Diferència entre revisions de la pàgina «Udmúrtia»

6 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (r2.6.4) (Robot afegeix: sco:Udmurtie)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
<br />&nbsp;- [[Densitat de població]]
|
<br /> 1,560,260 h. <small>''([[2005]])''</small>
<br /> 37,3 hab/km²
|-----
 
== Història ==
Un cop esclatada la [[Revolució russa|revolución d'octubre del 1917]], el poder soviètic s'establí a [[Ijevsk]], i hi organitzà diversos comités a Udmúrtia el març del 1918. El juny del 1918 el I Congrés d'Udmurts de Rússia adoptà la resolució provisional d'incloure Udmúrtia dins la R.F.S.S de Rússia. El [[31 de juliol]] del [[1918]] el Comissariat del Poble per a Nacionalitats establí la seva pròpia jurisdicció i creà una secció votiaca o udmurt, per perparar-los el camí per l'autonomia.
 
El 1919 el país fou atacat per les tropes de [[Alexander Koltxak]], qui fou rebutjat el juliol per l'[[Exèrcit Roig]] amb cert suport popular. Així el [[4 de novembre]] del [[1920]] el Comité Central Executiu de tota Rússia i el [[Consell de Comissaris del Poble]] organitzaren la formació de l'Oblast Autònom Votsk. El 1932 l'Oblast prengué el nom d'Oblast dels Udmurts i finalment, el [[28 de desembre]] del [[1934]], esdevé República Socialista Soviètica Autònoma.
El 1921–1930 aptiren una forta plaga de fam a causa de la [[guerra civil]] que els impedí un fort desenvolupament demogràfic i que provocà que molts udmurts emigressin a [[Sibèria]]. El 1921 se celebrà el I Congrés d'Autors Udmurts, que es dividiren entre nacionalistes i comunistes revolucionaris.
 
Durant els anys 1930 es va dur a terme una política de col·lectivització forçada, per la qual el 1937 milers d'udmurts foren deportats, i gairebé tota la ''intelligentsia'' udmurt havia estat anihilada. El 1935 la RSSA Udmurt tenia 32.100 km² i 868.000 habitants, dels quals el 52,3 % eren udmurts i el 43,4% russos, mentre que el [[1926]] tenia 29.994 km² i 756.000 habitants, dels quals el 55 % eren udmurts. Entre el 1929 i el 1940 es van dur a la pràctica cinc plans quinquenals per tal de desenvolupar-hi la indústria pesant i col·lectivitzar la producció en sovkhosos i [[kolkhoz]]es, alhora que el març del 1937 es ratificava la primera constitució.
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] moltes de les factories foren aconvertides en fàbriques d'armes, així com dels treballadors, de la Rússia ocupada pels nazis foren evaquades a territori udmurt, cosa que provocà un fort increment en el nombre de població forastera en el territori, sobretot russos. Tot i així, uns 60.000 udmurts foren condecorats, 100 d'ells com a Herois de l'[[URSS]]. Després de la guerra, es cosntruiren empreses noves, com la planta faraònica d'Izhtiazhbummash.
Durant el període de la [[perestroika]] la república es caracteritzà per la seva estabilitat, i donà suport a les reformes econòmiques, mercè les divises de la fàbrica de [[AK-47|kalàixnikovs]] a Ijevsk. Fou escollit president [[Aleksandr Volkov]], mentre [[Pavel Pershenin]] ho era cap de l'Assemblea i Anatoli Saltykov cap de govern.
 
El 1995 la Federació Russa i Udmúrtia signaren una sèrie d'acords definint les responsabilitats respectives sobre la divisió de la priopietat estatal, llei i ordre, industries de defensa, ús del sòl i recursos forestals i protecció ambiental. El 1996 la República Udmurt passà una llei sobre "educació nacional" que garanteix el dret a rebre l'educació en la llengua nadiua de cadascú.
 
== Referències ==
851.856

modificacions