Antonio Mingote Barrachina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ja hi som amb el tema de sempre... Es desfà la revisió 9268343 de 83.56.223.56 (Discussió) |
Infotaula + referències |
||
Línia 1:
{{actualitat|mort}}
{{Infotaula artista
| nom = Antonio Mingote Barrachina
| imatge =
| mida_imatge = <!-- Completeu-ho només si la imatge és inferior a 220px -->
| peu =
| nom_naixement = Antonio Mingote Barrachina
| nacionalitat = espanyola
| data_naixement = {{Data naixement|1919|01|17}}
| lloc_naixement = Sitges
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1919|01|17|2012|04|03}}
| lloc_defuncio = Madrid
| esposa = <!-- indicar el marit si es tracta d'una dona -->
| art = [[dibuix]]
| moviment =
| educacio =
| obresdestacades =
| patrons =
| influenciatper =
| influi =
| premis =
| elegit =
| signatura =
| lloc web =
| imatgeobra =
| peuobra =
}}
[[Fitxer:Mingote 10.jpg|thumb|300 px|Detall del [[mural]] de '''Mingote''' a l'estació de ''Retiro'' del Metro de Madrid (1987)]]
'''Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[17 de gener]] del [[1919]] - [[Madrid]], [[3 d'abril]] de [[2012]]<ref name="elpais">{{citar web |url=http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/03/actualidad/1333453322_784776.html |títol=Fallece Antonio Mingote, maestro del humor español |consulta=3 abril 2012 |obra= |editor=[[El País]] |data=3 abril 2012 |llengua=
== Biografia ==
Antonio Mingote va ser fill del músic Ángel Mingote, natural de Daroca, i de Carmen Barrachina, escriptora nascuda a Batea, ambdós establerts a Sitges. De ben jove s'afeccionà a la lectura i aprengué a dibuixar de forma autodidacta. Passà la seva infància entre Daroca, Calataiud i Terol, on estudià. Va ser deixeble del pintor [[Ángel Novella]].
Passada la [[guerra civil espanyola|guerra civil]] entrà a l'''Academia de Transformación de Infantería'' de [[Guadalajara (
Inicià la seva carrera com a humorista gràfic a la revista ''[[La Codorniz]]'' el 1946 de la mà del seu director, [[Álvaro de la Iglesia]]. En el 1948 publicà la seva primera novel·la, ''Las palmeras de cartón'' i el 19 de juny del 1953 encetà una col·laboració amb el diari ''[[ABC (diari)|ABC]]'' que encara dura. Dos anys després, en el 1955, li fou encomanada la direcció de la revista humorística ''Don José'', que aplegà periodistes i humoristes que es farien famosos, i que dirigí en els seus cent primers números. A l'any 1974 escriví el llibret de la peça ''El oso y el madrileño'', una revista musical de [[Mario Clavel]]. A l'any següent va ser l'autor del guió de la sèrie televisiva ''Este señor de negro'', dirigida per [[Antonio Mercero]] i protagonitzada per [[José Luis López Vázquez]]. Mingote ha escrit també guions cinematogràfics en col·laboració amb el productor [[José Luis Dibildos]], com els dels films ''Soltera y madre en la vida'', ''Pierna creciente, falda menguante'', ''Hasta que el matrimonio nos separe'', ''Vota a Gundisalvo''. Posteriorment escrigué una segona novel·la, ''Adelita en su desván''.
Linha 17 ⟶ 45:
== Premis ==
* 1961 Creu de Cavaller de la ''Orden de Isabel la Católica''
* 1967 Premi Mingote
| |||