|
L'únic físic que ha rebut aquest guardó en dues ocasions és [[John Bardeen]], guardonat els anys [[1956]] i [[1972]].
<br clear="all"/>
== Guanyadors del premi Nobel de Física ==
{| class="wikitable" width=95%
|- bgcolor="#cccccc"
!Any
!Premiat
!Notes
|-
|'''[[2011]]
|'''[[Saul Perlmutter]]''' ([[Estats Units]]), '''[[Brian Schmidt]]''' ([[Austràlia]]/Estats Units) i '''[[Adam Riess]]''' (Estats Units)
|''pel descobriment de l'expansió accelerada de l'[[univers]] mitjançant l'observació de [[supernova|supernoves]] distants''
|-
|'''[[2010]]'''
|'''[[Andre Geim]]''' ([[Rússia]]/[[Països Baixos]]) i '''[[Konstantín Novosiólov]]''' (Rússia/[[Regne Unit]]}
|''per les seves investigacions al voltant del material bidemensional anomenat [[grafè]]''
|-
|rowspan=2|'''[[2009]]'''
|'''[[Charles K. Kao]]''' ([[Regne Unit]]/[[EUA]])
|''per les investigacions sobre la transmissió de llum en [[fibra òptica|fibres]] per a la [[comunicació òptica]] ''
|-
|'''[[Willard S. Boyle]]''' ([[Canadà]]/EUA) i '''[[George E. Smith]]''' (EUA)
|''pel la invenció d'un circuit de [[semiconductor]] - el [[detector CCD]]''
|-
|rowspan=2|'''[[2008]]'''
|'''[[Yoichiro Nambu]]''' ([[Japó]]/[[EUA]])
|''pel descobriment del mecanisme de la ruptura espontània de simetria en la [[física subatòmica]]''
|-
|'''[[Makoto Kobayashi]]''' (Japó) i '''[[Toshihide Maskawa]]''' (Japó)
|''pel descobriment de l'origen de la ruptura de simetria, gràcies a la qual es pot predir l'existència d'almenys tres famílies de [[quarks]] en la naturalesa''
|-
|'''[[2007]]
|'''[[Albert Fert]]''' ([[França]]) i '''[[Peter Grünberg]]''' ([[Alemanya]])
|''pel descobriment de la [[magnetoresistència gegant]]''
|-
|'''[[2006]]
|'''[[John C. Mather]]''' ([[EUA]]) i '''[[George F. Smoot]]''' (EUA)
|''per la seva recerca sobre els [[cos negre|cossos negres]] i l'[[anisotropia]] de la [[radiació còsmica de fons]]''
|-
|rowspan=2|'''[[2005]]
|'''[[Roy J. Glauber]]''' ([[EUA]])
|'' per la seva contribució a la [[teoria quàntica]] de coherència òptica''
|-
|'''[[John L. Hall]]''' ([[EUA]]) i '''[[Theodor W. Hänsch]]''' ([[Alemanya]])
|'' per les seves contribucions en el desenvolupament de l'[[Espectroscòpia]] basada en el [[làser]]''
|-
|'''[[2004]]
|'''[[David J. Gross]]''' ([[EUA]]), '''[[David Politzer]]''' (EUA) i '''[[Frank Wilczek]]''' (EUA)
|''pel descobriment de la [[llibertat asimptòtica]] en la teoria de la [[interacció forta]]''
|-
|'''[[2003]]
|'''[[Alexei Alexeevich Abrikosov]]''' ([[Rússia]]) , '''[[Vitaly Ginzburg]]''' (Rússia) i '''[[Anthony J. Leggett]]''' ([[EUA]])
|''per la seva contribució pionera a la teoria de la [[superconductivitat]] i [[superfluidesa]]''
|-
|rowspan=2|'''[[2002]]
|'''[[Raymond Davis Jr]]''' ([[EUA]]) i '''[[Masatoshi Koshiba]]''' ([[Japó]])
|''per les seves contribucions, pioneres, a l'[[astrofísica]], en particular en la detecció de [[neutrins còsmics]]''
|-
|'''[[Riccardo Giacconi]]''' ([[Itàlia]]/[[EUA]])
|''per les seves contribucions, pioneres, en l'[[astrofísica]], en particular en descobriment de fonts còsmiques de [[raigs X]]
