Maulets (1705): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 30:
 
== Una rebel·lió reeixida ==
Des del [[1704]], [[Francesc Dàvila]], qui probablement era un líder de la Segona Germania que havia escapat de la repressió, va trescar per tot el sud del Regne de València explicant elsals camperols que el pretendent austríac estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Quan Joan Baptista Basset desembarcà a [[Altea]] l'agost del [[1705]] una nova revolta començà i s'escampà arreu.
 
Basset va cavalcar fins a [[València]], via [[Dénia]], [[Gandia]] i [[Alzira]], sense trobar-hi cap resistència important. Quan els nobles borbònics o les fortaleses tractaren de resistir hi trobaren vilatans armats que els forçaren a fugir-ne. El [[Virrei de València|virrei felipista]] [[Joaquín Ponce de León Láncaster y Cárdenas]], junt a [[Pasqual de Borja]], [[duc de Gandia]], i una llarga llista de nobles i [[botiflers]] (partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]) començaren a fugir, no cap a València, sinó a [[Castella]]. No confiaven en la resistència de la capital, i amb raó.