La masia (Miró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 3:
{{Infotaula de pintura
|imatge_externa=[http://www.nga.gov/fcgi-bin/timage_f?object=69660&image=17323&c= Imatge del quadre] al web de la National Gallery of Arts, on es troba actualment
| títol
| artista
| any
| estil
| tècnica
| alçada
| amplada
| museu
| ciutat
}}
'''''La masia''''' és una [[pintura a l'oli]] realitzada pel [[pintor]] [[Joan Miró]] entre l'estiu de [[1921]] a [[Mont-roig del Camp]] i l'hivern de [[1922]] a [[París]],<ref>{{ref-llibre|autor=DDAA|títol= La Gran Enciclopèdia en català:volum 13|editorial= Edicions 62|lloc=Barcelona|any=2004|ISBN= 84-297-5441-5}}</ref> constitueix una espècie d'inventari de la [[Mas d'en Miró (Mont-roig del Camp)|masia]] que posseïa la seva família des del 1911 a la població de [[Mont-roig del Camp]]. El mateix Miró considerava aquesta obra com una peça clau en la seva carrera, describint-la com «un resum de tota la meva vida al camp». És conservada a la [[National Gallery of Art]], [[Washington DC]] on va ser donada per Mary Hemingway el 1987.
Línia 21:
El pintor, encara que va néixer a [[Barcelona]], va estar sempre lligat amb el món rural, especialment el de la població de Mont-roig del Camp. Des de les seves primeres obres ja mostra una influència dels paisatges i personatges del món que visiona en els seus estiuejos en les terres de [[Tarragona]].<ref>[[#Rebull|Rebull 1994]]: p. 4</ref>Aquesta vinculació amb la terra es pot copsar a les pintures realitzades entre els anys 1918 i 1924 com ''Hort amb ase'' (1918) o ''Mont-roig, l'església i el poble'' (1919). L'obra de ''La masia'' la va realitzar a la tornada del primer viatge de París i va acabar-la a [[París]].<ref>[[#Rebull|Rebull 1994]]: p. 9</ref>Era una època en la qual Miró s'havia establert a París i alternava amb alguns viatges, sobretot a l'estiu a Mont-roig.<ref name="Suárez297">[[#Suárez|Suárez / Vidal 1989]]: p. 297</ref>
L'observació de tot el que l'envoltava
Per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre [[marxant d'art|marxant]]s per poder vendre-la. [[Léonce Rosenberg]], qui s'ocupava entre d'altres de les pintures de [[Picasso]], va accedir a tenir-la en dipòsit i al cap del temps i davant la insistència de Miró, li va suggerir seriosament dividir la tela a trossos petits per a la seva més fàcil venda. Miró, enfadat, va recollir la tela i se la va endur al seu taller. Se'n va fer càrrec de la pintura, aleshores, Jacques Viot, de la galeria Pierre, qui després d'uns tractes, la va vendre a l'escriptor [[Ernest Hemingway]], per cinc mil francs.<ref>[[#Malet|Malet 1992]]: pp. 29-32</ref>Hemingway va escriure el 1934 a la revista [[Cahiers d'Art]]: «No canvio ''La masia'' per cap més quadre en el món»<ref>{{ref-llibre|cognom=Paporov|nom=IUriĭ|títol=Hemingway en Cuba|editorial=Siglo XXI|any=1993|ISBN=9789682318481|pàgines= p.92|llengua=castellà}}</ref> Segons explica [[Lluís Permanyer]] en una entrevista a [[TV3]], Hemmingway es va portar el quadre a
Al poc temps Miró pintaria d'altres teles de temàtica similar, com ''La masovera'', ''Flors i papallona'', ''Graella i llum de petroli'', ''El llum de carbur'' i ''L'espiga de blat'', similars a la masia però menys cada cop menys denses.<ref>[[#Malet|Malet 1992]]: p. 33</ref> També faria servir la zona de Mont-Roig en altres obres, com ''Terra llaurada'' i ''[[Paisatge català (El caçador)]]''. En elles, igual que a ''La masia'', es pot anar observant la successió en la transformació de les formes figuratives a d'altres planes on hi ha tota mena de [[simbologia]] i [[grafia|grafisme]], <ref>[[#Martínez Muñoz|Martínez Muñoz 2000]]: p. 99</ref>, es poden veure conviure elements reals amb elements imaginaris que progressivament aniran agafat presencia en l'obra de miro<ref>[[#Malet|Malet 1992]]: pp.34</ref>
Línia 29:
=== La història per Miró ===
[[Fitxer:Església de Sant Miquel Mont roig.jpg|thumb|left|Església de Sant Miquel a [[Mont-roig del Camp]], poble on hi ha ''La masia'' de [[Joan Miró]]]]
Miró va ser el primer relator de la història de la seva obra ''La masia''{{cita|Nou mesos de treball constant i pesat! Nou mesos (curiosament, els mateixos de la gestació humana) cada dia pintant-hi i esborrant i fent estudis i tornant-los a destruir! La Masia fou el resum de tota la meva vida (espiritual i poética) al camp. Des d'un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp. Crec
=== Casa-museu ===
Línia 50:
{{cita|A la Masia hi ha tot el vocabulari de Miró. És una pintura en què es va girbant tot el seu cosmos. És de dia i a la vegada de nit, i aquest arbre que surt d'enmig amb l'arrel que puja cap a l'infinit...|[[Frederic Amat]]<ref>{{Citar publicació |cognom=Amat |nom=Frederic |enllaçautor=Frederic Amat |coautors= |article=Els llocs de Miró |url= |format=paper |llengua= |consulta= 9 octubre 2011|publicació=[[Diari Ara]] |editorial= |lloc=Barcelona |volum= |exemplar=núm. 313 |data=9/10/2011 |pàgines=p.12-13 |issn=2014-010X |citació= |ref= }}</ref>}}
{{cita|Miró ha descobert la resplendor espiritual en la cosa real. Llavors s'apropia d'aquesta cosa, la instal·la en el seu esperit, la treballa, la
== Exposicions de l'obra ==
Línia 97:
|------
|1948
|''Picasso Gris Miró.
