Logos: diferència entre les revisions

En [[logoteràpia]], la tercera escola vienesa de [[psicologia]] -després del [[psicoanàlisi]] de [[Sigmund Freud]] i de la [[psicologia individual]] d'[[Alfred Adler]] desenvolupada per [[Viktor Frankl]]-, la recerca del Logos (en aquest cas: "sentit de l'existència") és el centre del treball existencial i [[teràpia|terapèutic]] per trobar el sentit i el significat que orienten la [[praxis]] del ser humà.

 

El ''Logos'' també designa per Filó; el [[Summe Sacerdot|Gran Sacerdot]], en referència a l'exaltada posició que va ocupar aquest càrrec després de l'exili, com el veritable centre de l'estat jueu. És per tan l'expiador dels pecats, i el mediador i defensor dels homes.<ref>[http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=281&letter=P Enciclopèdia jueva, Filó]</ref>

''"El Logos és el primer nascut i el major i cap dels àngels"''.<ref>[http://www.iep.utm.edu/p/philo.htm#H11 Doctrina del Logos en els escrits de Filó] {{en}}</ref>

 

 

 

{{Cita|εν αρχη ην ο λογος και ο λογος ην προς τον θεον και θεος ην ο λογος|(original en grec)}}

{{Cita|En [el] principi la Paraula era, i la Paraula estava en Déu, i la Paraula era un déu|[[Traducció del Nou Món de les Santes Escriptures]]}}

 

 

 

====Tertul·lià====

[[Tertul·lià]] diferenciava entre el logos com atribut intern de Déu, i un altre el logos que engendrà Déu, que es tornaria en una persona. Altres teòlegs entenien [[ontologia|ontológicament]] com "la raó de Déu" e inseparable d'ell. Els que s'oposaven a aquesta visió al·legaven que al logos se li predica sense l'article definit en [[Grec]], i això indicaria per alguns, que aquest logos era un "segon Déu"(δευτερος θεος), però no el Déu Totpoderós, El Déu (ο θεος). Pels creients en la [[Santíssima Trinitat]] el logos és interpretat com aquell que existia des de el principi ( αρχη/ [[arkhé]]) amb Déu (amb majúscula, perquè és el nom propi). La paraula admet més de trenta accepcions.

 

 

Agustí també admet que havia llegit dels autors [[Plató|platònics]] la frase: ''Que en el principi era el Verb, i el Verb era aprop de Déu i Déu era Verb, el qual era en el principi aprop de Déu. Totes les coses són fetes per ell i sense ell cap cosa és feta. El que ha estat fet, és vida en ell, i la vida era llum dels homes, i la llum brilla en les tenebres, i les tenebres no el comprengueren. I que l'anima del home, encara que doni testimoni de la llum, no és la mateixa llum, més el Verb de Déu que és Déu, és la llum verdadera, que il.lumina a tot home que ve a aquest món. I que ell estava en aquest món, i el món fou fet per ell, i el món no el conegué. Que el verb Déu no va néixer de carn, ni de sang, ni per voluntat de baró, ni per voluntat de la carn, sinó de Déu.'' <ref>''Confessions de Sant Agustí'', capítol 11</ref>

 

 

== Referencies ==