Tugíbides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ru:Туджибиды |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 6:
==Origen==
Segons [[Ibn Hazm]] els [[tugíbides]] o [[tugibites]] de l'[[Àndalus]] descendeixen del germà d'Amira ibn al-Muhajir; aquest fou un personatge membre de la tribu Banu Tujib que va venir amb [[Musa ibn Nusayr]] i fou governador de [[Barcelona]] durant dos anys en els primers decennis del segle VIII; el seu germà és deia Abd Allah ibn al-Muhajir i serie el tronc de tota la família; un altra branca de la tribu dels Banu Tujib, coneguda com els Banu Salama, va exercir
Al segle IX la família es desenvolupava a la [[vall de l'Ebre]] però els [[Banu Qasi]] exercien el predomini i el 852 arribaven al govern de [[Saragossa]]. L'emir [[Muhàmmad I]] va recórrer a la família dels Banu Tujib per ser els seus delegats a la [[Marca Superior]] (vers 880); llavors la família tenia com a cap a Abd al-Rahman ibn Abd al-Aziz ibn Abd Allah; l'emir va fer restaurar o fortificar diverses localitats del sud de la Marca entre les quals la principal fou [[Daroca]], que probablement era on ja estaven assentats; foren encarregats de combatre pel govern a canvi d'una retribució de cent dinars per campanya; això va debilitar als Banu Qasi i els tugibites amb Abu Yahya Muhammad ibn Abd al-Rahman, conegut com al-Ankar, es va imposar a Saragossa el [[890]].
Línia 26:
Yahya, fill de Mundhir, va regnar poc temps, del 1023 al 1029, amb el mateix ''lakab'' d' ''al-hadjib'' i el propi d' ''al-Muzaffar''. Va ser el primer sobirà d'una taifa (excepte els califes) a encunyar moneda; primer va reconèixer al califa hammudita [[al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun]] i després d'un cert Abd Allah que no se sap qui era però podria ser un califa titella, i finalment del darrer califa de Còrdova [[Hixam III]] al-Mutadd. En les monedes el propi Yahya apareix simplement com Yahya l'hadjib i mai com al-Muzaffar.
El va succeir el 1029 el seu fill Mundhir II (1029-1037) que va portar el ''lakab'' de Muizz al-Dawla, i va reconèixer primer al califa [[Hixam III]], que fou expulsat de Còrdova (1031) i es va refugiar a [[Lleida]] ([[Larida]]) on va morir sis anys després (1037). En la primera coneguda després d'això (del 1038/1039) torna a aparèixer el desconegut Abd Allah, però el nom d'al-Mundhir II ja apareix amb el ''lakab'' d'al-Mansur. El 1039 fou assassinat per un altre tugibita, Abd Allah ibn al-Hakam que va al·legar com excusa el fet que Mundhir II no havia volgut reconèixer al fals califa
Abd Allah ibn al-Hakam va reconèixer a les monedes al fals Hixam II, mentre ell mateix i apareix com ''hadjib''; però l'assassinat d'al-Mundhir havia causat molta hostilitat; el oncle matern del difunt, [[Ismail ibn Dhi l-Nun]] i el governador de [[Lleida]] i [[Tudela]] [[Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín|Sulayman ibn Hud]] van marxar a [[Saragossa]]; després de 28 dies de regnat Abd Allah es va refugiar a la fortalesa de [[Rueda de Jalón]] i a l'octubre de 1039 agafava el poder Sulayman ibn Hud obrint la dinastia dels [[Banu Hud]] o [[Hudites]] ([[Húdides]]).
| |||