Diferència entre revisions de la pàgina «Renault 10»

602 octets eliminats ,  fa 9 anys
Reestructuració del contingut i canvis menors.
(Recuperació d'enllaços a pàgines d'empreses no existents a la versió de wikipedia en català.)
(Reestructuració del contingut i canvis menors.)
{{millorar traducció|Aquest text ha estat traduït pel traductor automàtic de GenCat i altres traductors en línia}}
[[FitxerFile:R10blue.jpg|thumb|dereta|340px| Renault 10 – Primera fase.]]
El '''Renault 10''' (Renault 10 Major fins al 1967), comercialitzat al [[Regne Unit]] com Renault 1100, és un [[Sedan (automòbil)|sedansedán]] del [[segment C]] de motor darrereposterior produïtdesenvolupat a mitjanpartir elsdel anys[[Renault 608]] peri laproduït '''Règieentre Nationale1965 desi Usines1971 Renault''' (l'actualper [[Renault]]).
 
== Història ==
És un model independent del [[Renault 8]], creat amb la seva estructura bàsica. Si se segueix l'ordre del número de projecte, el 117 (R12) es va començar a desenvolupar poc després del 113 (R8) i abans del 119 (R10), amb el que, en teoria, el Renault 10 va venir després del Renault 12. Les històries del R10 i del R8 sempre van lligades i és habitual relatar-les com una de sola.
 
En la dècada dels anys [[1960|60]], a [[França]] es vivia una nova etapa com [[a societat de consum]] i la ''Régie''Renault, intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa, de manera precipitada, un nou projecte, conegut dins de Renault com ''Projecte 119'', destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquellaquest moment.
== Història ==
En la dècada dels 60 [[França]] vivia una nova etapa com [[societat de consum]] i la ''Régie'', intentant aprofitar aquesta nova tendència, va decidir posar en marxa, de manera precipitada, un nou projecte, conegut dins de Renault com ''Projecte 119'' destinat a un sector de la població més exigent i amb major poder adquisitiu que no estava cobrint en aquell moment.
Però, per aquell temps, a Renault començava una nova era en el que a disseny es tractava, centrant els seus esforços en el desenvolupament d'un vehicle de majormés capacitat i noves línies més concordesd'acord amb les noves tendències en disseny, però que, a causa de la complexitat del mateixd'aquest, la seva sortida al mercat es va retardar uns quants anys. Es tractava del projecte''Projecte 117:'', elque futurdonaria lloc al [[Renault 12]].
Així, el 1965, tan solsols un any després de la presentació del Renault 8 Major en elal [[Saló de l'Automòbil de Ginebra]], va veureamb la llumpretensió elde quesubstituir-lo, enva teoria,veure anavala a serllum el seuRenault substitut:10 elMajor Renault(denominació 10interna: MajorR-1190).
 
=== SegonaPrimera fase ===
Però a Renault començava una nova era en el que a disseny es tractava, centrant els seus esforços en el desenvolupament d'un vehicle de major capacitat i noves línies més concordes amb les noves tendències en disseny, però que, a causa de la complexitat del mateix, la seva sortida al mercat es va retardar uns quants anys. Es tractava del projecte 117: el futur [[Renault 12]].
 
Pel que fa al Renault 8 Major, el Renault 10 mantenia tots els components mecànics i la part central del monocasc. Les parts frontal i posterior van ser completament redissenyades i allargades 12 i 8 centímetres respectivament, aconseguint més capacitat per al maleter però no per l'habitacle. Tenia uns fars rodons semblants als del Renault 8 però amb uns característics intermitents triangulars al costat de color taronja i blanc.
Així, el 1965, tan sol un any després de la presentació del Renault 8 Major en el Saló de l'Automòbil de Ginebra, va veure la llum el que, en teoria, anava a ser el seu substitut: el Renault 10 Major.
A l'exterior es van afegir alguns embellidors, com una prima motllura que recorria tot el lateral i una altra més gruixuda a la part posterior, a l'altura dels pilots, fent de nexe entre ells. A més, la característica motllura del muntant del darrere del Renault 8 Major canviava de forma, passant a ser recta. Canvi que va heretar el Renault 8 a partir de 1965.
L'interior també va ser redissenyat. Van afegir nous embellidors, un tauler d'instruments recobert de fusta noble d'imitació i uns nous seients més còmodes i amb nova tapisseria que pretenien donar-li un aire de vehicle de categoria superior.
 
