Vicalvarada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Al febrer de 1854, militars adeptes al [[Partit Democràtic]] van tractar de portar a terme una revolta en [[Saragossa]], amb el suport d'elements civils, però van fracassar. La situació de tensió amb el [[Dècada moderada|govern moderat]], més procliu als seus elements autoritaris, no va impedir que membres de la [[burgesia]] industrial i el progressisme mantinguessin les seves intencions de fer caure el govern.
El 28 de juny un nodrit grup d'alts comandaments de l'exèrcit encapçalats per [[Leopoldo O'Donnell]] i [[Domingo Dulce y Garay|Domingo Dulce]] es van enfrontar a les tropes lleials al Govern. El general O'Donnell i les seves tropes es van retirar cap al Sud, on van connectar amb les del general Serrano. Junts van publicar el [[Manifest de Manzanares]] el 7 de juliol, redactat per [[Cánovas del Castillo]], i on es prometia la descentralització, una reforma electoral, el restabliment de la milícia nacional i altres demandes dels progressistes. El [[Partit Progressista]] va instar al general [[Baldomero Espartero]] a unir-se al moviment i liderar-lo. Juntament amb [[Madrid]] i Saragossa es van produir alçaments a [[Barcelona]] i zones de [[València]] i [[Logronyo]]. La revolta va ser finançada per diferents sectors de l'[[economia emergent]] i, sobretot, pel banquer [[Juan Faustino Bruil y Olliarburu|Juan Bruil]].
Els revoltats pretenien la reinstauració de la [[Milícia Nacional]], la supressió de la [[Constitució Espanyola de 1845|Constitució moderada de 1845]] i una àmplia [[amnistia]] pels [[pres polític|presos polítics]]. L'agreujament de la situació a mitjan juliol va obligar a la Reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] a prescindir dels moderats i cridar Espartero per presidir el [[Consell de Ministres]]. Aconsellada per la seva mare, [[Maria Cristina de Borbó]], va considerar una deslleialtat d'O'Donnell l'amotinament, privant-lo de la Presidència. El [[29 de juliol]] van entrar a Madrid Espartero i O'Donnell emparats pel clam popular i l'[[1 d'agost]] es va formar el nou gabinet.
| |||