Clavibacter michiganensis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-eubacteri eubacteri +eubacteri) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 25:
''Clavibacter'' és un gènere poc usual de bacteris fitopatògens ja que es tracta de bacteris gram-positius i no té un sistema de secreció tipus 3. Totes les espècies i subespècies de ''Clavibacter'' un tipus de [[paret cel·lular]] B2γ reticulada en un residu [[diaminobutirat]]. ''Clavibacter'' és un bacteri aeròbi amb una morfologia corineforme. No hi ha [[miceli]] i no és [[Endòspora |esporulat]]. <ref name="Eichenlaub2011">Eichenlaub, Gartemann. [http://www.annualreviews.org.ezproxy.library.wisc.edu/doi/pdf/10.1146/annurev-phyto-072910-095258 "The Clavibacter michiganensis Subspecies: Molecular Investigation of Gram-Positive Bacterial Plant Pathogens"], ''The Annual Review of Phytopathology'', Germany, 2011</ref>
''Clavibacter michiganensis'' infecta l'hoste primari per tres vies: ferides, [[hidatode]]s o per contaminació de la [[llavor]].
== Clavibacter michiganensis subsp. sepedonicus ==
La subespècie ''C. michiganensis subsp. sepedonicus'' és responsable de la [[necrosi bacteriana de la patata]] o [[podridura anular]], que afecta als tubercles i les plantes de la [[patata]] i en produeix la seva podridura un cop recol·lectats i emmagatzemats. <ref name="Factsheet">{{citar web | url = http://www.eppo.org/QUARANTINE/bacteria/Clavibacter_m_sepedonicus/CORBSE_ds.pdf | títol = Data Sheets on Quarantine Pests. Clavibacter michiganensis subsp. sepedonicus | consulta = 18 desembre del 2011
Tanmateix també pot infectar altres membres de la família de les [[solanàcies]] i de la [[remolatxa sucrera]] on no causa cap malaltia.
En les patateres, els símptomes de la infecció, d'aparició tardana, poden confondre's amb altres infeccions (''[[Phytophthora infestans]]'', ''[[Verticillium albo-atrum]]'' o ''[[Thanatephorus cucumeris]]'') o inclús a efectes de la [[sequera]]. Aquesta subespècie infecta exclusivament les patateres i no s'ha pogut demostrar la seva pervivència en el sòl, tanmateix els equipaments agrícoles i els envasos que han contingut patates infectades l'organisme pot perviure, inclús quan aquests elements han estat sotmesos a temperatures properes a la congelació. El seu òptim de proliferació està al voltant dels 21º C.<ref name="Factsheet"/> Aquest bacteri es dispersa fonamentalment per llavors infectades, per [[fòmit]]s com els ganivets que es fan servir per tallar tubercles per a la [[sembra]]. La seva dispersió en el camp de planta a planta és baixa, però hi ha evidències experimentals que el bacteri pot ser transportat per insectes com ''[[Leptinotarsa decemlineata]]'', [[llagostes]] i [[àfids]].<ref name="Factsheet"/> No hi ha tractaments efectius pel que el control d'aquesta infecció es basa en el control estricte per a fer servir llavors o tubercles que no estiguin infectades. <ref name="Factsheet"/>
Degut a la dificultat de detectar els símptomes i a l'aparició tardana s'han desenvolupat estratègies de detecció del microorganisme usant tècniques de [[biologia molecular]] ([[FISH]], [[Reacció en cadena de la polimerasa|PCR]], [[IF]]) i [[cultiu microbià]] (aïllament en [[medi de cultiu|medis de cultiu]] selectiu i proves bioquímiques). A Europa s'ha detectat sobretot en països del nord (Alemanya, països nòrdics) i de l'est (p.ex.: Polònia, Ucraïna, Rússia), a França es considera eradicada, i a Espanya no hi ha evidències de la seva detecció. <ref name="Factsheet"/> La Unió Europea establí la [[directiva europea]] 80/665/CEE (any 1980) per al seu control modificada posteriorment (2006)<ref>{{Citar publicació | article = DIRECTIVA 93/85/CEE DEL CONSEJO de 4 de octubre de 1993 relativa a la lucha contra la necrosis bacteriana de la patata (DO L 259 de 18.10.1993, p. 1) | format = {{pdf}} | llengua = castellà
on s'estableixen els protocols de detecció i identificació tant en tubercles com en les plantes, basats sempre en confirmacions de laboratori; els procediments de control en cas de determinar-se aparicions del microorganisme en cultius o patates en qualsevol de les seves fases de comercialització; així com els mètodes d'eliminació del material infectat o la desinfecció de les instal·lacions afectades. Aquesta directiva fou transposada a l'ordenament jurídic d'Espanya mitjançant una ordre del ministeri competent.<ref>{{Citar publicació | nom =Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
== Referències ==
| |||