Revisió del 02:35, 1 març 2010 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.124 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:18, 6 abr 2012 modifica desfés Galazan (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 8.938 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Assemblea de Parlamentaris''' fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a [[Barcelona]] i [[Madrid]] entre el juliol i l'octubre de [[1917]]. Els participants eren sobretot els catalans, però també diversos parlamentaris espanyols.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre \|cognom=Mestre i Campi \|nom=Jesús (director)\|títol=Diccionari d'Història de Catalunya \|url= \|llengua= \|editorial=Edicions 62\|data=1998 \|pàgines=p. 70, entrada: "Assemblea de Parlamentaris"\|isbn=84-297-3521-6}}</ref> El 1917 l'estat espanyol vivia '''[[Crisi de 1917\|tres crisis simultànies]]''': una forta crisi econòmica provocada pel final de la [[Primera Guerra Mundial]]; un descontentament de l'exèrcit que exigia canvis interns i un augment salarial; i diverses reivindicacions polítiques (un [[catalanisme]] creixent que reclamava autonomia, i el [[republicanisme]] que reclamava la fi de l'obsolet sistema bipartidista de torns establert amb la [[restauració borbònica]]). '''Assemblea de Parlamentaris''' fou el nom que van rebre les reunions, mai oficials, que van tenir lloc a [[Barcelona]] i [[Madrid]] entre diputats i senadors catalans i espanyols entre juliol i octubre de [[1917]]. En aquell moment hi havia una forta crisi econòmica, ja que que la prosperitat dels primers anys de la [[Primera Guerra Mundial]] havia provocat una forta inflació, l'augment de l'atur, el descontentament de l'exèrcit, la pressió dels [[catalanisme\|catalanistes]] reclamant autonomia i dels i republicans que reclamaven la fi de l'obsolet sistema de torn de partits de la restauració, així com l'aplicació de reformes polítiques i econòmiques. A finals de 1916 els oficials i caps de l'exèrcit constituïren ''Juntas de Defensa'' clandestines, que exigien acabar amb els abusos dins l'exèrcit i un augment de salari. == ~~La reunió~~Precedents == El juny de 1917 el govern de [[Manuel García Prieto]] ordenà l'empresonament dels dirigents de les juntes de defensa, però va rebre un ultimàtum de totes les juntes i hagué de dimitir. Hi fou nomenat substitut el conservador [[Eduardo Dato e Iradier]], qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la [[censura]] de premsa. Aleshores els dirigents de la [[Lliga Regionalista]], amb suport de diputats [[socialisme\|socialistes]] i industrials del Nord, el [[5 de juliol]], van convidar als diputats dels altres partits a la celebració a [[Barcelona]] d'una assemblea a Barcelona. ▼ ▲El juny de 1917 el govern de [[Manuel García Prieto]] ordenà l'empresonament dels dirigents de les juntes de defensa, però va rebre un ultimàtum de totes les juntes i hagué de dimitir. Hi fou nomenat substitut el conservador [[Eduardo Dato e Iradier]], qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la [[censura]] de premsa. Aleshores els dirigents de la [[Lliga Regionalista]], amb suport de diputats [[socialisme\|socialistes]] i industrials del Nord, el [[5 de juliol]], van convidar als diputats dels altres partits a la celebració a [[Barcelona]] d'una assemblea a Barcelona. La reunió es va celebrar el [[19 de juliol]] malgrat les pressions i impediments de Dato. Es van reunir 68 diputats (46 d'ells catalans) al palau del [[parc de la Ciutadella]], on es constituïren en assemblea, presidits per [[Ramon d'Abadal i Calderó]] ([[Lliga Regionalista]]), [[Hermenegildo Giner de los Ríos]] ([[Partit Republicà Radical]]) i el marquès de Marianao (liberal autonomista). Els diputats [[Melquiades Álvarez]], [[Francesc Cambó]], [[Hermenegildo Giner de los Ríos]], [[Pablo Iglesias]], [[Alejandro Lerroux]], [[Felip Rodés i Baldrich]], [[Josep Roig i Bergadà]], i Zulueta presentaren una moció protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. Les Juntes de Defensa, però, van refusar d'assistir-hi. ==Les assemblees== En el seu si van formar tres comissions parlamentàries per a tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. També es demanà autonomia per a les regions i unes eleccions veritablement lliures. A la resta d'Espanya es generaren grups de suport, com el [[Bloc Assembleista]] a les [[Illes Balears]]. Però el govern havia declarat il·legal la reunió i la [[guàrdia civil]] interrompé la reunió i se'n va endur pacíficament als parlamentaris un a un. ===La primera reunió: 5 de juliol=== La tensió política augmentà quan el mes d'agost esclatà una [[vaga general de 1917\|vaga general]] revolucionària. