El '''comtat del Lauragais''' (en occità '''comtat del Lauragués''' escrit '''Lauraguès''' en català) fou una jurisdicció feudal de [[França]] al [[Llenguadoc]], regió al sud-est de [[Tolosa]] amb capital a [[Castelnaudary]] que agafa el nom de la petita vila de Laurac.
Lauragais fou erigida en comtat per [[Lluís XI de França]] en profit de la família de La Tor d'Alvernha (la [[Tour d'Auvergne]]) el [[1477]], a canvi de la cessió del [[comtat de Boulogne]] que pertanyia a [[Bertran VII d'Alvèrnia|Bertran VII]] [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]] i de [[comtat de Boulogne|Boulogne]], i senyor de La Tour (1461-1497) i que des de el gener del [[1477]] fou comte d'Alvèrnia i del Lauragais.
Bertran fou el pare de [[Joan IV d'Alvèrnia|Joan IV]] (1467-1501), comte d'Alvèrnia i senyor de la Tour (1497-1501), que fou el pare de Magdalena de la Tour d'Auvergne la qual va heretar els comtats de Lauragais i d'Alvèrnia junt a amb la seva germana Anna d'Alvèrnia. Aquesta darrera es va casar el [[8 de juliol]] de 1505 (quan tenia uns 10 o 12 anys) amb el seu cosí John Stuart (no van tenir fills). Magdalena es va casar el [[2 de maig]] de [[1518]] (quan tenia 20 anys) a Amboise amb [[Llorenç II Mèdici]] (1492-1519), [[Ducat d'Urbino|duc d'Urbino]] i foren pares de [[Caterina de Mèdici]] (1519-1589).
El comtat retornà al domini reial pel casament l'octubre de [[1533]] de Caterina de Mèdici amb el que serà el futur [[Enric II de França]], que va pujar al tron el [[1547]]. El [[1554]] Caterina va aconseguir fer erigir Castelnaudary com a seu de la senescalia del comtat per concessió reial i el tribunal de justícia civil i criminal (el Presidial) fou construït al costat del castell acabant-se el [[1585]]; Caterina va morir el [[1589]].
Després fou un ducat donat a Lluís Antoni de Brancas (1682-1759) quart duc de Villars-Brancas, casat el [[1709]] amb Maria Angelina Fremyn, par de França el [[1714]] i primer duc de Lauragais. El seu fill Lluís de Brancas (1714-1794) va heretat els ducats de Villars-Brancas i Lauragais del seu pare; el fill d'aquest Lluís Lleó de Brancas (1733-1824), d'un primer matrimoni (1731) de Lluís amb Adelaida Genovava d'O (Lluis es va casar tres vegades, la segona el 1742 amb Diana Adelaida de Mailly i la tercera el 1772 amb Guillelma de Neukirchen) el va heretar quan el ducat ja havia estat expropiat per la revolució i fou el tercer duc de Lauragais. La seva filla Paulina Lluïsa de Brancas-Villars fou anomenada comtessa de Lauragais però va morir abans que el seu pare el [[1812]]; estava casada des de el 1755 amb Lluís Engelbert duc d'[[Arenberg]] però no hi va haver successió i l'herència va passar al nebot de Lluís Lleó, Lluís Maria Baptista de Brancas (+1852) fill del seu germà Bufill Antoni Lleó, duc de Cereste, que va ser duc de Villars-Brancas i de Lauragais, darrer a usar el títol.
