Conan II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Errors Check Wikipedia
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
== Biografia ==
 
Hereu del ducat de Bretanya, Conan era menor a la mort del seu pare el 1040. El seu oncle, [[Odó de Penthièvre|Eó (o Eudes) I de Penthièvre]] va aprofitar això per apoderar-se de la tutela sobre el ducat.<ref>A. de la Borderie ''Història de Bretagne'', T. III, pàg. 14.</ref> Eudes va exercir el poder efectiu. Forma part dels adversaris de [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastard]], futur [[duc de Normandia]]. Li va caldre esperar a Conan la victòria de Guillem sobre els seus opositors, a la batalla de Val-ès-Dunes l'octubre [[1047]], perquè el seu oncle, debilitat per la seva derrota, acceptés el final de la minoria del duc.<ref>A. Chédeville, N.-Y. Tonnerre ''La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle'', 1987, pàg. 42.</ref> Separat de la custodia del seu oncle, fou reconegut duc de Bretanya el 1048.<ref>[[Cartulari de Redon]], Carta nº 294, citada per A. de la Borderie ''op. cit.'', pàg. 15.</ref>
 
Conan va aconseguir fins i tot, a la mort del [[Comtat de Nantes|comte]] Maties I de Nantes, sense hereu, estendre el seu poder sobre el [[comtat de Nantes]]. No obstant això, aquest comtat era igualment reivindicat per [[Alan Canhiart]], [[comtat de Cornualla|comte de Cornualla]], en nom de la seva esposa [[Judit de Nantes]]. El 1054, aquest comtat finalment va anar a mans del seu fill [[Hoel V de Cornualla]], que va esdevenir el cunyat de Conan al casar-se amb la seva germana [[Havoisa de Bretanya]]. Va haver de fer front igualment a la revolta de [[Riwallon I de Dol]], sostingut per Guillem el Bastard.<ref>''Dictionnaire de la France médiévale'', Jean Favier</ref> Aquesta expedició és representada de manera pintoresca sobre el anomenat [[tapís de Bayeux]]. Separat de les seves bases, sense avituallament per al seu exèrcit, Guillem va haver de tornar a Normandia. Aquest fracàs va reforçar el poder de Conan: sostingut pels seus vassalls es va apoderar de Dol i va obligar a Riwallon a l'exili.<ref>A. Chédeville, N.-Y. Tonnerre ''op. cit.'', pàg. 45.</ref>
 
Va intentar llavors aprofitar la debilitació temporal dels comtes d'Anjou per reforçar la seva frontera del costat del [[comtat del Maine|Maine]]. Cap a la fi de l'any [[1066]], el príncep bretó, després d'haver conquerit [[Pouancé]] i [[Segré]], va anar fins a [[Château-Gontier]] del qual va forçar l'entrada, però va morir en el seu triomf, l'[[11 de desembre]] de [[1066]]<ref> ''Annals de Vendôme'' citats per Jean-Christophe Cassard a ''Houel de Cornouaille'' pàg.102</ref> enverinat, es diu, per un traïdor sota l'ordre de [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastard]], sospitós d'haver comanditat aquest assassinat. La causa de la guerra era probablement el desig de restablir els límits de [[Bretanya]], portats per [[Erispoe]] fins al riu [[Mayenne]], i que el príncep bretó havia fortificat de manera important, incloent dues rases i dues tanques de terra, amb suport de lluny en lluny per passejos, i anant del Mayenne fins a [[Bazouges]], al riu Seiche davant els [[Availles]].<ref>Queden encara rastres seriosos d'aquests treballs, sobre una línia jalonada per llocs anomenats «'' els Mioles ''» i es distingeix clarament que la defensa era dirigida contra un enemic venint del nord. Se sap també que al segle X els bretons mantenien encara la seva influència en aquesta regió que englobava el [[Craonnais]]. És probablement per oposar-se a aquestes pretensions que [[Folc III Nerra]] havia construït Château-Gontier a la punta extrema de la conquesta bretona, igual que la campanya en la que Conan va trobar la mort sembla haver tingut per objectiu reprendre [[Pouancé]], [[Segré]] i Château-Gontier i restablir l'autoritat dels bretons en aquestos territoris dels que les invasions [[normand|normandes]] els havien expulsat.</ref>
 
Conan II fou enterrat a l'església abacial de Saint-Melaine de Rennes on la seva tomba ha estat trobada sota la torre en el moment d'una restauració. En absència d'hereus directes, el seu cunyat Hoel (marit de la seva germana Judit) el va succeir: la casa de Rennes va deixar així el lloc a la de Cornualla al capdavant del ducat de Bretagne.
 
=== Posteritat ===