===El FabricacióRenault 10 a Espanya ===
El Renault 10 era un cotxe més estilitzat i elegant fabricat a partir del R8. D'ell va mantenir la mecànica i la part central de la seva carrosseria. En canvi, el frontal i la part posterior van ser completament redissenyats i allargats 12 i 8 centímetres respectivament, aconseguint més capacitat per al maleter, encara que no a l'habitacle.
 
'''FASA''', la qual ja era filial espanyolaa [[Espanya]] de Renault, va anunciar l'octubre de [[1966, anunciava]] la imminent sortida al mercat espanyol del Renault 10 mitjançant un presumptuós eslògan publicitari que el qualificava de '''"Compacte de luxe"'''.
A l'exterior li'n van afegir alguns embellidors, com una prima motllura que recorria tot el lateral, una altra més gruixuda fent de nexe entre els pilots posteriors i una altra de situada a la zona que la carrosseria que quedava darrere de les finestretes posteriors. L'interior també va ser totalment redissenyat i li van afegir elements "luxosos" com embellidors, un tauler a la zona del volant de fusta noble d'imitació i uns nous seients més còmodes i amb nova tapisseria per donar-li un aire de vehicle de més "alta gamma".
La major diferència respecte al model francès consistia en el muntatge de [[frens de tambor]] a les rodes del darrere en lloc dels [[Fre de disc|frens de disc]] originals. Aquesta solució havia estat la mateixa presa per FASA en començar a fabricar el Renault 8 un any abans.
Va tenir un primer any de bones vendes però aquestes van caure sense tornar a acostar-se als nivells de les del Renault 8 i és molt recordat a Espanya per l'important parc d'unitats amb què va comptar la [[Guàrdia Civil|Guàrdia Civil de Trànsit]].
 
===El Renault 10 als Estats Units===
 
El model de la primera fase per als [[Estats Units]], encara que era bàsicament igual a l'europeu, tenia certes diferències estètiques.
=== Fabricació a Espanya ===
Els intermitents triangulars de la part davantera eren completament de color blanc, es van afegir altres situats sota dels fars i unes barres en els para-xocs davanter i posterior. En la part posterior dels pilots van ser situats uns centímetres més avall. De manera que la motllura que els unia era més llarga i quedava per sobre.
 
==Segona fase==
'''FASA''', la filial espanyola de Renault, l'octubre de 1966, anunciava la imminent sortida al mercat espanyol del Renault 10 mitjançant un presumptuós eslògan publicitari que el qualificava de '''Compacte de luxe"'''.
[[FitxerFile:Renault 10 license plate 1969 1970 in Hertfordshire.jpg|thumb|dereta|320px|Renault 10 - Segona fase.]]
 
El [[1968]], el model francès perd la denominació Major i rep un ''restyling'' estètic. Principalment en el seu parts davantera i posterior. Canvis que no es van efectuar en el model fabricat a Espanya, que va seguir fabricant-en la seva primera fase aliè a les modificacions efectuades a França.
Aquest model era pràcticament igual al francès, la diferència del qual estava en que el model del país veí incorporava frens de disc a les quatre rodes i l'espanyol, igual com el R8, només en les rodes de davant, sent de tambor en les d'enrere perquè, segons FASA, la combinació d'ambdós sistemes millorava la frenada.
Els fars rodons van ser substituïts per uns rectangulars similars als del [[Renault 16]] i els intermitents triangulars també van ser substituïts per uns rectangulars ubicant-los sota dels fars. La part posterior es va modificar adoptant l'aspecte del model nord-americà, és a dir, els pilots rebaixats i la motllura que els unia per sobre.
El [[1969]] va passar a estar equipat amb un motor de 1289 cc, canviant el nom comercial per Renault 10 1300 (denominació interna: R-1192).
 
