Segle IV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Taula del segle|4}}
El '''segle IV''' és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del [[cristianisme a l'Imperi Romà]]que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica. Mentre les estructures polítiques romanes pateixen els embats dels anomenats pobles bàrbars, la seva cultura amara aquests pobles.
==Política==
Linha 16 ⟶ 14:
==Invents i descobriments==
Com indica l'obra ''De rebus bellicis'', en aquesta època s'introdueix el [[vaixell de paletes]]<ref>Anonymi Auctoris De Rebus Bellicis. recensvit Robert I. Ireland (Bibliotheca scriptorvm Graecorvm et Romanorvm Tevbneriana), Lipsiae, 1984</ref>. També daten d'aquest temps algunes de les referències a institucions hospitalàries més antigues. Es perfecciona l'[[àbac romà]], que ajuda a realitzar els càlculs comptables.
==Art, cultura i pensament==
Després de dècades de persecucions, el cristianisme és primer acceptat i després elevat a religió oficial pels romans. Aquest fet accelera els corrents unificadors, que es plasmen als concilis on s'aprova la doctrina catòlica. El més rellevant és sens dubte el
[[Primer Concili de Nicea]], celebrat l'any 325, on es redacta el [[Credo de Nicea]] que resumeix els principis bàsics de la fe cristiana. [[Jeroni d'Estridó]] tradueix la [[Bíblia]] al llatí, en la versió coneguda com la [[Vulgata]], usant com a base per primer cop el text hebreu. Aquesta versió esdevingué l'oficial de l'església i conegué diverses traduccions derivades, com la d'[[Úlfila]] per als pobles gots, que es van convertir gairebé massivament. [[Ambròs de Milà]] codifica el ritus antic de la missa, incloent alguns dels seus cants canònics. Augmenta el poder dels bisbats, com el [[Bisbat de Girona]], mencionat per primer cop en aquestes dates.
En filosofia continuen plenament vigent les idees neoplatòniques, com es veu amb les obres de [[Iàmblic de Calcis]], però sovint es rellegeixen des d'una òptica cristiana, com passa amb l'obra d'[[Agustí d'Hipona]], un dels pensadors més importants que codifica la divisió entre la ciutat terrenal i la divina, dibuixant una imagineria per al paradís després de la mort. Aquest dualisme l'aplica a l'antropologia i l'ontologia i influirà durant segles en el pensament medieval.
En literatura, [[Dècim Magne Ausoni]] continua la tradició poètica clàssica llatina. En la mateixa llengua però en un altre corrent ben diferent escriu [[Aureli Climent Prudenci]], autor que inicia l'al·legoria com a gènere. En el camp de la no ficció cal fer esment de l'historiador [[Ammià Marcel·lí]]. Fora de l'òrbita romana, al segle IV té lloc l'inici de la compilació de la Guemarà jueva i probablement la del [[Kama Sutra]], l'obra cimera sobre sexualitat.
Dins l'art romà s'edifiquen diversos monuments de renom: l'[[Arc de Constantí]], el [[Mausoleu de Santa Costanza]] i l'[[antiga basílica de Sant Pere]]. Els xinesos continuen conreant el seu art clàssic, com la pintura de Gu Kaizhi o el model de cal·ligrafia establert pel Lantingji Xu.
==Referències==
<references />
[[Categoria:Segle IV]]
| |||