Drangiana: diferència entre les revisions

Estava poblada pels '''dranges''' (''drangae'') anomenats també zaranges (''zarangae'') o sarangai, i la paraula podria correspondre al persa antic "zarayo" i modern zarah (el que viu vora el mar o vora el llac). El nom Zarah s'ha conservat en el llac principal del país. A la [[inscripció de Behistun]] el país es anomenat Zasaka o Zranka (terra d'aigua). Aquest poble estava emparentat amb els medes, dels que van dependre fins que [[Darios I el gran]] es va fer amb el domini del imperi. [[Heròdot]] descriu als dranges dins l'exèrcit de [[Xerxes II de Pèrsia]] i diu que el seu vestit els identificava, la roba era acolorida, i el seu armament especific. Heròdot inclou a una mateixa satrapia (la XIV) dels dranges, als [[utis]] (de Pèrsia central, al est dels [[Zagros]]), als thamaneus (desconeguts), als miquis (d'[[Oman]]) i els [[sagartis]] o sagartians (de la [[Carmània]]), satrapia coneguda com [[Sagàrtia]]. Els dranges es van assentar a les terres i van canviar els seus hàbits nòmades durant la dominació persa.

La satrapia aquemènida de Drangiana (Zranka) depenia de la gran satrapia d'Aracòsia; tenia per capital Zaris o Phrada de situació incerta. No es coneixen les satrapies menors que la formaven. Limitava amb el ''Paropamisus'' i per tant es devia estendre cap al sud-oest del [[Hindu Kush]] que separava [[Ària (regió)|Ària]] d'Aracòsia.

Conquerit l'imperi Persa per [[Alexandre el Gran]], aquest va arribar al país el novembre del [[330 aC]]. La satrapia era regida per un persa anomenat Barsantes, que era sàtrapa d'Aracòsia i de Drangiana. Alexandre va confiar el govern a Arsames, i la capital Phrada la va rebatejar ''Prophthasia'' que vol dir "anticipació" a causa d'haver-se anticipat aquí a la conspiració contra la seva vida organitzada pel seu company Filotes.

Drangiana fou unida a les províncies adjacents per formar una satrapia. El primer [[sàtrapa]] fou Menon, que ho era d'Aracòsia i la va governar fins després del [[223 aC]]. Vers el [[221 aC]] va correspondre a Stasanor de Solos, juntament amb Ària però vers el [[219 aC]] Antípater la va donar a Stasander de Xipre juntament amb Ària, i Stasanor de Solos va rebre [[Bactriana]] i [[Sogdiana]]. Vers el 305 o [[304 aC]] va passar a mans de [[Seleuc I Nicàtor]]. Vers el [[200 aC]] Bactriana es va fer independent però Drangiana va restar en mans dels selèucides, però deu o quinze anys després, el [[184 aC]], Bactriana va ocupar [[Gandara]] i Drangiana. Vers el [[160 aC]] fou ocupada pels [[Imperi part|parts]] i administrada conjuntament amb Ària. El [[128 aC]] fou ocupada pels escites ([[sakes]]) que uns tres anys abans havien assolat Bactriana, i va passar a ser coneguda com [[Sakastene]], origen del nom Sistan.