Diyar Múdar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
'''Diyar Múdar''' fou una regió musulmana de [[Mesopotàmia]] a la zona coneguda per la [[Al-Jazira]] (formada per [[Diyar Bakr]], Diyar Mudar i [[Diyar Rabia]]) concretada en les terres regades per l'[[Eufrates]], el [[Balikh]] i el curs inferior del [[Khabur]]; la regió va entre [[Samosata]] (Sumaysat) al nord, fins a [[Anat]] (Ana) al sud. La ciutat principal i capital fou al-[[Rakka]] a la vora de l'Eufrates, i altres ciutats destacades foren al-[[Rahba]], [[Harran]], [[Edessa]] ([[Urfa]]), al-Karkisiya i [[Sarudj]].
 
Formà part de la província de la [[Djazira]] fins que en fou separada sota els [[hamdànides]] quedant integrada a l'emirat d'[[Alep]], retornant més tard a [[Mossul]] fent part de la Djazira (Edessa però fou ocupada pels bizantins el [[1032]]).
Línia 9:
El [[1158]] [[Imad-ad-Din Zengi]] va concedir el territori d'Harran (i part del Diyar Mudar) a Ali Küčük d'[[Irbil]], per tenir assegurat el reclutament de turcmans i kurds, i es va formar la dinastia dels [[Begtegínides]] que va durar bona part del segle XII. El zengita [[Nur al-Din]] va suprimir el 1163 la senyoria dels Banu Ukayl que subsistia a Kalat Djabar.
 
Mort Nur al-Din, el Diyar Mudar va quedar en mans de l'aiubita [[Saladí]] que el va concedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191) i després al seu propi germà [[al-Adil I]] Abu Bakr ibn Ayyub (1191-1218). Quant aquest va unificar als aiubites, el [[1201]] va concedir la regió com a feu al seu fill [[Al-Ashraf ibn al-Adil]] que el 1229 la va bescanviar per Damasc amb el seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] d'Egipte (1218-1238); aquest la va concedir al seu fill [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] (1238) el qual, amenaçat per altres aiubites, la ve entregar als trucmans del [[khwarizmshah]] que havien estat expulsats de l'Àsia Menor cap a [[Akhlat]], i va aconseguir el poder a Egipte; però la derrota dels turcmans del khwarizmshah no la va poder aprofitar, i la caiguda de la dinastia aiubita d'Egipte es va produir de fet el [[1250]], el que va deixar la regió en mans de [[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260), príncep aiúbida d'Alep. Va restar a les seves mans fins el [[1260]] quan Alep i el Diyar Mudar foren conquerits pels mongols.
 
El seu domini fou breu i llavors va passar als [[mamelucs]] egipcis i fou terra de frontera primer amb els mongols de Pèrsia i al segle XIV amb els emirats turcmans formats una mica més al nord. En totes aquestes lluites [[Harran]] va quedar destruïda i [[Edessa]] va sorgir com a capital regional. La població havia esdevingut de majoria turcmana (sobretot de la tribu döger). A final del segle XIV fou assolada per [[Tamerlà]]. Al segle XV va caure en mans dels [[Ak Koyunlu]] del [[Diyar Bakr]], per retornar després als mamelucs i finalment ([[1516]]) als otomans amb els que va formar el wilayat d'[[Urfa]]. El nom de Diyar Mudar va desaparèixer.