Revisió del 03:37, 19 des 2011 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits m →‎La Casa de Guisa ← Edició anterior		Revisió del 11:25, 27 març 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 42: El '''comtat d'Armagnac''' fou antic país i jurisdicció feudal de França dins en el ducat de [[Gascunya]], que tenia per a capital la població de [[Lectoure]]. El comtat data de [[960]], quan els fills de Guillem Garcès, comte de Fézensac, es repartiren les seves terres: el fill petit, [[Bernard el Guenyo]], va rebre l'Armanyac. Els [[comtes d'Armagnac]] van fer homenatge, a la fi del segle XII als [[Llista dels comtes de Tolosa\|Comtes de Tolosa de Llenguadoc]], i després directament als reis d'Angleterra. Després d'haver reunit el Fézensac a l'Armanyac pel matrimoni de Guerau o Gerald III d'armanyac i d'Anicel·la de Fézensac, la primera casa d'Armagnac s'extingí el [[1215]] amb Gueraru o Gerald IV. El seu cosí [[Gerald de Lomanha]], vescomte de Fézensaguet, el va succeir i va fundar la segona casa d'Armagnac. Esquivat I, fill de Jordà de Chabanas i Alicia de Bigorra fou comte de part de Bigorra, vescomte de Coserans i senyor de Chabanas i per matrimoni amb Mascarosa II fou també comte d'Armanyac i Fézensac, i vescomte de Lomanha i Fézensaguet. A la seva mort el 1283, el vescomte de Bearn i comte de l'altra part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que (per dret de la seva mare) va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el vescomte de Turena, i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat de Bigorra el 1307. Aquesta nissaga va arribar al seu zenit de prosperitat al segle XIV, quan dominava també el comtats de Charolais, [[Comtat de Comenge\|Comenge]] i [[comtat de Rodés\|Redès]]. El comtat va ser declarat confiscat i reunit a la Corona el [[1481]]. [[Carles VIII de França]] el tornà al comte Carles I, del qual el va heretar el besnebot, Carles IV, [[duc d'Alençon]], que es va casar amb Margarita d'Angulema, germana de [[Francesc I de França]]. Línia 51: === Primera nissaga d'Armanyac === Guillem Garcès de Fesenzac, comte de Fézensac (amb Armagnac) 926 - 960 Bernat I d'Armagnac el Guenyo, primer comte privatiu d'Armanyac 960-995 (fill) Guerau I Trancalleó 995 -1020 (fill) Bernard II Tumapaler 1020-1061 (fill) Guerau II 1061-1103 (fill) Arnau Bernat II (associat 1072-1080) Bernat III 1103-1110 (fill de Guerau II) Guerau III 1110-1160 (fill) adquireix Fézensac per matrimoni Bernat IV 1160-1188 (comte de Fésenzac i Armaynac, fill) Guerau IV Trancalleó 1188-1215 (comte de Fésenzac i Armaynac, fill) Línia 65: *Bernat Arnau d'Armagnac 1217-1226, pretendent Pere Guerau 1219-1241 (fill de Guerau V) Bernat V 1241-1243 (germà) Mascarosa I (comtessa) 1243-1245 (filla de Guerau V) Arnau Odó II de Lomanha (Arnau III Odó de Lomanha), 1243-1255 (consort 1243-1245, regent 1245-1255) Mascarosa II 1245-1256 (filla) Esquivat de Chabanas, senyor de Chabanas 1255-1256 (comte consort, comte de part de Bigorra +1283) Guerau VI 1256-1285 (nebot de Guerau V, fill de Roger de Lomanha vescomte de Fésenzaguet). Bernat VI 1285-1319 (fill) (adquireix per matrimoni el comtat de Rodès) [[Joan I d'Armanyac]] 1319-1373 comte d'Armanyac i Rodes (fill) (adquireix per matrimoni el comtat de Charollais i el 1365 el vescomtat de Lomanha) Joan II el Geparaut 1373-1384 (fill) Joan III 1384-1391 (fill) Bernat VII 1391-1418 (germà) conestable de França Joan IV 1418-1450 (fill) Joan V 1450-1455 (fill) :- a la corona 1455-1461 Línia 108: ==Bibliografia== [http://documents.univ-lille3.fr/files/pub/www/recherche/theses/barrois-dominique/html/these_front.html Dominique Barrois, ''Jean Ier, comte d'Armagnac (1305-1373): son action et son monde'', tesi doctoral de l'Universié de Lille III-Charles de Gaulle, 2004.] *Charles Samaran, ''La Maison d'Armagnac au XVe siècle et les dernières luttes de la féodalité dans le Midi de la France'', París, A. Picard, 1907, reimpr. facs.: Ginebra, Slatkine-Paris, Champion, 1975. {{PortalOc}}

Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions