Revisió del 19:08, 5 abr 2012 modifica Ball del Sant Crist (discussió \| contribucions) 22 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:25, 5 abr 2012 modifica desfés Ball del Sant Crist (discussió \| contribucions) 22 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: El Ball Parlat del Sant Crist de [[Salomó (Tarragonès)\|Salomó]] és un espectacle de teatre medieval català declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El Ball del Sant Crist combina teatre, dansa i llum i pertany al gènere dels balls parlats, de molta tradició a les comarques del Camp de Tarragona. Posa en escena uns fets llegendaris que la tradició popular ha mantingut fins avui. Inicialment, el Ball Parlat del Sant Crist de Salomó, es representava a l'exterior, com a espectacle de carrer. Actualment, des de l'any 1972, sota l'assessorament de l'Institut del Teatre de Barcelona, es fa a l'església. Les representacions escauen els quatre primers diumenges de maig a les 12 del migdia i les localitats són numerades. Línia 9: La llegenda explica que el mercader Josep Nin, un dels membres més antics del llinatge Nin de Salomó, va rescatar la Imatge d’un Crist Crucificat que de temps immemorials retenia un comerciant musulmà a l’Alger. Josep Nin havia decidit anar a comprar un carregament de blat al Magrib davant la fam que patia la comarca, colpida per un seguit de males collites causades per la sequera. En descobrir el Crucifix, Josep convertí el seu rescat en l’objectiu prioritari. Aconseguit amb molt d’esforç, fou portat a Salomó on, vistos els miracles i meravelles capaç d’obrar, fou declarat sant patró i protector del poble. Ja l’adquisició, diu la llegenda, fou el resultat d’un miracle. Mahomet, el mercader algerià, es negava a desprendre’s de la Imatge, i sols va accedir a la venda a canvi del seu pes en plata. Però la balança s’equilibrà així que es comptaren trenta monedes. Creient-se víctima d’una estafa adduint pràctiques de bruixeria, Mahomet es negava a complir el tracte, raó per la qual, Josep Nin va recórrer a la justícia del soldà, que li donà la raó. Després de superar un darrer i desesperat intent de Mahomet per retenir el Crucifix, Josep Nin va embarcar-lo, juntament amb el blat, per emprendre el viatge de retorn a Salomó, que feren en un sol dia. Desembarcaren a Altafulla i fou immediatament traslladat a l’església de Salomó. Naixia l’aurèola d’una Imatge prodigiosa capaç d’obrar els miracles més inversemblants, i Salomó esdevingué un important centre de devoció i d’atracció de pelegrins. Procedien, sobretot, de les comarques del Penedès i del Camp de Tarragona, en especial, dels pobles costaners. El fervor religiós que desvetllà la imatge es reflectí en nombroses romeries que tenien per objectiu la veneració de la Imatge. La narració és una barreja d’episodis llegendaris i fets històrics, essent gairebé impossible de distingir la fina línia que els separa. No obstant, nombrosa documentació d’arxiu prova l’existència del llinatge Nin i la seva vinculació amb el Sant Crist de Salomó i tot el que el rodeja. Miquel Aymamí afirma que Josep Nin atorgà testament el diumenge, 29 de juliol de 1607, en el qual, decideix demanar al bisbe de Barcelona el permís per a instal•lar un panteó familiar prop del Sant Crist, i promet d’alimentar una llàntia perpètua amb l’oli de les seves collites. Malgrat que aquest document es va cremar amb la resta de registres parroquials, l’any 1936, la documentació posterior demostra l’acompliment d’aquestes clàusules i en confirma la seva veracitat. L’any 1707, Joan de Nin manà ser sepultat en el panteó dels seus avantpassats, situat a l’església parroquial de Salomó; i tanmateix, en la venda del patrimoni dels Nin als Fontanilles, l’any 1709, s’ordena per escrit: ''E sàpia lo comprador que ultra de dits censos, delmes, taschas i demés càrrechs hage perpètuament de fer cremar, tant de dia com de nit, la llàntia que és devant la Imatge del Sant Christo de la Capella qu•es troba edificada i construïda en la Iglesia parrochial de dit lloch de Salamó, així i de la manera que lo dit quondam (difunt) Joan de Nin y sos antecessors la han feta cremar de son oli propri, ara sia per obligació, devoció o altrament''. També és una prova irrefutable l’existència d’una capella provisional a l’església de Salomó destinada al Sant Crist, segons documents de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Línia 19: A partir d’aquestes dates –segona meitat del segle XVI- el Crist de Salomó esdevingué el centre neuràlgic d’una intensa activitat que es projectà en diversos àmbits. S’instituïren capellanies, i es va fundar la “Confraria del Sant Crist de Salomó”, els estatuts de la qual foren aprovats pel bisbe de Barcelona, l’any 1691. Fou, probablement, a partir de les iniciatives de la Confraria, que es produí una intensa activitat literària i artística. La tradició popular es traduí, en primer lloc, en la composició d’uns goigs en honor al Sant Crist. Els primers exemplars impresos daten de mitjan segle XVIII, i la gran demanda de què eren objecte va obligar a fer-ne moltes impressions: més de 35 edicions fins ara. La lletra és un resum de la tradició oral ja exposada. Així doncs, la literatura popular de tradició oral de la llegenda es plasmà per escrit en els goigs, i més tard fou adaptada per a ser representada com una obra dramàtica del gènere dels “Balls Parlats”: el “Ball del Sant Crist de Salomó”, escrit pel vallenc Marc Fuster entorn del 1840. L’any 1843, el secretari de Salomó, Josep Cardona, en va fer una còpia manuscrita, que és la versió més antiga conservada. El “Ball Parlat” és un determinat tipus d’espectacle de carrer en el que convergeixen la dansa –música i coreografia- i els elements teatrals –textos dramatitzats, escenografia i tramoia. El Ball del Sant Crist de Salomó és un ball parlat hagiogràfic, i posa en escena la narració abans descrita del rescat del Crucifix pel mercader Josep Nin. Un narrador feia la presentació de la història; a continuació, els actors reproduïen les escenes; l’actuació es tancava amb el parlament del diable, la finalitat del qual era recaptar fons entre els espectadors. Línia 33: En definitiva, allò més destacable del Ball del Sant Crist, per a Salomó, és que ha sabut mantenir una tradició d’arrel immemorial. I que per a fer-ho és capaç de mobilitzar més d’un centenar de persones –supera la quarta part del cens- esdevenint, alhora, un component de cohesió i d’identificació de tot un poble, de promoció i projecció exterior contribuint a l’enriquiment de la cultura catalana. Tots aquests atributs culturals fan del Ball del Sant Crist un focus de recepció de visitants que agafen el relleu d’aquelles antigues peregrinacions carregades d’esperit religiós, essent un autèntic aparador de Salomó a l’exterior. ==Enllaços externs== [http://www.balldelsantcrist.cat/ Ball del Sant Crist de Salomó] [http://www.calcadernal.org/ Cal Cadernal] [http://www.salomo.altanet.org/ Ajuntament de Salomó] [[Categoria:Teatre a Catalunya]]

Ball del Sant Crist de Salomó: diferència entre les revisions