José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia: diferència entre les revisions

Va cursar els seus estudis d'Humanitats i Ciències a [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]], [[Salamanca]] i [[Madrid]]. Al [[1803]] va tornar a [[Principat d'Astúries|Astúries]] on va formar part com a vocal de la [[Junta General del Principat d'Astúries|junta]] revolucionària durant la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]], per ser posteriorment membre de les [[Corts de Cadis]] que van aprovar la [[Constitució espanyola de 1812]]. Va ser un dels seus grans impulsors i el principal defensor d'un text constitucional no gaire diferent del francès de [[1791]]. Era un autèntic revolucionari que volia limitar el poder del Rei fomentant la divisió de poders.

 

A l'exili va escriure la seva primera obra, publicada a França el [[1832]] sobre la Guerra de la Independència Espanyola. Després de l'amnistia general per la mort del rei, i al seu retorn a Espanya és nomenat [[Ministre d'Hisenda]] en el govern de [[Francisco Martínez de la Rosa]] al [[1834]], on no va aconseguir portar a terme reformes que permetessin la modificació del sistema financer i la superació de la crisi econòmica derivada de la [[Primera Guerra Carlina|guerra carlina]]. Després de [[Juan Álvarez Mendizábal|Mendizábal]], va ocupar la Presidència del Govern el [[7 de juny]] de [[1835]] durant tres mesos dintre de la convulsa situació de la regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]] amb els aixecaments liberals a tot Espanya. Va tornar a París el [[1840]] on va morir el 1843.