|-
|'''[[2001]]
|'''[[Eric A. Cornell]]''' ([[EUA]]), '''[[Wolfgang Ketterle]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Carl E. Wieman]]''' (EUA)
|''pels seus treballs al voltant del [[Condensat de Bose-Einstein]]''
|-
|rowspan=2|'''[[2000]]
|'''[[Jorès Ivànovitx Alfiórov]]''' ([[Rússia]]) i '''[[Herbert Kroemer]]''' ([[EUA]])
|''pel desenvolupament d'heteroestructures per a [[semiconductor]]s d'alta velocitat i [[optoelectrònica]]''
|-
|'''[[Jack S. Kilby]]''' ([[EUA]])
|''per la invenció del [[circuit integrat]] monolític''
|-
|'''[[1999]]
|'''[[Gerardus 't Hooft]]''' ([[Països Baixos]]) i '''[[Martinus J.G. Veltman]]''' (Països Baixos)
|''per aclarir l'estructura quàntica de la [[Interacció electrofeble]]''
|-
|'''[[1998]]
|'''[[Robert B. Laughlin]]''' ([[EUA]]), '''[[Horst L. Störmer]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Daniel C. Tsui]]''' ([[República Popular de la Xina|R.P. Xina]]/[[EUA]])
|''pel descobriment d'una nova forma de [[fluid]] quàntic amb excitacions carregades de fraccions, anomenat [[Efecte Hall Quàntic]]''
|-
|'''[[1997]]
|'''[[Steven Chu]]''' ([[EUA]]), '''[[Claude Cohen-Tannoudji]]''' ([[França]]) i '''[[William D. Phillips]]''' (EUA)
|''pels seus treballs pioners en el refredament d'[[àtoms]] utilitzant el [[làser]]''
|-
|'''[[1996]]
|'''[[David Morris Lee]]''' ([[EUA]]), '''[[Douglas D. Osheroff]]''' (EUA) i '''[[Robert C. Richardson]]''' (EUA)
|''pels seus descobriments en [[superfluid]]s amb l'[[isòtop]] [[Heli-3]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1995]]
|'''[[Martin L. Perl]]''' ([[EUA]])
|''per les seves contribucions, pioneres, en la física del [[Leptó]] i especialment en el descobriment de la partícula [[Leptó tau|Tau]]''
|-
|'''[[Frederick Reines]]''' ([[EUA]])
|''per les seves contribucions, pioneres, en la física del [[Leptó]] i especialment en la detecció del [[neutrí]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1994]]
|'''[[Bertram Brockhouse]]''' ([[Canadà]])
|''per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la [[difracció de neutrons]] per l'estudi de la matèria, i especialment pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons''
|-
|'''[[Clifford Shull]]''' ([[EUA]])
|''per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la [[difracció de neutrons]] per l'estudi de la matèria''
|-
|'''[[1993]]
|'''[[Russell A. Hulse]]''' ([[EUA]]) i '''[[Joseph Hooton Taylor]]''' (EUA)
|''pel descobriment d'un nou tipus de [[púlsar]] i les noves possibilitats d'estudi al voltant de la [[gravitació]]''
|-
|'''[[1992]]
|'''[[Georges Charpak]]''' ([[Polònia]]/[[França]])
|''per la invenció i desenvolupament de [[detector de partícules|detectors de partícules]]''
|-
|'''[[1991]]
|'''[[Pierre-Gilles de Gennes]]''' ([[França]])
|''pel descobriment de mètodes d'estudi al voltant dels sistemes simples i com aquests poden esdevenir formes més complexes de la [[matèria]], en particular de [[cristall líquid|cristalls líquids]] i [[polímer]]s
|-
|'''[[1990]]
