Triestí: diferència entre les revisions

Més tard, cap a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produïr que el dialecte incorporés paraules d'altres llengües, com ara el [[grec]], el [[croat]] o el [[serbi]].<ref> Doria, M. ''Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana'', in ''Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor'', Udine, 1983.</ref><ref> Fontanot, R. ''Gli elementi turchi nel dialetto triestino'', in ''Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura'', a cura di G. Pavan, Trieste 1996, pp. 122-125.</ref> <ref> Fontanot, R. ''Noterelle etimologiche triestine'', in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, pp. 423-427.</ref> Se sap que [[James Joyce]] el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a [[Italo Svevo]] en aquest dialecte.<ref>http://roma.indymedia.org/articolo/4474</ref> Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al [[Regne d'Itàlia]] per primer cop.

 

 

Al seu torn es creu que el triestí ha influenciat per irradiació els dialectes vènets de [[Gorizia]] i [[Grado (Gorizia)|Grado]], que tot i la proximitat geogràfica amb el dialecte bisiac presenten més similituds amb el triestí.