Tubercle: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
format |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Potato EarlyRose sprouts.jpg|thumb|Patata amb les [[gemma (botànica)|gemmes]] germinades]]
Els '''tubercles''', en [[botànica]], són diversos tipus d'estructures modificades en les [[plantes]] que s'engrandeixen per emmagatzemar nutrients. La planta els usa per sobreviure a l'hivern o als mesos secs i proporcionar energia i nutrients per tornar a créixer durant l`'estació de creixement següent. També és un sistema per la [[reproducció asexual]].<ref name="rooting_cuttings_of_tropical_trees">{{Citation
Hi ha tant '''tubercles de [[tija]]''' (''tubercles caulinars'') com '''tubercles d'[[arrel]]''' (''tubercles radiculars'' o ''arrels tuberoses'') .
Línia 9:
Un '''tubercle caulinar''' (tubercle de la tija) es forma per un engruiximent dels [[rizomes]] o [[estolons]]. La punta o la vora del tubercle produeix brots que creixen dins tiges normals i fulles i la part de sota produeix arrels. Es tendeixen a formar en la part lateral de la planta progenitora i sovint es localitzen prop de la superfície del sòl. La tija caulinar de sota terra normalment és un òrgan d'emmagatzematge de vida curta desenvolupat a partir d'un brot d'una planta madura. L'emergència de nous tubercles està unida a un tubercle progenitor o es forma al final d'un rizoma hipogeogènic. A la tardor tota la planta mor excepte els nous tubercles caulinars que tenen una gemma dominant, la qual a al primavera tornarà a fer créixer un nou brot que produirà tiges i fulles, a l'estiu es formaran més tubercles. Algunes plantes produeixen petits tubercles que fan com de llavors i produeixen petites plantes que són com les [[plàntules]] de llavor. Alguns tubercles viuen molt de temps (com en la ''[[Begònia]]''), però la majoria no.
Els tubercles caulinars generalment s'inicien con un engrandiment de la part de
La Begònia tuberosa i el Cyclamen produeixen tubercles caulinars.
Línia 17:
Les [[patates]] són tubercles caulinars els quals provenen d'estolons engrandits i són un [[òrgan de reserva]].<ref>[http://www.potatogenome.org/nsf5/potato_biology/tuber_formation.php Potato Genome Project<!-- Bot generated title -->]</ref><ref>Interrelationships of the number of initial sprouts, stems, stolons [http://www.personal.psu.edu/faculty/w/x/wxm15/Online/Botany/Stems/stem_lecture_01.htm] and tubers per potato plant '''Journal Potato Research'''. Springer Netherlands ISSN 0014-3065 (Print) 1871-4528 (Online)Issue Volume 33, Number 2 / June, 1990</ref><ref>http://www.personal.psu.edu/faculty/w/x/wxm15/Online/Botany/Stems/stem_lecture_01.htm</ref>
El tubercle de la patata té totes les parts d'una tija normal, incloent els nusos i els entrenusos, els nusos són els ''ulls'' de la patata i cadascun d'ells té una cicatriu foliar. Els nusos o ulls estan disposats de forma espiral que comença en el punt oposat de la unió amb l'estoló.
==Arrel tuberosa ==
Línia 25:
L'engrandiment massiu de les rels secundàries del moniato (''[[Ipomoea batatas]]''), té les estructures, externes i internes, dels teixits d'una arrel normal, produeixen rels adventícies i tiges que a la seva vegada produeixen arrels adventícies.<ref name=Davis1994>{{Citation| last1 = Davis | first1 = Edited by Tim D.| last2 = Haissig | first2 = Bruce E.| year = 1994| title = Biology of adventitious root formation| volume = | pages = 17 | isbn = 0306446278| publisher = Plenum Press| location = New York}}</ref>
En les rels tuberoses no hi ha ni nusos ni entrenusos ni tampoc fulles reduïdes. Tenen un final anomenat ''final proximal'' que és el lloc per on estaven unides a la planta i on hi ha el teixit que produeix les gemmes que formaran noves tiges i noves fulles.<ref name=Kyte1996>{{Citation | last1 = Kyte | first1 = Lydiane | last2 = Kleyn | first2 = John | year = 1996 | title = Plants from test tubes : an introduction to micropropagation | volume =
REls tubercles d'arrel són menjats pels animals i en el cas dels del gènere ''[[Sagittaria]]'' són els [[ànec]]s els que se'ls mengen.<ref name=Hammerson2004>{{Citation | last = Hammerson | first =
== Referències ==
|