lloc a les mitocòndries dels teixits que produeixen esteroides i implica la hidroxilació de dos carbonis adjacents de la cadena lateral (C20 i C22), seguida del trencament de l’enllaç entre ells. Totes les reaccions d’hidroxilació i oxigenació de la biosíntesi d’esteroides estan catalitzades per oxidases de funció mixta. Aquestes necessiten la presència de NADPH, de O2 i del citocrom mitocondrial P-450 monooxigenasa per a realitzar la seva tasca.
 
<center>
== Estrògens naturals ==
=== Estrona ===
Concretament, l'[[estrona]] és l’estrogen que promou, principalment, el desenvolupament i el manteniment de les estructures reproductives de la dona (especialment la capa endometrial de l’úter), les característiques secundàries sexuals l’augment dels pits. El lloc principal de síntesi de l’estrona es troba en els teixits extraovàrics, el múscul esquelètic i el teixit adipós.<ref name=calacervera/>
 
=== Estradiol ===
* D. Voet y J.G. Voet. (2006) Bioquímica. 3ª ed. Ediciones Panamericana. ISBN 1-56032-814-2
* Mathews, C.K, van Holde, K.E. i Ahern, K.G. (2002) Bioquímica. 3a ed. Addison Wesley. ISBN 84-7829-053-2
* Nelson, D.L. i Cox, M.M. (2009) Lehninger Principios de bioquímica. 5ª ed. Ediciones Omega. ISBN 84-282-1486-7 / ISBN 978-84-282-1486-5
* Smith, C., Marks, A.D., Lieberman, M. (2005) Bioquímica básica de Marks. Un enfoque clínico. 2ª ed. Ed. McGraw-Hill. ISBN 84-481-4529-1
* Werner Müller Esterl. (2008) Bioquímica: Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Editorial Reverté. ISBN 978-84-291-7393-2
851.856

modificacions