Color polític: diferència entre les revisions

Uns altres partits propers al feixisme van utilitzar el color blau, com els [[blueshirts]] en l' àmbit anglosaxó (Regne Unit,Irlanda, Canadà i Estats Units). Ea la [[Xina]] també va existir la [[Sociedat de Camises Blaves]] vinculada al [[Kuomintang]] en els anys trenta, inspirada parcialment en el feixisme europeu.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/3090.htm www.artehistoria.jcyl.es - Revolució nacionalista a la Xina {{es}}]</ref> El van usar també a [[França]] el ''[[Mouvement Franciste]]'' (Moviment Francista) i ''[[Solidarité Française]]'' (Solidaritat Francesa).

El color [[blanc]] en política està associat al moviment [[monàrquic]]. Prové del Pavelló reial de França. El blanc simbolitzava el diví i Déu, per la qual cosa [[Lluís XIII de França]] va canviar el pavelló blau amb les tres [[Flor de lis|flors de lis]] pel blanc. En contraposició la [[Bandera de França|bandera tricolor]] (blava, blanca i vermella) es va convertir en la insígnia de la [[revolució francesa]], tant el [[1789]], como en les successives revolucions de principis del [[segle XIX]]. El tricolorisme també s'associaria al republicà a Espanya però amb els colors: vermell, groc i violat.

El [[marró]] s'associa al [[nazisme]] per ser el color utilitzat per la SA (''[[Sturmabteilung]]'' o tropes d'assalt. Aquesta elecció va ser a causa d'un motiu funcional i no simbòlic: rere la [[Primera Guerra Mundial]] va quedar un gran lot a baix cost d'uniformes de color marró per a les tropes que, en principi, anaven cap a Àfrica però amb l'acabament de la guerra no es van fer servir.

El Partit Popular d'[[Espanya]] va canviar per a la campanya electoral de les municipals de l'any 2007 de color predominant, del blau (en principi més conservador) al [[color taronja]] (més jove i dinàmic encara que també conservador). A més que el taronja és el color predominant dels partits democristians en la resta de països europeus. El fet d'aquest canvi va venir rere la famosa [[Revolució Taronja]] a [[Ucraïna]], portada a terme per [[Víktor Iúixtxenko]] contra el frau electoral.

A [[Canadà]] el ''New Democratic Party'' ([[Nou Partit Democràtic]]) és una excepció dins dels partits socialdemòcrates, en lloc d'usar el vermell usen el taronja, que és més democratacristià i conservador a occident.

El [[negre]] s'associa políticament a dues ideologies molt oposades: l'[[anarquisme]] i el [[feixisme]]. El color negre de les [[sotana|sotanes]] dels [[capellà|capellans]] i de l'[[hàbit religiós]] d'alguns [[orde religiós|ordes religiosos]] ([[dominic]]s [[jesuïta|jesuïtes]]) fa que l'associem al [[clergat]] i per extensió a l'[[Antic Règim]] i a la [[Reaccionari|reacció]].

Així també, representa l'[[internacionalisme]] en què aquest renega qualsevol tipus de límits. Una simple bandera negra és gairebé com una antibandera (les banderes acolorides representen, generalment, símbols de nacions). D'altra banda, una [[bandera blanca]] és el símbol de rendició davant una força superior, per tant una bandera negra es pot veure amb significat contrari, rebel·lió, resistència o insubmissió.

Tanmateix els primers que començaren a vestir les camises negres (en [[italià]] ''camicia nera'') van ser els Arditi (''Associazione Nazionale Arditi d'Italia'') comandada per [[Giuseppe Bassi]]. Era un grup ultranacionalista però que no era feixista (encara no existia el feixisme). Es van encarregar de l'annexió de [[Fiume]] a Itàlia organitzada per [[Gabriele d'Annunzio]]. [[Mussolini]] atret per la violència del grup paramilitar crearia les ''[[Fasci di combattimento]]'' semblants als arditi per frenar el denominat [[bienni vermell]] italià ([[1919]]-[[1920]]), després del qual molts arditi s'acabarien unint al feixisme. Després de la fundació del [[Partit Nacional Feixista]] es crearia el [[1923]] la milícia voluntària per a la seguretat nacional (''Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale'' o MSVN) que es convertiria en la policía i el servei d'espionatge feixista.<ref>{{format ref}} http://thepiratebay.org/torrent/3952908/Discovery.Channel.Fascism.In.Colour.Seizure.Of.Power.PDTV.XviD-D Documental produït per Cineflix International.{{en}}</ref>

El vermell s'associa al [[moviment obrer]] (pot ser que la causa sigui per inspiració als revolucionaris [[camises roges]] de [[Giuseppe Garibaldi|Garibaldi]], encara que se'n es coneix el motiu), fonamentalment al d'orientació [[marxista]], tant al [[socialisme]] (ja sia socialisme revolucionari o [[socialdemòcrata]]) com al [[comunisme]]. La victòria del partit [[Bolxevisme|boltxevic]] a la [[Revolució d'Octubre de 1917]] va convertir Rússia en el primer país on es pretenia establir un sistema comunista, identificant a la [[Unió Soviètica]] com el [[leninisme]], i posteriorment l'[[estalinisme]] amb el color vermell, elegit com a color de la seva bandera juntament amb el símbol de la [[falç i martell]]. Aquest color va impregnar tot el nomenclàtor, els lemes i la simbologia dels països del [[bloc comunista]] a l'est d'Europa, a la [[Xina]], [[Corea del Nord]], [[Vietnam]], [[Cuba]] i altres països d'influència soviètica, que el van usar com a senyal principal d'identitat i propaganda (cosa que en alguna ocasió podia fins i tot entrar en conflicte amb els [[colors corporatius]] en les empreses capitalistes, com es ridiculitza a la pel·lícula ''[[Uno, dos, tres]]'', de [[Billy Wilder]] -1961-, ambientada en el [[Berlín]] de la [[guerra freda]]). Algunos exemples són: la [[Plaça Roja]] de [[Moscou]] (en aquest cas, simplement es va accentuar o ampliar el significat, por mera coincidència, ja que el nom el tenia abans de l'arribada del comunisme), l'[[Exèrcit Roig]], la [[Jove Guàrdia Roja]] i el ''[[Cites del President Mao|Llibre Roig de Mao]]''.