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prngués la via política i poder pressionar més al govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent [[revolució russa]]. Per altra banda, l'exèrcit simpatitzava amb la reforma però era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, de manera que no sols no es va unir a la protesta general, sinó que es va posar a les ordres de Dato i reprimí amb violència la vaga.▼ Aleshores els dirigents de la [[Lliga Regionalista]] van respondre fent una assemblea de parlamentaris catalans a [[Barcelona]] el dia [[5 de juliol]], en la qual hi van participar els lligaires, els republicans (tant reformistes com radicals) i alguns conservadors.<ref name="Diccionari"/> Van aprovar un text que exigia diverses reformes estructurals de l'estat: un règim autonòmic per a Catalunya, la convocatòria d'unes [[Corts Constituents]] per refundar l'estat, l'aprovació d'un sistema autonòmic per Espanya, i la resolució dels problemes de l'exèrcit i l'economia.{{Nota ref\|La proposició fou signada per diverses personalitats de partits també diversos: [[Francesc Cambó]], [[Alejandro Lerroux]], [[Josep Roig i Bergadà\|Josep Roig]], [[Pere Llosas i Badia\|Pere Lloses]], [[Felip Rodés i Baldrich\|Felip Rodés]], [[Josep Zulueta i Gomis\|Josep Zulueta]], [[Julià Nougués i Subirà\|Julià Nogués]] i [[Lluís Sedó i Guichard\|Lluís A. Sedó]].<ref name="Diccionari"/>\|grup=n.\|nom=1}} En cas que el govern es negués a reunir de nou les Corts aquella primera assemblea va acordar que en convocarien una altra pel 19 de juliol, també a Barcelona. ~~== La vaga de 1917 i la fi de l'Assemblea ==~~ [[Eduardo Dato e Iradier\|Dato]] denuncià com a instigadors de la vaga als dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, principalment [[Francesc Cambó]], encara que la [[CNT]] va rebutjar mantenir-ne contactes; alhora, la [[Lliga Regionalista]] acusava al govern de provocar la vaga pera fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea. Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid del 15 al 17 d'octubre de 1917, i aprovaren una reforma política total (separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat, reforma democràtica de l'exèrcit). Aleshores Dato va dimitir i es produí una greu crisi que amenaçà la continuïtat del sistema polític creat amb la Restauraci▼ La resposta del govern d'Eduardo Dato fou negativa: va fer tancar tots els diaris catalanistes i republicans.<ref name="Diccionari"/> [[Francesc Cambó]] havia promès que no donaria suport a cap govern que no assumís els acords de l'Assemblea. Però als dirigents de la [[Lliga Regionalista]] els va fer por que el moviment acabés descontrolat i s'estimaren més donar suport la monarquia espanyola i un règim polític obsolet que no pas la possibilitat d'una revolució de signe obrerista. Cambó va entrevistar-se amb el rei [[Alfons XIII]] va pensar que amb l'exèrcit en contra de les reivindicacions de l'Assemblea no hi havia res a fer, i acceptà que la Lliga participés en un govern de ''concentració nacional'' el [[30 d'octubre]] format tant per conservadors com liberals, i presidit per [[Manuel García Prieto]]. A canvi de la participació [[Joan Ventosa i Calvell]] fou nomenat ministre de finances i [[Felip Rodés i Baldrich]] d'instrucció pública. ===La segona reunió: 19 de juliol=== == Referències ==▼ * Antoni Ferret ''Compendi d'Història de Catalunya'' Editorial Claret, Barcelona, 1976 Així doncs el [[19 de juliol]], tot i els impediments del govern, es van reunir 68 diputats i senadors (46 d'ells catalans){{Nota ref\|Tot i que els adherits a la iniciativa pujaven a 78.<ref name="Diccionari"/>\|grup=n.