Coadjutor: diferència entre les revisions

 

Al [[dret canònic]], el coadjutor es distingueix de l'[[auxiliarius]], com que té el dret de successió ''(cum iure successionis)''. Avui, és de costum d'anomenar un coadjutor quan el bisbe titular té qualsevol incapacitat o esdevé massa gran.<ref>[http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#sec2%20tit1 Codex Iuris Canonici, Caput II, De episcopis, art 377 ss.]</ref> Normalment el bisbe titulari requereix l'anomenament d'un adjutor o d'un auxialiari, peró en circumstàncies excepcionals, un [[papa]] pot anomenar un coadjutor o auxiliari ''[[motu proprio]]''. Segons els reglaments del [[dret canònic]] del [[catolicisme]], un coadjutor és un [[bisbe]] amb plens drets territorials i li atorguen una [[diòcesi]] ''“[[Diòcesi titular|in partibus infidelium]]”,'' el que vol dir un territori simbòlic d'una ciutat desapareguda o al territori avui ocupat per a altres [[monoteisme]]s, de fet sovint a la part actualment [[islam|musulmana]] de la conca mediterrània.