|'''[[Jerome Isaac Friedman]]''' ([[EUA]]), '''[[Henry W. Kendall]]''' (EUA) i '''[[Richard E. Taylor]]''' ([[Canadà]]/EUA)
|''per les seves investigacions sobre els [[neutrons]] i [[protó|protons]], de vital importància en el desenvolupament del [[model quàntic]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1989]]
|'''[[Norman Foster Ramsey]]''' ([[EUA]])
|''per les seves investigacions sobre mètodes oscilatoris que han estat usats en l'elaboració de [[rellotge atòmic]]s''
|-
|'''[[Hans G. Dehmelt]]''' ([[Alemanya]]/[[EUA]]) i '''[[Wolfgang Paul]]''' (Alemanya)
|'' pel desenvolupament de l'[[ion trap]]''
|-
|'''[[1988]]
|'''[[Leon M. Lederman]]''' ([[EUA]]), '''[[Melvin Schwartz]]''' (EUA) i '''[[Jack Steinberger]]''' ([[Alemanya]]/EUA)
|''pels seus treballs sobre el [[neutrí]]''
|-
|'''1987
|'''[[Johannes Georg Bednorz]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Karl Alexander Müller]]''' ([[Suïssa]])
|''pels seus treballs sobre la [[superconductivitat]] en els [[ceràmica|materials ceràmics]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1986]]
|'''[[Ernst Ruska]]''' ([[Alemanya]])
|''pel seu treball sobre els [[electrons]] òptics i pel disseny del primer [[microscopi electrònic]]''
|-
|'''[[Gerd Binnig]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Heinrich Rohrer]]''' ([[Suïssa]])
|''pel disseny del primer [[microscopi d'exploració d'efecte túnel]]''
|-
|'''[[1985]]
|''' [[Klaus von Klitzing]]''' ([[Alemanya]])
|''pel descobriment de l'[[Efecte Hall Quàntic]]''
|-
|'''[[1984]]
|'''[[Carlo Rubbia]]''' ([[Itàlia]]) i '''[[Simon van der Meer]]''' ([[Països Baixos]])
|''pels seus treballs que, a llarg termini, han permés descobrir el [[Bosó W]] i [[Bosó Z|Z]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1983]]
|'''[[Subramanyan Chandrasekhar]]''' ([[Índia]]/[[EUA]])
|''pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les [[estrella|estrelles]]''
|-
|'''[[William Alfred Fowler]]''' ([[EUA]])
|''pels seus treballs, teòrics i experimentals, de les reaccions nuclears en la formació dels elements químics de l'[[univers]]''
|-
|'''[[1982]]
|'''[[Kenneth G. Wilson]]''' ([[EUA]])
|''pel desenvolupament de la teoria de fenòmens crítics amb el [[canvi d'estat]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1981]]
|'''[[Nicolaas Bloembergen]]''' ([[Països Baixos]]/[[EUA]]) i '''[[Arthur Leonard Schawlow]]''' (EUA)
|''per la seva contribució al desenvolupament del [[làser]] [[Espectroscòpia|espectroscòpic]]''
|-
|'''[[Kai Siegbahn]]''' ([[Suècia]])
|''per les seves contribucions en el desenvolupament del làser espectroscòpic d'alta resolució
|-
|'''[[1980]]
|'''[[James Watson Cronin]]''' ([[EUA]]) i '''[[Val Logsdon Fitch]]''' (EUA)
|''pels seus descobriments al voltant de la violació dels principis de la simetria en la partícula [[kaó]]''
|-
|'''[[1979]]
|'''[[Sheldon Lee Glashow]]''' ([[EUA]]), '''[[Abdus Salam]]''' ([[Pakistan]]) i '''[[Steven Weinberg]]''' (EUA)
|''pels seus treballs sobre la [[Interacció electrofeble]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1978]]