==Final del Renault 10==
A Espanya va ser un dels primers cotxes que va usar la [[Guàrdia Civil]]. I encara que ja van usar altres models com el [[Seat 1400]], el [[Seat 1500]] o [[Land Rover]], amb el que més se'ls va identificar va ser amb el Renault 10. A causa d'això es creu que va ser el primer cotxe amb el que van patrullar.
 
Encara que el Renault 10 era globalment un vehicle superior al Renault 8, no va tenir tant èxit com aquest i va deixar de fabricar el [[1970]] a Espanya ia l'any següent a França.
FASA va ser l'encarregada de fabricar aquest model per al mercat hispanoamericà. No així el model nord-americà que, encara que era igual a l'europeu, tenia certes diferències estètiques, com els intermitents triangulars de la part davantera completament de color blanc en lloc de taronja i blanc, d'altres sota dels fars i unes barres als para-xocs davanter i posterior de caràcter més aviat estètic. En la part posterior van baixar els pilots uns centímetres fent que la motllura que els unia quedés per sobre.
El seu relatiu poc èxit que va tenirpoder esser va deuredegut a què els vehiclesl'obsolet de tipusla "totfórmula enrere"“tot teniaenrere” cadaia vegada menys seguidors ila haviacompetència de competirmodels ambque modelsoferien de majormés cilindrada, motor davanter, tracció posterior, i major amplitud i a un preu molt similar. A més, la ''Règie''Régie va tornar a treure al mercat el R8Renault ja8 Major, que tenia més èxit i oferia pràcticament les mateixes prestacions però a un preu menor. Amb tot això, el R10 més aviat va exercir un paper de cotxe de transició fins al llançament en 1969 del Renault 12.
Amb tot això, el Renault 10 més aviat exercir un paper de cotxe de transició fins al llançament el 1969 del Renault 12.
 
 
== El MARS II. Un Renault 10 elèctric ==
=== Segona fase ===
 
Robert Aronson, president de l'empresa [[w:Apollo Energy Systems|Electric Fuel Propulsion Inc.]], i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault ena [[Ferndale]] ([[Michigan]]), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric al que van denominaranomenar '''Mars II''' (el Mars I va ser una modificació del Renault [[Renault Dauphine|Dauphine]]). La seva fabricació va durar dedel 1967 aal 1968 i es van produir 45 cotxes.
[[Fitxer:Renault 10 license plate 1969 1970 in Hertfordshire.jpg|thumb|dereta|320px|Renault 10 - Segona fase.]]
El 1968, al model francès se li va aplicar un reestil tant a nivell estètic com a mecànic substituint en la part davantera els fars rodons per uns rectangulars, similars als del [[Renault 16]] però sense la calandra, i eliminant els intermitents triangulars col·locant-ne uns rectangulars sota dels fars. A la part posterior se li va fer el mateix canvi que al model nord-americà, és a dir, els pilots rebaixats i la motllura per sobre d'aquests. I finalment, es va equipar amb un motor de 1300 cc, el mateix que portaria el Renault 12.
El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica [[w:Alliant Energy|Wisconsin Power & Light (WPL)]] el 14 de setembre de 1967. [[General Motors]] també va fer una comanda per sotmetre'l ala unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la compañiacompanyia [[w:Calspan|Cornell Aeronautical Laboratory]].
 
Encara que el Renault 10 era superior al R8 en general, no va tenir l'èxit que s'esperava. I després d'una curta vida, i de "rematar" el seu poc èxit la sortida al mercat del Renault 12, el R10 va deixar de fabricar-se el 1971.
El cotxe incorporava, a més d'un sistema de [[frefrenada regeneratiu]], unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km / h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km / h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.
 
