Vicalvarada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
La '''Vicalvarada''' és el nom amb que es coneguda la revolució espanyola del [[1854]] per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de [[Vicálvaro]] al final dels governs moderats durant el [[regnat d'Isabel II]] a la fi de juny de [[1854]], i engloba tant el [[pronunciament]] ocorregut el [[28 de juny]], com els successos de juliol, que van donar lloc al [[Bienni Progressista]] ([[1854]]–[[1856]]).
 
Al febrer de 1854, militars adeptes al [[Partit Democràtic (Espanya)|Partit Democràtic]] van tractar de portar a terme una revolta en [[Saragossa]], amb el suport d'elements civils, però van fracassar. La situació de tensió amb el [[Dècada moderada|govern moderat]], més procliu als seus elements autoritaris, no va impedir que membres de la [[burgesia]] industrial i el progressisme mantinguessin les seves intencions de fer caure el govern.
 
El 28 de juny un nodrit grup d'alts comandaments de l'exèrcit encapçalats per [[Leopoldo O'Donnell]] i [[Domingo Dulce y Garay|Domingo Dulce]] es van enfrontar a les tropes lleials al Govern. El general O'Donnell i les seves tropes es van retirar cap al Sud, on van connectar amb les del general Serrano. Junts van publicar el [[Manifest de Manzanares]] el 7 de juliol, redactat per [[Cánovas del Castillo]], i on es prometia la descentralització, una reforma electoral, el restabliment de la milícia nacional i altres demandes dels progressistes. El [[Partit Progressista (Espanya)|Partit Progressista]] va instar al general [[generalBaldomero Espartero]] a unir-se al moviment i liderar-lo. Juntament amb [[Madrid]] i Saragossa es van produir alçaments a [[Barcelona]] i zones de [[València]] i [[Logronyo]]. La revolta va ser finançada per diferents sectors de l'[[economia emergent]] i, sobretot, pel banquer [[Juan Bruil]].
[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] va nomenar cap de govern a [[Espartero]] que va iniciar l'anomenat [[Bienni Progressista]].
 
Els revoltats pretenien la reinstauració de la [[Milícia Nacional]], la supressió de la [[Constitució Espanyola de 1845|Constitució moderada de 1845]] i una àmplia [[amnistia]] pels [[pres polític|presos polítics]]. L'agreujament de la situació a mitjan juliol va obligar a la Reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] a prescindir dels moderats i cridar Espartero per presidir el [[Consell de Ministres]]. Aconsellada per la seva mare, [[Maria Cristina de Borbó]], va considerar una deslleialtat d'O'Donnell l'amotinament, privant-lo de la Presidència. El [[29 de juliol]] van entrar a Madrid Espartero i O'Donnell emparats pel clam popular i l'[[1 d'agost]] es va formar el nou gabinet.
== Bibliografia ==
* Pérez Garzón, Juan Sisinio. ''Milicia nacional y revolución burguesa''. Madrid, 1978.
 
== Vegeu també ==
*[[Baldomero Espartero]] - [[Leopoldo O'Donnell]]
*[[Dècada moderada]] (fase anterior al [[bienni progressista]])
*[[Manifest de Manzanares]]
*[[Bienni progressista]]
*[[Vaga general de 1855]]
*[[Conflicte de les selfactines]]
*[[Constitució espanyola de 1856]]
*[[Desamortitzacions espanyoles#Madoz|Desamortització de Madoz]]
*[[Partit Progressista]]
 
[[Categoria:Segle XIX a Espanya]]