Tropes d'assalt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 4:
Hi hagué tropes d'assalt als exèrcits francès, austrohongarès, etc., però hi destaquen les dels exèrcits alemany (''[[Sturmtruppen]]'') i italià (''[[arditi]]''). Aquests darrers foren els únics a enquadrar-se com a cos separat i dotat d'[[Uniforme militar|uniforme]] propi; en altres exèrcits les tropes d'assalt s'enquadraven en meres unitats, generalment al si de l'arma d'infanteria, i duent l'uniforme de l'arma de procedència.
 
Els atacs de les tropes d'assalt havien d'ésser necessàriament fulminants, per la rapidesa i la brutalitat; llurs membres, generalment voluntaris, eren (o esdevingueren) homes endurits. Per la naturalesa de llur tasca, que exigia un màxim de llibertat de moviments amb el mínim de pes, els membres de les tropes d'assalt usaven armes de foc lleugeres, fàcils de manejar, com ara [[pistola|pistoles]] i [[Subfusell|subfusells]], així com armes blanques ([[Baioneta|baionetes]], [[punyal]]s de trinxera). De la mateixa manera, llur equipament es reduïa a la mínima expressió; per exemple, un [[sarró]] carregat de [[Granada (arma)|granades]]. No era rar que hi afegissin elements irreglamentaris, sovint de fabricació artesanal (per exemple, [[casc]]os de llauna de disseny capriciós, entre els ''[[arditi]]''). Un bon nombre duia cuirassa.
 
Al si de les tropes d'assalt, i entorn seu, tendí a desenvolupar-se un culte de l'heroisme amb aspectes de mística de la violència, tot plegat amb elements feixistitzants. De fet, un cop desmobilitzats, molts ex-membres de les tropes d'assalt, incapaços de reincorporar-se a la vida civil, participaren en la creació d'organitzacions feixistes i altres d'extrema dreta, en què sovint formaven la base de les milícies.