Lletada de calç: diferència entre les revisions

La tècnica d'aplicació és la mateixa que un [[emblanquinat]], només cal remarcar que una lletada de calç és calç de emblanquinar però amb una mica d'àrid (la pols de marbre). La gran diferència és que la capa pot romandre molt més temps inalterada que un emblanquinat i per descomptat que una pintura acrílica o plàstica.

 

La calç ja era coneguda en el sisè mil·lenni aC com a material de construcció per a morters i revestiments, ja que en [[Çatal Hüyük]] s'han trobat parets revocades amb frescs i armades amb morters. Posteriorment, gràcies a investigacions d'arqueòlegs s'ha descobert que s'ha usat en períodes com el [[antic Egipte]], Imperi assiri, [[Grècia clàssica]], al [[Imperi romà]]; també, fora del Mediterrani, va ser usada pels [[maies]], els [[inques]] i els asteques a Amèrica i les primeres [[dinasties xineses]] o també les primeres [[dinasties índies]].

 

Una observació important és que la calç apagada no té propietats adherents i per tant la seva fixació és mecànica als buits de la pedra o el maó, de manera que si es va a aplicar a una paret llisa, prèviament, cal picar per crear uns petits "clotets" en tota la superfície on es pugui "agafar".

 

 

S'utilitza en la tècnica de construcció anomenada [[tàpia]], ja que forma part de la barreja usada.