El poc èxit que va tenir es va deure a què els vehicles de tipus "tot enrere" tenia cada vegada menys seguidors i havia de competir amb models de major cilindrada, motor davanter, tracció posterior, major amplitud i a un preu molt similar. A més, la ''Règie'' va tornar a treure al mercat el R8 ja que tenia més èxit i oferia pràcticament les mateixes prestacions a un preu menor. Amb tot això, el R10 més aviat va exercir un paper de cotxe de transició fins al llançament en 1969 del Renault 12.
Aronson afirmava<ref>{{Citar publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= |url= |format= |llengua=anglès |consulta= 14 octubre 2011 |publicació=Electrical world |editorial=McGraw-Hill |lloc= |volum=Volum 168 |exemplar= |data=1967 |pàgines=Pàgina 83 |issn= |citació= |ref= }}</ref> que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, lael qual cosaque equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.
 
Això sí, malgrat no collir un gran èxit i ser un fracàs en el que a vendes es refereix, és un vehicle que s'ha guanyat el respecte dels aficionats als cotxes d'època i ha passat a la història com un dels grans d'entre els clàssics d'aquells temps. Una cosa que molts cotxes amb majors èxits no han aconseguit assolir.
Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc diasdies recorrent el país des de [[Detroit]] (Michigan) fins a [[Phoenix]] ([[Arizona)]]), on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels [[Vehicle elèctric|cotxes elèctrics]] i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles. Una cosa que ja van provar amb el MARS I.
 
== El MARS II. Un Renault 10 elèctric ==
Robert Aronson, president de l'empresa [[w:Apollo Energy Systems|Electric Fuel Propulsion Inc.]], i Donald Swanson, propietari d'un concessionari Renault en [[Ferndale]] ([[Michigan]]), van posar en marxa un projecte per transformar un Renault 10 en un cotxe totalment elèctric al que van denominar '''Mars II''' (el Mars I va ser una modificació del Renault [[Renault Dauphine]]). La seva fabricació va durar de 1967 a 1968 i es van produir 45 cotxes.
 
El primer Mars II es va vendre a la companyia elèctrica [[w:Alliant Energy|Wisconsin Power & Light (WPL)]] el 14 de setembre de 1967. [[General Motors]] també va fer una comanda per sotmetre'l a unes proves que van durar més de sis mesos dutes a terme per la compañia [[w:Calspan|Cornell Aeronautical Laboratory]].
 
El cotxe incorporava, a més d'un sistema de [[fre regeneratiu]], unes bateries de plom-cobalt a l'habitacle del motor i al maleter que li proporcionava 15 cavalls de potència a un motor de corrent continu, amb el qual podia accelerar de 0 a 64 km/h en deu segons i aconseguir una velocitat màxima de 95 km/h, podent recórrer de 110 a 190 quilòmetres abans de recarregar-les.
 
Aronson afirmava<ref>{{Citar publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= |url= |format= |llengua=anglès |consulta= 14 octubre 2011 |publicació=Electrical world |editorial=McGraw-Hill |lloc= |volum=Volum 168 |exemplar= |data=1967 |pàgines=Pàgina 83 |issn= |citació= |ref= }}</ref> que les bateries dels seus cotxes es podien recarregar 800 vegades, la qual cosa equivaldria a una conducció d'entre 90.000 i 145.000 quilòmetres. Les bateries es podien recarregar un 80% del total en 30-45 minuts, aconseguint el 100% en 90.
 
Amb el Mars II, van emprendre un viatge de cinc dias recorrent el país des de [[Detroit]] (Michigan) fins a [[Phoenix (Arizona)]], on els habitants el van rebre amb una gran ovació. Amb aquesta gesta volien demostrar la fiabilitat dels [[Vehicle elèctric|cotxes elèctrics]] i estimular l'interès del públic en aquest tipus de vehicles.
 
==Referències==
15

modificacions