Trio: diferència entre les revisions

 

El més habitual era que es dediquessin a aquestes formacions un tipus de composicions en forma de [[sonata]] que a vegades eren properes a la '''[[sonata da chiesa]]''' i a vegades a la '''[[sonata da camera]]'''. fos com fos, aquests tipus de composicions s'anomenaven '''[[trio sonata]]''' o '''[[sonata a trio]]'''. la majoria dels compositors més importants de la primera meitat del segle XVIII van compondre peces en aquesta estructura.

=== El Classicisme ===

En el [[Classicisme]] va ser el trio format per [[violí]], [[violoncel]] i [[piano]] el que es va guanyar el favor dels compositors d'una manera més clara. De fet, aquesta formació reunia diversos elements que donaven molt de joc: la confluència de dos instruments de timbre semblant però tessitures diferents i fins i tot confrontades, que es complementen amb un instrument polifònic, d'un timbre ben diferent; la polifonia dels primers pot establir diàlegs interessants amb la de l'altre; cada un dels melòdics pot ser acompanyat pel piano; etc.