Revisió del 19:18, 24 març 2012 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.080 edits format ← Edició anterior		Revisió del 22:24, 26 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Potato EarlyRose sprouts.jpg\|thumb\|Patata amb les [[gemma (botànica)\|gemmes]] germinades]] Els '''tubercles''', en [[botànica]], són diversos tipus d'estructures modificades en les [[plantes]] que s'engrandeixen per emmagatzemar nutrients. La planta els usa per sobreviure a l'hivern o als mesos secs i proporcionar energia i nutrients per tornar a créixer durant l`'estació de creixement següent. També és un sistema per la [[reproducció asexual]].<ref name="rooting_cuttings_of_tropical_trees">{{Citation \| title = Rooting cuttings of tropical trees \| year = 1993 \| publisher = Commonwealth Science Council \| location = London \| isbn = 978-0-85092-394-0 \| pages = 11 }}</ref> Hi ha tant '''tubercles de [[tija]]''' (''tubercles caulinars'') com '''tubercles d'[[arrel]]''' (''tubercles radiculars'' o ''arrels tuberoses'') . Línia 9: Un '''tubercle caulinar''' (tubercle de la tija) es forma per un engruiximent dels [[rizomes]] o [[estolons]]. La punta o la vora del tubercle produeix brots que creixen dins tiges normals i fulles i la part de sota produeix arrels. Es tendeixen a formar en la part lateral de la planta progenitora i sovint es localitzen prop de la superfície del sòl. La tija caulinar de sota terra normalment és un òrgan d'emmagatzematge de vida curta desenvolupat a partir d'un brot d'una planta madura. L'emergència de nous tubercles està unida a un tubercle progenitor o es forma al final d'un rizoma hipogeogènic. A la tardor tota la planta mor excepte els nous tubercles caulinars que tenen una gemma dominant, la qual a al primavera tornarà a fer créixer un nou brot que produirà tiges i fulles, a l'estiu es formaran més tubercles. Algunes plantes produeixen petits tubercles que fan com de llavors i produeixen petites plantes que són com les [[plàntules]] de llavor. Alguns tubercles viuen molt de temps (com en la ''[[Begònia]]''), però la majoria no. Els tubercles caulinars generalment s'inicien con un engrandiment de la part de l'[[hipocòtil]] però de vegades també inclou el primer nus o els dos de l'[[epicòtil]] i la secció superior de l'arrel. El tubercle caulinar té una orientació vertical amb una o poques gemmes vegetatives a dalt i arrels fibroses n la secció basal de sota, típicament el tubercle caulinar té una forma oblonga arrodonida. La Begònia tuberosa i el Cyclamen produeixen tubercles caulinars. Línia 17: Les [[patates]] són tubercles caulinars els quals provenen d'estolons engrandits i són un [[òrgan de reserva]].<ref>[http://www.potatogenome.org/nsf5/potato_biology/tuber_formation.php Potato Genome Project<!-- Bot generated title -->]</ref><ref>Interrelationships of the number of initial sprouts, stems, stolons [http://www.personal.psu.edu/faculty/w/x/wxm15/Online/Botany/Stems/stem_lecture_01.htm] and tubers per potato plant '''Journal Potato Research'''. Springer Netherlands ISSN 0014-3065 (Print) 1871-4528 (Online)Issue Volume 33, Number 2 / June, 1990</ref><ref>http://www.personal.psu.edu/faculty/w/x/wxm15/Online/Botany/Stems/stem_lecture_01.htm</ref> El tubercle de la patata té totes les parts d'una tija normal, incloent els nusos i els entrenusos, els nusos són els ''ulls'' de la patata i cadascun d'ells té una cicatriu foliar. Els nusos o ulls estan disposats de forma espiral que comença en el punt oposat de la unió amb l'estoló. La gemma terminal es produeix en el punt més allunyat de la unió amb l'estoló i el tubercle mostra la mateixa [[dominància apical]] que la tija normal. Internament un tubercle és ple de [[midó]] emmagatzemat en cèl·lules del [[parènquima]] engrandides; també internament el tubercle té l'estructura típica de qualsevol tija. ==Arrel tuberosa == Línia 25: L'engrandiment massiu de les rels secundàries del moniato (''[[Ipomoea batatas]]''), té les estructures, externes i internes, dels teixits d'una arrel normal, produeixen rels adventícies i tiges que a la seva vegada produeixen arrels adventícies.<ref name=Davis1994>{{Citation\| last1 = Davis \| first1 = Edited by Tim D.\| last2 = Haissig \| first2 = Bruce E.\| year = 1994\| title = Biology of adventitious root formation\| volume = \| pages = 17 \| isbn = 0306446278\| publisher = Plenum Press\| location = New York}}</ref> En les rels tuberoses no hi ha ni nusos ni entrenusos ni tampoc fulles reduïdes. Tenen un final anomenat ''final proximal'' que és el lloc per on estaven unides a la planta i on hi ha el teixit que produeix les gemmes que formaran noves tiges i noves fulles.<ref name=Kyte1996>{{Citation \| last1 = Kyte \| first1 = Lydiane \| last2 = Kleyn \| first2 = John \| year = 1996 \| title = Plants from test tubes : an introduction to micropropagation \| volume = \| pages = 23–24 \| isbn = 0881923613 \| publisher = Timber Press \| location = Portland, Or. }}</ref> L'altra final s'anomena distal i normalment produeix arrels sense modificar. Les arrels tuberoses són de durada biennal. REls tubercles d'arrel són menjats pels animals i en el cas dels del gènere ''[[Sagittaria]]'' són els [[ànec]]s els que se'ls mengen.<ref name=Hammerson2004>{{Citation \| last = Hammerson \| first = Geoffrey A. \| year = 2004 \| title = Connecticut wildlife : biodiversity, natural history, and conservation \| volume = \| pages = 89 \| isbn = 1584653698 \| publisher = University Press of New England \| location = Hanover }}</ref> == Referències ==

Tubercle: diferència entre les revisions