Ferran Agulló i Vidal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
[[Fitxer:Recordança costa brava Ferran Agullo.jpg|thumb|Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: <br />''«Des d'aquesta trona<br />de Sant-Elm<br />Ferran Agulló intuí<br />la idea de batejar<br />la Costa Brava»'']]
 
'''Ferran Agulló i Vidal''' ([[Sant Feliu de Guíxols]], [[1863]] - [[Santa Coloma de Farners]], [[1933]]) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la [[Lliga Regionalista]] de [[Catalunya]]. Fou un dels inventors del terme ''[[Costa Brava]]''.<ref name=gust/>
 
==Biografia==
===L'activitat literària===
Ferran Agulló va ser estudiant de l'[[IES Ramon Muntaner]]. Fou premiat diversos cops als [[Jocs Florals]]; i el [[1893]] va ser proclamat ''[[mestre en Gai Saber]]'' al guanyar de cop l'[[Englantina d'or]] per ''Lo somni de Fivaller'' i la [[Flor Natural]] per ''L'eixut''.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 15</ref> Fou present en diversos jurats dels Jocs Florals així com alguns consistoris. Després en va ser mantenidor els anys [[1906]], [[1908]], i [[1915]], i posteriorment el [[1932]] va ser nomenat president de l'esdeveniment. Va escriure molts llibres de poesia, i algunes obres menors de teatre (fins i tot actuar a l'escenari algun cop).<ref name="Diccionari"/>
 
Tot i que s'havia llicenciat en dret no va exercir mai d'advocat ja que sempre treballà en el periodisme.<ref name="Diccionari"/> Visqué durant un temps a l'[[Uruguai]] on va fundar les publicacions ''El exportador español'' i ''La voz de España'', i en va dirigir dues més. Quan va tornar a Catalunya va dirigir la revista ''L'Atlàntida'' conjuntament amb [[Manuel Folch i Torres]] des del [[1898]], i el ''Diario del Comercio'' des del [[1900]]. Quan es va fundar la Lliga Regionalista el [[1901]] va esdevenir-ne el secretari general i a dirigir ''[[La Veu de Catalunya]]'', que n'era la tribuna pública: en aquest diari Agulló hi publicava les cròniques parlamentàries del Congrés i les seves dures valoracions sota el pseudònim de "Pol".<ref name="Diccionari"/>