|'''[[Piotr Leonídovitx Kapitsa]]''' ([[URSS]])
|''pels seus treballs sobre la física de les baixes temperatures''
|-
|'''[[Arno Penzias]]''' ([[EUA]]) i '''[[Robert Woodrow Wilson]]''' (EUA)
|''pel seu descobriment de la [[Radiació còsmica de fons]]''
|-
|'''[[1977]]
|'''[[Philip Warren Anderson]]''' ([[EUA]]), '''[[Nevill Francis Mott]]''' ([[Regne Unit]]) i '''[[John Hasbrouck van Vleck]]''' (EUA)
|''per les seves investigacions teòriques sobre l'[[electromagnetisme]]''
|-
|'''[[1976]]
|'''[[Burton Richter]]''' ([[EUA]]) i '''[[Samuel Chao Chung Ting]]''' (EUA)
|''pel descobriment de la [[partícula subatòmica]] [[partícula J|J]]''
|-
|'''[[1975]]
|'''[[Aage Niels Bohr]]''' ([[Dinamarca]]), '''[[Ben Roy Mottelson]]''' ([[EUA]]/[[Dinamarca]]) i '''[[Leo James Rainwater]]''' (EUA)
|''per la seva recerca en la descripció quàntica dels [[nucleons]]''
|-
|'''[[1974]]
|'''[[Martin Ryle]]''' ([[Regne Unit]]) i '''[[Antony Hewish]]''' (Regne Unit)
|''per la seva recerca, pionera, en [[radioastronomia]], i en el seu paper decisiu en la descoberta dels [[púlsar]]s''
|-
|rowspan=2|'''[[1973]]
|'''[[Leo Esaki]]''' ([[Japó]]/[[EUA]]) i '''[[Ivar Giaever]]''' ([[Noruega]])
|''pels experiments sobre [[semiconductor]]s i [[superconductor]]s''
|-
|'''[[Brian David Josephson]]''' ([[Regne Unit]])
|''pels seus treballs teòrics sobre [[superconductor]]s, coneguts amb el nom de l'[[efecte Josephson]]''
|-
|'''[[1972]]
|'''[[John Bardeen]]''' ([[EUA]]), '''[[Leon Neil Cooper]]''' (EUA) i '''[[John Robert Schrieffer]]''' (EUA)
|''pels seus treballs conjunts sobre la teoria de la [[superconductivitat]], coneguda com [[Teoria BCS]]'' <br /><center><small>''John Bardeen és l'única persona guardonada dos cops<br /> amb el Premi Nobel de Física''</small></center>
|-
|'''[[1971]]
|'''[[Dennis Gabor]]''' ([[Hongria]])
|''pel descobriment de l'[[holografia]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1970]]
|'''[[Hannes Olof Gösta Alfvén]]''' ([[Suècia]])
|''pels seus treballs relacionats amb el [[Plasma (Estat de la matèria)|Plasma]]''
|-
|'''[[Louis Eugène Félix Néel]]''' ([[França]])
|''pels seus treballs sobre el [[ferromagnetisme]]''
|-
|'''[[1969]]
|'''[[Murray Gell-Mann]]''' ([[EUA]])
|''per les seves contribucions i descobriments en la classificació de [[partícula elemental|partícules elementals]] i les seves interaccions''
|-
|'''[[1968]]
|'''[[Luis Walter Álvarez]]''' ([[EUA]])
|''per les seves contribucions en la classificació de partícules elementals gràcies a l'[[accelerador de partícules lineal]]''
|-
|'''[[1967]]
|'''[[Hans Albrecht Bethe]]''' ([[Alemanya]]/[[EUA]])
|''per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producció energètica en les [[estrella|estrelles]]''
|-
|'''[[1966]]
|'''[[Alfred Kastler]]''' ([[França]])
|''per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les [[ressonància hertziana|resonàncies hertzianes]] en els [[àtoms]]''
|-
|'''[[1965]]
|'''[[Sin-Itiro Tomonaga]]''' ([[Japó]]), '''[[Julian Schwinger]]''' ([[EUA]]) i '''[[Richard Feynman]]''' (EUA)
|''pels seus treballs fonamentals en [[electrodinàmica quàntica]]''
