Cultura de Hallstatt: diferència entre les revisions

Els emigrants europeus (de llengua indoeuropea) representants de la cultura de Hallstatt van aportar un tipus peculiar de mos de cavall que després es va estendre fins i tot més (s'han efectuat troballes en [[Bèlgica]]). Les seves influències culturals es van concretar en la introducció de mètodes de doma i munta de cavall, la difusió de l'espasa de ferro i una nova tècnica de combat a cavall; i sobretot existia en els pobles traci-cimmeris una casta aristocràtic-feudal de cavallers (es localitzen tombes de gran riquesa amb armes, joies, muntures i tot d'alt valor artístic) que cada vegada es farà més poderosa (en les tombes d'una època al voltant del 600 a .C. es localitzen també luxosos carros de quatre rodes i carros de combat de dues rodes).

Les regions afectades per les penetracions indoeuropees presenten un mosaic de cultures regionals molt dispars, però algunes d'elles presenten relacions o parentius impossibles d'explicar per el simple veïnatge geogràfic. S'ha suggerit (és una mera hipòtesi) que les grans famílies aristocràtiques van fundar dinasties i van crear Estats o Regnes i la seva autoritat s'estenia a altres territoris vassalls o concedits en una espècie de feu, sovint allunyats uns dels altres, a semblança de l'època medieval. Els vassalls sotmesos a la mateixa dinastia podien ser del Nord de França o del Nord d'Itàlia però, atès que estaven nucleats per un mateix clan dirigent, adoptaven unes característiques similars sense perjudici de les variacions locals.

Com els seus poblats se situaven en llocs plans o en altures reduïdes pròxims als rius, o bé en altures obertes i accessibles (aquests últims eren assentaments on la base econòmica és la ramaderia, estant generalment en zones muntanyoses), es dedueix la inexistència de necessitats defensives. El seu predomini militar els feia superiors als pobles locals. A més aquests van adoptar les seves mateixes costums i la seva religió, de manera que si en el període dels protoceltes fins i tot pot intuir-se alguna precaució defensiva en el període de Hallstatt els indoeuropeus ja no temen cap atac local. Curiosament tampoc s'ataquen entre si, el que podria indicar l'existència de principats territorials amb un àrea d'influència molt definida.

S'han estudiat detingudament les necròpolis del període de Hallstatt, gairebé totes les quals han estat localitzades casualment (ja que cap indicació permet fixar la seva localització). Les tombes són poc espectaculars. El difunt era cremat i les seves cendres i els ossos, conservats després de la incineració, s'introduïen en una urna de fang, semblant a una olla, a vegades al costat d'objectes personals. Una tapa tancava l'urna i aquesta s'enterrava amb ofrenes al seu voltant col·locades en urnes més petites que contenien menjar, aigua i objectes dels quals sols s'han conservat els de metall. L'enterrament es feia en un sot no molt profund (menys d'un metro) on es col·locaven les urnes, i el sot era cobert per una pedra aplanada, sobre la qual es tirava terra fins a cobrir-la. Les tombes es localitzen pròximes l'una a l'una altra i el conjunt forma una necròpolis coneguda per Camps d'Urnes (primitivament va ser anomenada pels prehistoriadors alemanys Urnenfeldern). Quan es produïa la mort de dues persones familiars eren enterrats en el mateix sot, en urnes separades, si ben també és possible que les tombes en les quals s'observen aquests dobles o múltiples enterraments tinguessin un caràcter familiar on una família anava enterrant als seus morts durant un cert temps. Prop de les necròpolis se situava el Ustrinium, un espai pla de pedra on es cremaven els cadàvers.