| [[San Francisco Museum of Art]] i <br/> [[Portland Art Museum]]
| [[San Francisco]] i <br/>[[Portland]]
Línia 178:
| [[Centre Georges Pompidou]]
| París
| <ref>L'obra, que es reprodueix, apareix al catàleg amb el número 19</ref><ref>{{citar web |url=http://www.centrepompidou.fr/Pompidou/Manifs.nsf/0/4470F0C6DFD9E7D9C1256DD400509823?OpenDocument&L=1 |títol=Fitxa de l'exposició al web del Pompidou |consulta=20 d'agost de 2011 |cognom= |nom= |coautors= |data=2004 |obra= |editor=Centre Pompidou |llengua=francès }}</ref><ref name="BeaumellePompidou2004">{{cite book|author1=Agnès Angliviel de La Beaumelle|author2=Centre Georges Pompidou|title=Joan Miró, 1917-1934: la naissance du monde|url=http://books.google.cat/books?id=OuxQAAAAYAAJ|accessdate=20 d'agost de
|------
|2006-2007
Línia 188:
|2011
|''[[Joan Miró. L'escala de l'evasió]]''
| [[Tate]]
| [[Londres]] i <br/>Barcelona
| <ref>{{citar web |url=http://www.fundaciomiro-bcn.org/exposicio.php?idioma=4&exposicio=3652&titulo=Joan%20Mir%C3%B3.%20L'escala%20de%20l'evasi%C3%B3 |títol=Joan Miró. L'escala de l'evasió|consulta=12/10/2011}}</ref>
Línia 198:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Cirlot|nom=Juan-Eduardo|enllaçautor=Juan-Eduardo Cirlot Laporta|títol= Joan Miró|any=1949|editorial= Cobalto|lloc=Barcelona|ref=Cirlot}}
* {{Ref-llibre |cognom=Clavero |nom=Jordi J. |títol=Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació |edició=
* {{ref-llibre|cognom= Dupin|nom=Jacques|títol= Miró|any= 2004|editorial= Polígrafa|ISBN= 84-343-1044-9|llengua=castellà|ref=Dupin}}
* {{ref-llibre|cognom= Lubar|nom=Robert|títol= La Mediterrània de Miró: concepcions d'una identitat cultural|any= 1993|editorial= Fundació Miró-Leonardo Arte|ref=Lubar}}
Línia 207:
*{{ref-llibre|cognom=Penrose|nom=Roland|títol=Miró|any=1991|editorial=Destino|lloc=Barcelona|ISBN=84-233-1976-8|llengua=castellà|ref=Penrose91}}
*{{ref-llibre|cognom=Pesquero|nom=Saturnino|títol=Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra|any=2009|editorial=Erasmus Ediciones|lloc=Barcelona|ISBN= 978-84-936972-1-1|llengua=castellà|ref=Pesquero}}
* {{ref-llibre |cognom= Rebull Trudell|nom=
|id= ISBN 84-88424-96-5 |ref=Rebull}}
* {{ref-llibre|cognom= Raillard|nom=
* {{citar web |url=http://www.elpais.com/articulo/cultura/MIRO/_JOAN/cara/oculta/pintor/elpepicul/19831226elpepicul_5/Tes |títol=La cara oculta de un pintor |consulta= 9 d'octubre de 2011 |cognom= Saura|nom=Antonio |autorenllaç=Antonio saura |llengua=castellà |obra=El País |data=26/12/1983 }}
* {{ref-llibre|cognom= Suárez|nom=Alícia|cognom2=Vidal|nom=Mercè|títol= Historia Universal del Arte:Volum IX|capítol= V:La época de entreguerras|any= 1989|editorial= Planeta|lloc=Barcelona|ISBN =84-320-8909-5 |ref=Suárez}}
|