|-
|'''[[1964]]
|'''[[Charles Hard Townes]]''' ([[EUA]]), '''[[Nikolai Bàsov]]''' ([[URSS]]), '''[[Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov]]''' (URSS)
|''pels seus treballs en el camp de l'[[electrònica quàntica]], basat en els principis del [[màser]]-[[làser]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1963]]
|'''[[Eugene Wigner]]''' ([[Hongria]])
|''per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les [[partícula elemental|partícules elementals]], particularment a través del descobriment dels principis fonamentals de la [[simetria]]''
|-
|'''[[Maria Göppert-Mayer]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Johannes Hans Jensen]]''' (Alemanya)
|''pels seus descobriments de l'[[estructura nuclear orbital]]''
|-
|'''[[1962]]
|'''[[Lev Davidovich Landau]]''' ([[URSS]])
|''per teoria de la [[materia condensada]], en particular de l'[[heli]] [[líquid]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1961]]
|'''[[Robert Hofstadter]]''' ([[EUA]])
|'' pels seus estudis, pioners, sobre la [[Dispersió (física)|dispersió]] de l'[[electró]] en els nuclis atòmics i pels seus descobriments relatius a l'estructura dels [[nucleons]]''
|-
|'''[[Rudolf Ludwig Mössbauer]]''' ([[Alemanya]])
|''pels seus treballs sobre l'[[Absorció (energia)|absorció]] de [[radiació gamma]]''
|-
|'''[[1960]]
|'''[[Donald Arthur Glaser]]''' ([[EUA]])
|''per la invenció de la [[càmara de bombolles]]''
|-
|'''[[1959]]
|'''[[Emilio Gino Segrè]]''' ([[Itàlia]]/[[EUA]]) i '''[[Owen Chamberlain]]''' ([[EUA]])
|''pel descobriment de l'[[antiprotó]]''
|-
|'''[[1958]]
|'''[[Pavel Alekseyevich Cherenkov]]''' ([[URSS]]), '''[[Il'ja Frank]]''' (URSS) i '''[[Igor Tamm]]''' (URSS)
|''pel descobriment i la interpretació de la [[Radiació de Txerenkov|Radiació Cherenkov-Vavilov]]''
|-
|'''[[1957]]
|'''[[Chen Ning Yang]]''' ([[República Popular de la Xina|R.P. Xina]]/[[EUA]]) i '''[[Tsung-Dao Lee]]''' (R.P. Xina/EUA)
|''pels seus estudis sobre les [[interaccions dèbils]], observant com entre [[partícula elemental|partícules elementals]] no hi havia [[simetria]]''
|-
|'''[[1956]]
|'''[[William Shockley]]''' ([[EUA]]), '''[[John Bardeen]]''' (EUA) i '''[[Walter Houser Brattain]]''' (EUA)
|''per la seva recerca en [[semiconductor]]s i pel descobriment de l'[[transistor|efecte transistor]]'' <br /><center><small>''John Bardeen és l'única persona guardonada dos cops<br /> amb el Premi Nobel de Física''</small></center>
|-
|rowspan=2|'''[[1955]]
|'''[[Willis Lamb]]''' ([[EUA]])
|''pel descobriment de l'estructura fina de l'espectre de l'[[hidrogen]]''
|-
|'''[[Polykarp Kusch]]''' ([[Alemanya]]/[[EUA]])
|''per demostrar que el [[moment magnètic]] de l'[[electró]] era més gran que el seu valor teòric, provocant la reconsideració i la innovació en l'[[electrodinàmica quàntica]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1954]]
|'''[[Max Born]]''' ([[Alemanya]]/[[EUA]])
|''per la seva recerca en la [[mecànica quàntica]], especialment en l'estudi de la funció de les ones''
|-
