La masia (Miró): diferència entre les revisions

| títol = La masia

| artista = Joan Miró

| any = 1921-1922

| estil =

| tècnica = pintura a l'oli

| alçada = 123,8

| amplada = 141,3

| museu = National Gallery of Art

| ciutat = Washington DC

L'observació de tot el que l'envoltava i dels llums sobre les roques i arbres, que canviaven en determinats moments per la lluminositat del sol, feien que l'artista se sentís lligat a l'element de la terra, de la qual va dir:{{cita|... és essencial tenir els peus fermament recolzats en la terra per aixecar el vol per l'aire [...] quan es pinta, s'ha de caminar sobre la terra, perquè, a través de les extremitats, ens comunica el seu vigor.|<ref>[[#Penrose|Penrose 1965]]: p. 3</ref>}}

Per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre [[marxant d'art|marxant]]s per poder vendre-la. [[Léonce Rosenberg]], qui s'ocupava entre d'altres de les pintures de [[Picasso]], va accedir a tenir-la en dipòsit i al cap del temps i davant la insistència de Miró, li va suggerir seriosament dividir la tela a trossos petits per a la seva més fàcil venda. Miró, enfadat, va recollir la tela i se la va endur al seu taller. Se'n va fer càrrec de la pintura, aleshores, Jacques Viot, de la galeria Pierre, qui després d'uns tractes, la va vendre a l'escriptor [[Ernest Hemingway]], per cinc mil francs.<ref>[[#Malet|Malet 1992]]: pp. 29-32</ref>Hemingway va escriure el 1934 a la revista [[Cahiers d'Art]]: «No canvio ''La masia'' per cap més quadre en el món»<ref>{{ref-llibre|cognom=Paporov|nom=IUriĭ|títol=Hemingway en Cuba|editorial=Siglo XXI|any=1993|ISBN=9789682318481|pàgines= p.92|llengua=castellà}}</ref> Segons explica [[Lluís Permanyer]] en una entrevista a [[TV3]], Hemmingway es va portar el quadre a casa seva, llavors a [[Cuba]] : «Explica Hemingway en el seu llibre ''París era una fiesta'', que va portar el quadre damunt el sostre d'un taxi perquè no hi cabia a dins, i que durant el viatge patia molt perquè la tela feia molt de soroll amb el vent i semblava com si fos la vela d'un vaixell, però no va patir cap dany i va poder penjar-lo a casa seva.»<ref>{{citar web |url=http://www.tv3.cat/elmeuavi/miro/fragments_lluis%20permanyer.htm |títol=Fragments d'entrevista de Lluís Permanyer |consulta=8 d'octubre de 2011 |obra=El meu avi |editor=[[TV3]] |data= |llengua= }}</ref>

Miró va ser el primer relator de la història de la seva obra ''La masia''{{cita|Nou mesos de treball constant i pesat! Nou mesos (curiosament, els mateixos de la gestació humana) cada dia pintant-hi i esborrant i fent estudis i tornant-los a destruir! La Masia fou el resum de tota la meva vida (espiritual i poética) al camp. Des d'un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot el que jo estimava al camp. Crec que és insensat donar més valor a una muntanya que a una formiga (i aixó els paisagistes no ho saben veure) i per aixó no dubtava de passar-me hores i hores per donar vida a la formiga. Durant els nou mesos que vaig treballar en La Masia hi treballava set o vuit hores diàries. Sofria terriblement, bàrbarament, com un condemnat. Esborrava molt. I començava a desfer-me d'influències estrangeres per posar-me en contacte amb Catalunya.[...] A París, en posar-me a treballar de nou en el quadre, vaig comprendre de seguida que hi havia alguna cosa que no funcionava.[...] no podia pintar les herbes de Mont-roig a partir de les del bosc de Boulogne, i, per poder continuar el quadre vaig acabar demanant que m'en viessin herbes autèntiques de Mont-roig a dins un sobre. Van arribar totes seques, és clar. Però si més no, gràcies a aquestes flors, vaig poder continuar la feina.[...] Quan la vaig acabar... no hi havia pas manera que cap marxant es quedés amb La Masia ni que volgués mirarse-la. Vaig escriure a molta gent i res. En [[Lluís Plandiura i Pou|Plandiura]], a qui també la hi vaig oferir, no hi va voler saber res. A la fi en Rosenberg, segurament per compromís amb Picasso, acceptà de tenir-la en depòsit a casa seva[...] i la hi deixà un grapat de temps[...] em féu aquesta proposició: «Ja sabeu que a París actualment la gent habita cambres petites i cada dia més, degut a la crisi que es passa.[...] bé, doncs per què no fem una cosa? Podríem fer en vuit trossos aquesta tela i vendre-la a la menuda...»Rosenberg parlava seriosament. Al cap d'un parell de mesos més vaig retirar aquesta tela de Can Rosenberg i me la vaig endur al taller, convivint amb ella en plena misèria.|Joan Miró<ref> ''Declaraciones'': 158 y ss. recollit a ''Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra'' per Saturnino Pesquero Ed. Erasmus, 2009, ISBN 9788493697211 pp. 100-101</ref>}}

{{cita|Miró ha descobert la resplendor espiritual en la cosa real. Llavors s'apropia d'aquesta cosa, la instal·la en el seu esperit, la treballa, la poleix, la deforma, la transfigura , per fixar-la en les seves obres, tota ella resplendent d'aquell esperit que s'amaga darrera les aparences materials que l'artista ha pressentit, o millor dit intuït, en la cosa real abans de començar l'obra|Gasch<ref>[[#Malet|Malet 1992]]: p.33</ref>}}

|''Picasso Gris Miró. Mestres espanyols de la pintura del segle XX''

| <ref>L'obra, que es reprodueix, apareix al catàleg amb el número 19</ref><ref>{{citar web |url=http://www.centrepompidou.fr/Pompidou/Manifs.nsf/0/4470F0C6DFD9E7D9C1256DD400509823?OpenDocument&L=1 |títol=Fitxa de l'exposició al web del Pompidou |consulta=20 d'agost de 2011 |cognom= |nom= |coautors= |data=2004 |obra= |editor=Centre Pompidou |llengua=francès }}</ref><ref name="BeaumellePompidou2004">{{cite book|author1=Agnès Angliviel de La Beaumelle|author2=Centre Georges Pompidou|title=Joan Miró, 1917-1934: la naissance du monde|url=http://books.google.cat/books?id=OuxQAAAAYAAJ|accessdate=20 d'agost de 2011|year=2004|publisher=Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou|isbn=978-2-84426-227-1}}</ref>

| [[Tate]] i <br/>[[Fundació Joan Miró]]

* {{Ref-llibre |cognom=Clavero |nom=Jordi J. |títol=Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació |edició= |editorial=Ediciones Polígrafa |lloc=Barcelona |data=2010 |pàgines= |isbn=978-84-343-1242-5 |oclc= |doi= |id=DL B.10.061.2010 |citació= |ref=Clav10 }}

* {{ref-llibre |cognom= Rebull Trudell|nom= Melania|títol= Joan Miró |any= 1994|editorial= Barcelona, Globus y Ediciones Polígrafa

* {{ref-llibre|cognom= Raillard|nom= Georges|títol= Miró |any=1992 |llengua=castellà |editorial= Debate|lloc=Madrid|id= ISBN 84-7444-605-8|ref=Raillard}}