Bel canto: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Bot:Desambiguació assistida: Wagner - Canviant enllaç(s) per Richard Wagner
Línia 7:
Sovint els intèrprets del bel canto estan més preocupats per la demostració de la seua tècnica personal que no pas per l'adequació de les seves intervencions a l'acció escènica i molts compositors -[[Gluck]], [[Mozart]], [[Rossini]], entre altres- van intentar de frenar, amb més o menys èxit, les exageracions dels ''[[castrato|castrati]]'' i de les ''[[prima donna|prime donne]]''. D'altra banda, la virtuositat desenvolupada per aquests cantants ha contribuït no només a fer evolucionar la tècnica del cant en gèneres molt allunyats de l'òpera -en la [[música sacra]], posem per cas-, sinó que també ha estimulat igualment el desenvolupament de la tècnica instrumental: per exemple, en el concert de [[solista]], gènere nascut al començament del [[segle XVIII]], les parts confiades als solistes no són, en realitat, altra cosa que del bel canto adaptat a la [[música instrumental]].
 
El bel canto deriva del procediment d'escriptura musical anomenat [[monodia]] acompanyada, una tècnica nascuda juntament amb l'[[òpera]] i que en resulta indissociable. Per això se centra, naturalment, al voltant de la melodia: s'oposa doncs al cant [[polifonia|polifònic]] de la fi de l'[[edat mitjana]] i del [[Renaixement]] i també al corrent musical encetat al [[segle XIX]] per certs [[compositor]]s d'òperes, com [[Berlioz]], [[Richard Wagner|Wagner]] o [[Debussy]], per als quals els cantants, la veu i la música, havien d'estar al servei del drama i no al contrari.
 
D'altra banda, habitualment, hom considera el [[segle XIX]] com el període que marca el començament del declivi del bel canto, fins a arribar als darrers testimonis, ja entrat el [[segle XX]], dels [[compositor]]s italians [[Leoncavallo]], [[Puccini]] o [[Mascagni]].