|'''[[Walther Bothe]]''' ([[Alemanya]])
|''per la invenció del mètode de les coincidències en l'ús del [[comptador Geiger]], per l'estudi de les [[radiació|radiacions]]''
|-
|'''[[1953]]
|'''[[Frits Zernike]]''' ([[Països Baixos]])
|''per la invenció del [[microscopi de constrast]]''
|-
|'''[[1952]]
|'''[[Felix Bloch]]''' ([[Suïssa]]) i '''[[Edward Mills Purcell]]''' ([[EUA]])
|''pels seus estudis, per separat, sobre la mesura de camps magnètics en el nucli atòmic, [[ressonància magnètica nuclear]]''
|-
|'''[[1951]]
|'''[[John Douglas Cockcroft]]''' ([[Regne Unit]]) i '''[[Ernest Walton]]''' ([[Irlanda]])
|''pels seus treballs sobre la [[transmutació]] dels [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] mitjançant l'ús de [[Partícula elemental|partícules]] artificialment accelerades''
|-
|'''[[1950]]
|'''[[Cecil Frank Powell]]''' ([[Regne Unit]])
|''pel desenvolupament d'un mètode fotogràfic per estudiar els procesos nuclears i pel subsegüent descobriment del [[pió]], una partícula subatòmica pesada''
|-
|'''[[1949]]
|'''[[Hideki Yukawa]]''' ([[Japó]])
|''per la formulació de la hipòtesi dels [[mesó|mesons]], basada en treballs teòrics sobre forces nuclears''
|-
|'''[[1948]]
|'''[[Patrick Blackett]]''' ([[Regne Unit]])
|''per les seves investigacions sobre [[raigs còsmics]] gràcies al desenvolupament de la [[cambra de Wilson]]''
|-
|'''[[1947]]
|'''[[Edward Victor Appleton]]''' ([[Regne Unit]])
|''per les seves contribucions al coneixement de la [[ionosfera]], que va comportar el desenvolupament del [[radar]]''
|-
|'''[[1946]]
|'''[[Percy Williams Bridgman]]''' ([[EUA]])
|''pels seus estudis sobre la [[física de les altes pressions]]''
|-
|'''[[1945]]
|'''[[Wolfgang Ernst Pauli]]''' ([[Àustria]]-[[Hongria]]/[[Suïssa]])
|''per la formulació del [[Principi d'exclusió de Pauli|Principi d'exclusió]]''
|-
|'''[[1944]]
|'''[[Isidor Isaac Rabi]]''' ([[Àustria]]-[[Hongria]]/[[EUA]])
|'' pel descobriment del mètode de [[ressonància]] gràcies al qual és possible verificar el registre de les propietats magnètiques dels [[àtoms]]''
|-
|'''[[1943]]
|'''[[Otto Stern]]''' ([[Alemanya]]/[[EUA]])
|''pel descobriment del moment magnètic del [[protó]]''
|-
|'''[[1942]]
|rowspan=3|No concedit
|rowspan=3|1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
|-
|'''[[1941]]
|-
|'''[[1940]]
|-
|'''[[1939]]
|'''[[Ernest Lawrence]]''' ([[EUA]])
|''per la invenció i desnenvolupament del [[ciclotró]]''
|-
|'''[[1938]]
|'''[[Enrico Fermi]]''' ([[Itàlia]]/[[EUA]])
|''pels seus treballs sobre l'existència de nou elements radioactius produits per la [[radiació]] de [[neutrons]] i pels seus descobriments sobre les relacions nuclears obtingudes a partirde neutrons lents''
|-
|'''[[1937]]
|'''[[Clinton Joseph Davisson]]''' ([[EUA]]) i '''[[George Paget Thomson]]''' ([[Regne Unit]])
|''pel descobriment de la [[difracció d'electrons]] en [[cristall]]s i la demostració de les seves propiestats ondulatòries''
|-
|rowspan=2|'''[[1936]]
|'''[[Victor Franz Hess]]''' ([[Àustria]]-[[Hongria]]/[[EUA]])
