Corneli de Berghes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 3:
Era el fill de Corneli de Glimes, també anomenant Corneli de Berghes i de Maria-Magdalena de Stryen, senyora de [[Zevenbergen]]. Va estar-se molt de temps a la cort de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]]. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] en voler assentar la seva autoritat a [[Lieja]], va proposar Corneli com [[coadjutor]], el que el [[capítol (catolicisme)|capítol]], molt afecte de les seves prerrogatives nomès va acceptar de malgrat després de llargues negociacions.
 
Tot just havia pujat a la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de Lieja quan al [[16 de juny]] de [[1538]] Corneli va convocar els estats generals de Lieja per a decidir tres punts: dissoldre l'exèrcit allistat pel seu predecessor [[Erard de la Mark]], reparar les fortificacions del principat i intensificar la lluita contra el [[protestantisme]], fidel als principis virulents de la [[contrareforma]]. La persecució dels dissidents religiosos va ser cruel i sense mercè: a la primera ona quatre homes van ser cremats, deu dones van ser ofegades en nom de l'amor de Crist. El 1542 va nomenar un [[inquisidor]] a [[Lovaina]] per la part del [[ducat de Brabant]], que feia part de la [[bisbat de Lieja|diòcesi de Lieja]]. La seva política sectària i intolerant no va deixar records positius a la memòria col·lectiva dels Liegesos.
 
El març de [[1544]] va decidir de casar-se i va demetre. Després de la seva demissió no es troben moltes notícies. El lloc i la data de la seva mort no són gaire segurs.