\|nom=2}} al palau del [[parc de la Ciutadella]], on es constituïren en assemblea, presidits per [[Ramon d'Abadal i Calderó]] ([[Lliga Regionalista]]), [[Hermenegildo Giner de los Ríos]] ([[Partit Republicà Radical]]) i el marquès de Marianao [[Salvador Samà]] (liberal autonomista). En canvi les [[Juntes de Defensa]] van refusar d'assistir-hi. Els diputats [[Melquiades Álvarez]], [[Francesc Cambó]], Hermenegildo Giner de los Ríos, [[Pablo Iglesias]], [[Alejandro Lerroux]], [[Felip Rodés i Baldrich]], [[Josep Roig i Bergadà]], i Josep Zulueta presentaren una moció protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. A més a més es van formar tres comissions parlamentàries per a tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. També es demanà autonomia per a les regions i unes eleccions veritablement lliures. Però durant la reunió va irrompre a la sala la [[Guàrdia Civil]] que, després d'un intent dels participants de negociar amb el governador civil, els va obligar a dissoldre's i marxar,<ref name="Diccionari"/> enduent-se els parlamentaris un a un però de forma pacífica. A la resta d'Espanya es generaren grups de suport, com el [[Bloc Assembleista]] a les [[Illes Balears]]. ===Esdeveniments de l'estiu de 1917: la vaga general=== ▲La tensió política augmentà quan elal mes d'agost esclatà una [[vaga general de 1917\|vaga general]] revolucionària<ref name="Diccionari"/> convocada pels sindicats [[UGT]] i [[CNT]]. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera ~~prngués~~prengués la via política iper tal de poder pressionar més alel govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent [[revolució russa]]. Per altra banda, l'exèrcit simpatitzava amb la reforma però era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, de manera que no sols no es va unir a la protesta general, sinó que es va posar a les ordres de Dato: ila ~~reprimí~~repressió ~~amb violència~~de la vaga fou molt violenta.<ref name="Diccionari"/> ▲[[Eduardo Dato e Iradier\|Dato]] denuncià com a instigadors de la vaga als dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, principalment [[Francesc Cambó]], encara que la [[CNT]] va rebutjar mantenir-ne contactes; alhora, la [[Lliga Regionalista]] acusava al govern de provocar la vaga ~~pera~~per a fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea. Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid del 15 al 17 d'octubre de 1917, i aprovaren una reforma política total (separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat, reforma democràtica de l'exèrcit). Aleshores Dato va dimitir i es produí una greu crisi que amenaçà la continuïtat del sistema polític creat amb la Restauraci ===Tercera reunió: 15-17 d'octubre=== Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid entre els dies 15 i 17 d'octubre per aprovar un nou programa sobre les reformes que necessitava l'estat espanyol.<ref name="Diccionari"/> Demanaven concretament una reforma política total: separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat i reforma democràtica de l'exèrcit. ===La dimissió de Dato, la quarta reunió del 30 d'octubre i la fi de l'alternança bipartidista=== Sentint-se assetjat pels nombrosos problemes estructurals espanyols i el creixement dels opositors al seu govern, Dato va dimitir pocs dies després, el [[27 d'octubre]] de 1917. Tot el sistema de la Restauració estava en perill d'ensulsiada. Després de moltes consultes i negociacions, i després d'una quarta reunió de parlamentaris el dia [[30 d'octubre\|30]], el rei [[Alfons XIII]] va proposar un inusual govern de concentració nacional que, presidit per [[Manuel García Prieto]], integraria no només els liberals i els conservadors sinó també els regionalistes catalans ([[Joan Ventosa i Calvell\|Joan Ventosa]] com a ministre d'Hisenda i [[Felip Rodés i Baldrich\|Felip Rodés]] com a ministre d'Instrucció Pública).<ref name="Diccionari"/> El nou govern es constituí immediatament el [[3 de novembre]], acabant amb la llarga tradició de l'alternança dels partits liberal i conservador que s'havia establert el 1874 amb la [[Restauració borbònica]].<ref name="Diccionari"/>{{Nota ref\|Tot i que [[Francesc Cambó]] havia promès que no donaria suport a cap govern que no assumís els acords de l'Assemblea, els dirigents de la [[Lliga Regionalista]] finalment optaren per recolzar l'estat atemorits per una possible revolució obrerista. Cambó va entrevistar-se amb el rei [[Alfons XIII]] i conscient que l'exèrcit estava en contra de les reivindicacions de l'Assemblea, va acabar acceptant que la Lliga participés en aquell govern.{{CN}}\|grup=n.\|nom=3}} ==Sobre aquest article== ===Notes=== {{Refbegin\|2}} {{Referències\|group=n.}} {{Refend}} ▲== =Referències === {{referències\|2}} [[Categoria:Segle XX a Catalunya]] [[Categoria:1917]] [[es:Asamblea de Parlamentarios]]

Assemblea de Parlamentaris: diferència entre les revisions