|''pel descobriment de la [[radiació còsmica]]''
|-
|'''[[Carl David Anderson]]''' ([[EUA]])
|''pel descobriment del [[positró]]''
|-
|'''[[1935]]
|'''[[James Chadwick]]''' ([[Regne Unit]])
|''pel descobriment del [[neutró]]''
|-
|'''[[1934]]
|No concedit
|1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
|-
|'''[[1933]]
|'''[[Erwin Schrödinger]]''' ([[Àustria]]-[[Hongria]]) i '''[[Paul Dirac]]''' ([[Regne Unit]])
|''pels seus treballs sobre la [[teoria atòmica]]''
|-
|'''[[1932]]
|'''[[Werner Karl Heisenberg]]''' ([[Alemanya]])
|''per la creació de la [[mecànica quàntica]], que ha permés el descobriment de formes [[Al·lotropia|al·lotròpiques]] de l'[[hidrogen]]''
|-
|'''[[1931]]
|No concedit
|Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
|-
|'''[[1930]]
|'''[[Chandrasekhara Raman]]''' ([[Índia]])
|''pels seus treballs al volant de la [[llum]], i la formulació de l'[[efecte Raman]]''
|-
|'''[[1929]]
|'''[[Louis-Victor de Broglie]]''' ([[França]])
|''pel descobriment de la naturalesa [[mecànica ondulatòria|ondulatòria]] de l'[[electró]], coneguda com la [[hipòtesi de Broglie]]''
|-
|'''[[1928]]
|'''[[Owen Willans Richardson]]''' ([[Regne Unit]])
|''pels seus estudis sobre els fenòmens termoiònics i per la [[llei de Richardson]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1927]]
|'''[[Arthur Holly Compton]]''' ([[EUA]])
|''pels seus estudis sobre els [[raigs X]] i la formulació de l'[[efecte Compton]]''
|-
|'''[[Charles Wilson]]''' ([[Regne Unit]])
|''pels seus estudis sobre el [[vapor]] i la creació de la [[cambra de Wilson]]''
|-
|'''[[1926]]
|'''[[Jean Baptiste Perrin]]''' ([[França]])
|''pels seus treballs sobre la discontinuitat en la màteria i pel descobriment de l'equilibri de sedimentació''
|-
|'''[[1925]]
|'''[[James Franck]]''' ([[Alemanya]]) i '''[[Gustav Ludwig Hertz]]''' (Alemanya)
|''pel descobriment de les lleis que governen l'impacte d'un [[electró]] sobre un [[àtom]]''
|-
|'''[[1924]]
|'''[[Manne Siegbahn]]''' ([[Suècia]])
|''pels seus descobriments en el camp de l'[[espectroscòpia]] per [[raigs X]]''
|-
|'''[[1923]]
|'''[[Robert Andrews Millikan]]''' ([[EUA]])
|''pels seus treballs per determinar el valor de la càrrega de l'[[electró]] i l'[[efecte fotoelèctric]]''
|-
|'''[[1922]]
|'''[[Niels Henrik David Bohr]]''' ([[Dinamarca]])
|'' pels seus treballs sobre l'estructura atòmica i la [[radiació]]''
|-
|'''[[1921]]
|'''[[Albert Einstein]]''' ([[Alemanya]])
| ''per l'explicació de l'[[efecte fotoelèctric]] i les seves contribucions a la [[física teòrica]]''
|-
|'''[[1920]]
|'''[[Charles-Edouard Guillaume]]''' ([[Suïssa]])
|''pel descobriment de l'[[invar]], [[aliatge]] d'[[acer]] i [[níquel]]''
|-
|'''[[1919]]
|'''[[Johannes Stark]]''' ([[Alemanya]])
|''pel descobriment de l'[[efecte Doppler]] i el desdoblament de les línies espectrals quan la llum està sotmesa a un [[camp elèctric]] intens''
|-
|'''[[1918]]
|'''[[Max Planck]]''' ([[Alemanya]])
|''pel seu servei en l'avanç de la física gràcies al descobriment de la [[teoria quàntica]]''
|-
|'''[[1917]]
|'''[[Charles Glover Barkla]]''' ([[Regne Unit]])
