Termes bàsics de color: diferència entre les revisions

La Saturació es refereix a com de pur és el color, és a dir, quant blanc es barreja amb ell. La Claredat implica la noció que percebem de la intensitat de llum en un objecte reflector, és a dir, que reflecteix la llum però que no té llum pròpia. L'interval de claretats està comprès entre el blanc i el negre passant per tots els grisos.

La Brillantor s'usa en lloc de la claredat per referir-se a la intensitat percebuda per un objecte amb llum pròpia ( emesa i no reflectida), tal com una bombeta, [[el Sol]]...

Hi ha una hipòtesi sobre el [[relativisme]] lingüístic (HRL) afirma que existeixen aspectes del nostre processament cognitiu que es veuen afectats per la llengua que parlem. Un dels exemples inicials oferts per la HRL és el cas dels colors. Els colors no existeixen de manera independent i objectiva en la naturalesa: depenent de la composició material dels objectes, aquests absorbeixen part de l'espectre lluminós, reflectint la resta; la resta és percebuda per nosaltres com "color". Diferents llengües segmenten aquest espectre reflectit de manera diferent: en [[rus]], per exemple, hi ha dos colors diferents per al que nosaltres cridem "blau", corresponents aproximadament al "blau cel" (golubóy) i al "blau marí" (siníy). El mateix ocorre en italià, que té les variants azurro i blu. En navajo, hi ha un sol color per a un rang que nosaltres dividim en dos: el blau i el verd. Altres llengües combinen en només dos termes ("clar" i "fosc") fins 12-14 colors. Aquestes distincions són culturals, i, segons la versió de la HRL, cada llengua/cultura força així un tipus de percepció cromàtica diferent, basada en les seves peculiaritats de categorització.

Brent Berlin i Paul Kay van presentar a l'any 1969 els resultats de les seves investigacions sobre la terminologia del color, en el llibre ''Basic Color Terms. Their Universality and Evolution''. en el que afirmen que hi ha uns termes bàsics sobre el color comuns a totes les llegües i que per tan es poden considerar universals per a tots els humans. Tots dos sostenen que tant la cultura com l'evolució passen per diferents estadis en l’aspecte terminològic. Berlin i Kay defineixen 7 estadis evolutius, entre els que qualsevol llengua es classifica en funció de la seva terminología relacionada amb el color. L’[[anglès]] que es parla a nord-amèrica, arriba fins a onze termes, Berlin i Kay ho atribuïen a un nivell profund del comportament lingüístic format per alguns components primaris sobre els que es constitueix el llenguatge en el cervell (en antropologia lingüística es designa com a "vocabulari bàsic"). Aquesta concepció sobre els termes bàsics han tingut variacions posteriors a la seva primera exposició de 1969 per part dels mateixos autors. Amb la WCS (''World Color Survey''<ref> World Color Survey </ref>) surt la iniciativa de fer una recol·lecció d’informació i tractament de dades de diferents llengües per identificar quines paraules d’una llengua determinada poden ser considerades termes bàsics de color.

Barbara Saunders s'oposa a la [[teoria]] de les categories de color i el color universal de termes bàsics comuns a totes les llengües en el seu document.<ref>"Revisió termes bàsics de color" (2000)</ref>Ella proposa que Berlín i Kay només treballen en contra de la [[hipòtesi]] de Whorf de la relativitat lingüística en la seva pràctica experimental. Afirma que l'estudi de Berlin i Kay va ser construït d'una manera que va fer que els resultats semblen evidents quan es dedueix dels compromisos anteriors i que les tècniques d'investigació van ser esborrats (Saunders 2000). Finalment, declara que la [[tesi]] de Berlín i Kay es basa en capes dels errors que produeixen males interpretacions de la ciència del color com de les relacions interculturals.

Saunders basa la seva atac a la teoria de Berlin i Kay en el fet de concentrar només en els focus de colors que deixa els límits intactes. Berlin i Kay va declarar (1969) que això era necessari per tal d'aprofundir en el característiques comuns dels termes de color. Saunders (2000) considera que aquesta decisió es va fer a causa de Berlín i Kay necessaris per impugnar la hipòtesi de Whorf i l'única manera possible de fer-ho era a la sobre-simplificar el camp d'estudi

Saunders és clarament líder en un atac en contra de termes bàsics de color. Ella és una ferm partidaria de la visió relativista i considera els universals de color com una amenaça per a la diversitat cultural del nostre [[planeta]]. Ella basa els seus arguments forts en les decisions metodològiques que Berlín i Kay van fer en formular la seva teoria. Encara Saunders compta amb una impressionant llista de referències, que no ofereix justificació de les afirmacions més importants que està fent. Quan Saunders (2000) s'oposa a la decisió de concentrar en els focus dels termes de color, els investigadors ,només hi ha una còpia de les seves afirmacions, són de la mateixa època que l'original de Berlín i la teoria de Kay. Ella rebutja les addicions fetes per Kay i McDaniel (1978), que proporcionen més recents i, lògicament, una [[solució]] sòlida en forma de límits difusos.

Per a alguns colors, és obvi veure d'on prové el seu [[simbolisme]]: el verd de les [[plantes]] que creixen exuberants representa [[fertilitat]], el blanc el color pur , en general els colors frescos com el blau i el verd se'ls ha donat un significat positiu, mentre que els colors càlids com el [[taronja]] i el vermell se'ls ha donat un significat negatiu.

*Franklin, A., Drivonikou, G. V., Bevis, L., Davies, I. R. L., Kay, P. y Regier, T. (2008). Categorical perception of color is lateralized to the right hemisphere in infants, but to the left hemisphere in adults. PNAS, 105, 3221-3225.