Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pl:Publiusz Korneliusz Dolabella |
m *les deutes > els deutes i alguns canvis menors... |
||
Línia 1:
{{millorar estructura}}
{{Cognom romà|[[Gens Cornèlia|Corneli]]|[[Dolabel·la (família)|Dolabel·la]]}}
'''Publi Corneli Dolabel·la''' ({{lang-la|Publius Cornelius Dolabella}}) fou un [[magistrat romà]], probablement fill del pretor urbà del 67 aC [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|Publi Corneli Dolabel·la]]. Va néixer vers el {{aC|70}}. Fou
El {{aC|51}} fou nomenat membre del col·legi de ''[[quindecimviri]]'' i al {{aC|50}} va acusar a [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)|Appi Claudi]] de violar els drets del poble; Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara
Mentre Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el {{aC|49}} es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de [[Juli Cèsar]]. Aquest va marxar a [[Hispània]] per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la [[mar Adriàtica]], però no va fer cap acció de mèrit. Després de la [[batalla de Farsàlia]], Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar, a decepció seva, per poder fer front als seus deutes i les reclamacions van continuar. En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.
Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una [[família plebea]], els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul Vàtia]] el va adoptar i alguna vegada fou anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el {{aC|48}} va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[rogatio]]'' per cancel·lar
Cèsar li va prometre el consolat pel {{aC|44}} (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara [[pretor]], però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els [[parts]], va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era [[àugur]], es va oposar a aquest nomenament i abans que el [[Senat romà|senat]] pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat als [[idus de març]]. Al mateix dia de la mort Dolabel·la va prendre possessió dels [[Cònsol romà|atributs consulars]] i es va aliar als assassins i així va obtenir confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquestos suposats sentiments republicans de Dolabel·la, que va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.
| |||