Diferència entre revisions de la pàgina «Darrera defensa»

2 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
==Darrera defensa com a tàctica de cobertura i com a plantejament estratègic==
[[Fitxer:British troops lifeboat dunkerque.png|thumb|250px|Soldats britànics durant l'[[Evacuació de Dunkerque]] ([[1945]]) ]]
Una situació pot desembocar en una darrera defensa per diversos motius. Si una unitat es veu copada per unes tropes enemigues molt superiors, pot veure's forçada a destacar un cos reduït per a dur a terme una darrera defensa doncs en cas contrari tota la unitat seria derrotada immediatament. En aquest cas la tàctica consisteix a que un grup mantingui la posició defensa tant temps com pugui mentre el cos principal de tropes es retira amb la seva cobertura. Si no es procedís d'aquesta manera podria donar-se el cas que totes les tropes en retirada acabessin essent capturades o aniquilades en la persecució endegada per l'exèrcit enemic. D'aquesta manera el cos destacat per a la darrera defensa tracta d'obstaculitzar tant temps com li sigui possible l'avanç de l'exèrcit enemic cobrint la rereguarda de la retirada, tal com succeí durant la [[Batalla de Dunkerque]] que va permetre l'[[Evacuació de Dunkerque]] per les tropes aliades el juny de [[1940]].<ref>John Harris, ''Dunkirk: "the storms of war"'', David & Charles, 1980, ISBN 0715378570, 9780715378571. p.8 "Dunkirk was a military operation also&nbsp;— a hard-fought retreat with a magnificent last stand by the rearguard to allow the bulk of the troops to get [away]"</ref>
 
També es pot donar una darrera defensa quan tota una unitat no troba una escapatòria possible per causa de la geografia circumdant o la impossibilitat de rebre cobertura enmig d'una batalla, resultant en què mantenir la defensa és l'única opció viable donat que l'alternativa suposaria la destrucció total de la unitat; aquesta situació és la que es trobà la infanteria reialista anglesa a [[Wadborough Hill]], quan durant la retirada de la [[Batalla de Naseby]] ([[1645]], [[Guerra Civil Anglesa]]) plamtà una desesperada darrera defensa.<ref>David Plant [http://www.british-civil-wars.co.uk/military/1645-leicester-naseby.htm 1645: The Storming of Leicester and the Battle of Naseby], [http://www.british-civil-wars.co.uk/index.htm www.british-civil-wars.co.uk], Retrieved 2009-05-24</ref><ref>Martin Marix Evans, Graham Turner. ''Naseby 1645: The Triumph of the New Model Army'',, Osprey Publishing, 2007 ISBN 1846030781, 9781846030789. [http://books.google.co.uk/books?id=sqb5ueIj5UsC&pg=PA76&dq=Wadborough+Hill++%22last+stand%22&lr= p. 76]</ref>
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
{{AP|Memorial de guerra|èpica}}
[[Fitxer:Camerone 2006.jpg|thumb|250px|La [[Legió estrangera francesa]] commemora cada any al seu quarter general d'[[Aubagne]] la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]])]]
La vasta majoria de darreres defenses al llarg de la història han estat [[derrota|derrotes militars]], però això no obstant han estat commemorades i glorificades a causa de l'atracció que sent l'imaginari popular per la valentia demostrada en la derrota. L'historiador Nathaniel Philbrick sosté<ref>Philbrick, Nathaniel. ''The Last Stand: Custer, Sitting Bull, and the Battle of the Little Bighorn.'' New York: Viking Books, 2010, p. xvii.</ref> que molt abans de la glorificació de la derrota del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]] l'èpica de les darreres defenses han commocionat les consciències humanes. Les variacions són infinites, des dels [[Esparta|espartans]] a les Termòpiles fins a [[Davy Crockett]] a El Álamo, però tots ells tenen en comú que narren la història d'uns herois valerosos i intractables al capdavant del seu petit grup contra un enemic que els supera aclapadorament.
 
851.856

modificacions