|''pel descobriment de les característiques dels [[raigs X]]''
|-
|'''[[1916]]
|No concedit
|Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
|-
|'''[[1915]]
|'''[[William Henry Bragg]]''' ([[Regne Unit]]) i '''[[William Lawrence Bragg]]''' ([[Austràlia]])
|''pels seus estudis de l'[[estructura cristal·lina]] gràcies a la [[refracció]] i [[difracció]] dels [[raigs X]]''
|-
|'''[[1914]]
|'''[[Max von Laue]]''' ([[Alemanya]])
|''pels seus descobriments de la [[difracció]] dels [[raigs X]] a través de [[cristall]]s''
|-
|'''[[1913]]
|'''[[Heike Kamerlingh Onnes]]''' ([[Països Baixos]])
|''per les seves investigacions en les característiques de la [[matèria]] a baixes temperatures que van permetre la producció de l'[[heli]] [[líquid]]''
|-
|'''[[1912]]
|'''[[Gustaf Dalén]]''' ([[Suècia]])
|''per l'invent anomenat [[vàlvula solar]], capaç d'encendre i apagar de forma automàtica els fanals''
|-
|'''[[1911]]
|'''[[Wilhelm Wien]]''' ([[Alemanya]])
|''per la formulació de la llei de radiació de la calor, anomenada [[llei de Wien]]''
|-
|'''[[1910]]
|'''[[Johannes van der Waals]]''' ([[Països Baixos]])
|''pel seu treball en la formulació de l'equació de l'estat dels [[gas]]os i els [[líquid]]s''
|-
|'''[[1909]]
|'''[[Guglielmo Marconi]]''' ([[Itàlia]]) i '''[[Carl Ferdinand Braun]]''' ([[Alemanya]])
|''per les seves contribucions al desenvolupament de la [[telegrafia]] sense fils''
|-
|'''[[1908]]
|'''[[Gabriel Lippmann]]''' ([[França]])
|''pel desenvolupament de mètodes de reproducció [[fotografia|fotogràfics]] del [[color]] mitjançant la [[Interferència (física)|interferència]]''
|-
|'''[[1907]]
|'''[[Albert Abraham Michelson]]''' ([[Prússia]]-[[EUA]])
|''pel seus treballs al voltant de la [[velocitat de la llum]]''
|-
|'''[[1906]]
|'''[[Joseph John Thomson]]''' ([[Regne Unit]])
|''pel seus treballs sobre la [[Conducció elèctrica|conducció]] de l'[[electricitat]] a través dels [[gas]]os''
|-
|'''[[1905]]
|'''[[Philipp Lenard]]''' ([[Alemanya]])
|''pels seus treballs al voltant dels [[raigs catòdics]]''
|-
|'''[[1904]]
|'''[[John Strutt]]''' ([[Regne Unit]])
|''per les seves investigacions sobre la [[densitat]] d'un bon nombre de gasos així com pel descobriment de l'[[argó]]''
|-
|rowspan=2|'''[[1903]]
|'''[[Henri Becquerel]]''' ([[França]])
|''en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la [[radioactivitat]] espotània''
|-
|'''[[Pierre Curie]]''' ([[França]]) i '''[[Marie Curie]]''' ([[Polònia]]/[[França]])
|''en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la [[radiació]] descoberta per [[Henri Becquerel]]''
|-
|'''[[1902]]
|'''[[Hendrik Lorentz]]''' ([[Països Baixos]]) i '''[[Pieter Zeeman]]''' (Països Baixos)
|''pels seus treballs sobre la influència del [[magnetisme]] sobre la [[radiació]], originant la [[radiació electromagnètica]]''
|-
|'''1901
|'''[[Wilhelm Röntgen]]''' ([[Alemanya]])
|''pel descobriment de la [[radiació electromagnètica]] en [[longitud d'ona]], origen dels [[raigs X]]''
|}
== Vegeu també ==
* [[Llista de guardonats amb el Nobel]]
| 