Henry Harrisse: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 2:
[[Fitxer:HenryHarrisse.jpg|thumb|250px|Henry Harrisse durant la segonda meitat del segle XIX]]
 
'''Henry Harisse''' ([[París]], [[18 de maig]] de [[1829]] - [[París]], [[13 de maig]] de [[1910]]), va ser un americanista, erudit, jurista i crític d'art estatunidenc que escrigué moltes obres sobre el [[Amèrica|continent americà]] i la seva "descoberta".
 
== Biografia ==
Línia 8:
Henry Harrisse va nàixer a París el 1829, d'un pare pelleter, Abraham, nadiu d'Europa de l'Est i d'una mare parisenca, Nanine Marcus.
 
Amb tot ben jove, se n'anà a viure als [[Estats Units]] amb alguns parents seus i estudià a la [[Universitat de Carolina del Sud]]. Adquirí la nacionalitat americana i després de passar un cert temps com a professor s'orientà cap al dret i exercí d'advocat a la ciutat de [[Nova York]]. Alhora s'interessà a les col·leccions riques amb documentació que es troben a diverses biblioteques estatunidenques, i així esdevingué un americanista reconegut quan publicà ''Bibliotheca Americana Vetustissima''. Malgrat això se sentí frustrat per la venda poc satisfactòria del llibre als Estats Units i decidí de marxar cap a Europa on pensà que les seves recerques tindrien més consideració <ref> [http://www.bartleby.com/227/0815.html Fragment de ''The Cambridge History of English and American Literature'']</ref>.
 
Tornà després a París on fou acollit amb entusiasme per alguns erudits de la capital francesa com [[Ernest Desjardins]] que el va introduir a la Societat de Geografia de París. Treballà com a advocat i assessorà el govern estatunidenc respectes als aspectes legals de la construcció del [[Canal de Panamà]]. Aquesta posició li permeté de guanyar una gran quantitat de diners, permetent-li així de dedicar més temps a la seva passió, els estudis americanistes, i més especialment de centrar les seves recerques sobre els navegants [[Cristòfor Colom]], [[Joan Cabot|Joan]] i [[Sebastià Cabot]].
 
El seu mal caràcter i la seva vanitat el van aillar de totes les seves relacions i antics amics i a poc a poc es tancà més encara sobre si mateix que acabà alterant la seva salut. Així durant els darrers anys de la seva vida esdevingué [[Neurastènia|neurastènic]] i irascible.
Una part important dels seus llibres i escrits foren enviats a la [[Biblioteca del Congrès]] estatunidenc, una altra part a la [[Biblioteca Nacional de França]] i la resta es vengué en subhastes <ref>[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/jsa_0037-9174_1911_num_8_1_3737 Article sobre Harrisse d'Henri Vignaud al ''Journal des américanistes'', pp. 286-288]</ref>.
 
== Obres ==
* ''Notes on Columbus'' (1866)
* ''Bibliotheca Americana Vetustissima'' (1866)
* ''Jean et SebastienSébastien Cabot'' (1882)
* ''Études d'histoire critique. Christophe Colomb : son origine, sa vie, ses voyages, sa famille et ses descendants'' (1884)
* ''Discovery of North America'' (1892)
== Referències ==
{{referències}}