Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Miró. L'escala de l'evasió»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
[[File:Joan Miró. L'escala de l'evasió- cartell entrada.jpg|thumb|Cartell a l'entrada de la Fundació, on es pot veure l'obra ''[[Natura morta del sabatot]]'']]
[[File:Miró-L'escala de l'evasió. Entrada a l'exposició.jpg|thumb|Cartell d'entrada a l'exposició]]
«'''Joan Miró. L'escala de l'evasió'''» va ser una exposició organitzada per la [[Fundació Joan Miró]] en col·laboració amb la [[Tate]] Modern de [[Londres]] que va tenir lloc a la seu de la Fundació Joan Miró ([[Parc de Montjuïc]], [[Barcelona]]) entre el [[16 d'octubre]] de 2011 i el [[18 de març]] de 2012. Aquesta exposició temporal va reunir més de 170 obres —pintures, escultures i obra damunt paper— de [[Joan Miró]], provinents de col·leccions públiques i privades d'arreu del món. L'exposició fou patrocinada per la [[Generalitat de Catalunya]], l'[[Ajuntament de Barcelona]] i la ''Fundación [[BBVA]]''. Va tancar amb 236.067 visitants.<ref>{{cita notícia |cognoms=ARA Barcelona |títol=L'exposició 'Miró. L'escala de l'evasió' tanca amb 236.067 visitants |url=http://www.ara.cat/cultura/Lexposicio-Miro-Lescala-levasio-visitants_0_666533484.html |agencia=[[Diari Ara]] |data=19 de març de 2012 |dataaccés=19 de març de 2012}}</ref>
 
La mostra va posar de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país. Va ser una de les exposicions retrospectives sobre l'artista català més importants des de que es va celebrar el seu centenari l'any [[1993]]. L'exposició analitzava que Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se'n, ell mateix admetia que «no hi ha cap torre d'[[ivori]]» i que «"l'escala de l'evasió" ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat».
{{cita|Aquesta va ser la idea inicial, presentar una panoràmica de Miró, però vam creure que havíem de fer un pas més enllà: remarcar de manera especial el vincle i la pertinença al seu lloc d'origen i fer evident el seu compromís ètic, constància i llibertat en una època marcada per les guerres i el franquisme.|Rosa Maria Malet<ref name="elpuntavui"/>}}
 
L'exposició, però, va ser concebuda i desenvolupada pels comissaris de la [[Tate Modern]] Matthew Gale, Marko Daniel i per Teresa Montaner, conservadora en cap de la Fundació barcelonina.<ref>{{citar web |url=http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=961077 |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[ABC (diari)|ABC]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> Gale assegurà que l'anàlisi sobre el compromís de Miró s'ha realitzat al voltant de la concepció de la llibertat de l'artista, fos aquesta social, política, poètica o mental.<ref name="elpuntavui01">{{citar web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464075-llibertat-primigenia.html |títol=Llibertat primigènia |consulta= 15 d'octubre de 2011 |cognom=Frisach |nom=Montse |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra=[[El Punt Avui]] |pàgines=p.42 |lloc=Barcelona |editor= |data=15/10/2011 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref>
 
[[Joan Miró]] fou un dels artistes més destacats del segle XX. El llenguatge surrealista de símbols que ell mateix va crear sovint genera un sentiment de llibertat i una energia singulars, arran del seu imaginar fantàstic i de l'us de colors vius. Aquesta exposició examina alguns moments claus de la trajectòria de l'artista, posant de manifest el compromís que aquest tenia amb el seu temps i el seu país.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/El-Miro-mes-compromes-arriba-a-Barcelona-en-la-retrospectiva-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=El Miró més compromès arriba a Barcelona en la retrospectiva més completa dels últims 20 anys |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua= }}</ref> Els prínceps d'Astúries van inaugurar l'exposició el 15 d'octubre, en un acte on també van assistir [[Ángeles González-Sinde]] i el conseller de cultura, [[Ferran Mascarell]], entre d'altres personalitats.<ref>{{citar web |url=http://www.324.cat/noticia/1396866/ociicultura/Els-princeps-dAsturies-inauguren-la-retrospectiva-de-Miro-mes-completa-dels-ultims-20-anys |títol=Els prínceps d'Astúries inauguren la retrospectiva de Miró més completa dels últims 20 anys |consulta=16 d'octubre de 2011 |obra=[[324.cat]] |editor=[[TV3]] |data=16/10/2011 |llengua= }}</ref>
Les primeres sales de la mostra analitzaven els vincles de Joan Miró amb la seva [[Catalunya]] natal, parant especial atenció a la seva relació amb el [[Mas Miró]] i amb [[Mont-roig del Camp]], sense oblidar el canvi de paradigma que li va suposar la seva estada a París, el contacte amb els poetes i la creativitat surrealista. En aquestes sales es van poder veure obres com ''[[La masia (Miró)|La masia]]'' o la sèrie ''[[Cap de pagès català]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.lasprovincias.es/rc/20111014/mas-actualidad/cultura/miro-frente-tiempo-201110141337.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter |títol=Miró frente al tiempo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=Las Províncias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
Les següents sales exploraven la reacció de Miró davant el drama de la [[Guerra Civil espanyola]], i com aquest va reaccionar creant les seves ''pintures salvatges''<ref name="elpuntavui01"/> o obres com la ''[[Natura morta del sabatot]]'' o la ''[[Sèrie Barcelona]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.catalannewsagency.com/news/culture/rediscovering-joan-mir%C3%B3-most-complete-exhibition-catalan-artist |títol=Rediscovering Joan Miró with the most complete exhibition on the Catalan artist |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Agència Catalana de Notícies]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=anglès }}</ref> En aquella època el pintor va acceptar un encàrrec del Govern de la República,<ref>{{citar web |url=http://es.noticias.yahoo.com/retrospectiva-joan-mir%C3%B3-descubre-artista-comprometido-123239182.html?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed |títol=La gran retrospectiva sobre Joan Miró descubre al artista más comprometido |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[Yahoo]] Notícias |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref> i va pintar el segell ''[[Aidez l'Espagne]]'' i ''[[El Segador (Pagès català en revolta)]]'' per al Pavelló Espanyol de República de l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], obres que es mostrarien al costat del ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'' de [[Pablo Picasso]]. La [[Segona Guerra Mundial]] també el va influenciar, provocant una resposta més íntima, les cèlebres ''[[Constel·lacions (Miró)|Constel·lacions]]''.<ref>{{citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/Miro/completo/elpepucul/20111014elpepucul_4/Tes |títol=El Miró más completo |consulta=14 d'octubre de 2011 |obra=[[El País]] |editor= |data=14/10/2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
La zona final de l'exposició analitzava els darrers anys de la dictadura [[Franquisme|franquista]]. D'aquesta època es van mostrar obres com el tríptic ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', ''[[Maig 1968 (Miró)|Maig 1968]]'' i la sèrie de ''[[Teles cremades]]''.<ref name="elpuntavui"/>
| 1917
| Oli damunt tela
| 63 x 70
| Col·lecció Maeght
| [[París]]
851.856

modificacions