Kiko Veneno: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 8:
El [[1992]] va passar a formar part de la plantilla de [[BMG-Ariola]] i va començar una nova etapa en la seva carrera, potser la més fructífera, amb la publicació dels àlbums ''Échate un cantecito'' (1992) i ''Está muy bien eso del cariño'' ([[1995]]), ambdós produïts per [[Jo Dworniak]]. El primer d'ells conté cançons com ''Echo de menos'', ''Lobo López'', ''Joselito'' o ''En un Mercedes blanco'', que es converteixen en èxits i li permeten dedicar-se en exclusiva a la música. Per presentar aquest disc, va realitzar una gira amb, entre d'altres, Raimundo Amador i [[Santiago Auserón]]. Aquest últim, recent sortit de [[Radio Futura]], estava forjant el seu projecte en solitari, Juan Perro, i va donar suport decisiu a Kiko en la preparació d'''Échate un cantecito''. En quant al disc de 1995, destaca el disseny de la coberta, realitzat per l'estudi de [[Xavier Mariscal]], així com la presència a la guitarra flamenca en tots els temes de Raimundo Amador, que, junt amb la producció de Dworniak, confereix al disc un so totalment únic.
 
Després d'uns altres tres discs de llarga durada, Kiko va acabar el seu contracte amb Ariola amb bastant males relacions (afirmaria més tard que el poc suport de la discogràfica va ser el que va impedir que fes més àlbums de la qualitat d'''Échate un cantecito'' i ''Está muy bien eso del cariño'') i va decidir que a partir d'aquell moment, tots els seus discs serien editats i comercialitzats per ell mateix, tant per mitjà de la distribució tradicional com aprofitant les oportunitats que ofereix [[internet]]. El primer disc d'aquest projecte musical i empresarial és ''Gira mundial'', gravat al costat de [[Pepe Begines]] (de [[No ne pises que llevo chanclas]]), en un concert a [[Punta Paloma]] ''davant d'uns 200 milions de formigues i unes 15 persones''. El [[2005]] enregistra amb la segell [[Nuevos medios]] ''El hombre invisible''. El 1999 va visitar l'[[Argentina]] per única vegada: va donar una sèrie de tres concerts en ''La Trastienda'', amb un singular èxit de crítica i de públic. Malgrat això, la companyia per a la que gravava mai va satisfer a l'artista, que volia que la seva música s'edités també a Argentina i Xile.
 
En 1992 Kiko va crear el grup [[Mártires del Compàs]] amb [[Chico Ocaña]] però després, Kiko no va prosseguir l'aventura. El 2007 forma junt amb [[Los Delinqüentes]], [[Tomasito]] i [[Muchachito Bombo Infierno]] el grup [[G5]]. El seu primer CD, ''Tucaratupapi'', conté el senzill ''40 forajidos'', una àcida crítica a l'emissores de radiofórmula i a la política de les multinacionals discogràfiques.
 
==Discografía==