Revisió del 07:20, 27 feb 2012 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.042 edits m r2.7.2+) (Robot afegeix: en:Dur-Sharrukin ← Edició anterior		Revisió del 18:16, 10 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 5: [[Sargon II]] va construir Dhur Xarrukin sobre un poble anomenat Maganuba entre el 717 i el 707 aC i hi va traslladar l'administració des de [[Kalkhu]] (moderna Birs [[Nimrud]]), però a la seva inesperada mort en batalla el 705 aC la capital fou traslladada poc després pel seu fill [[Senaquerib]] a [[Niniveh]], 20 km al sud i Dur Sharrukin fou abandonada quan encara ni tant sols estava acabada totalment. Es va construir a la confluència entre el [[Tigris]] i el [[Gran Zab]] i es va portar fusta de [[Fenícia]] i materials de diversos llocs; a l'entorn es van plantar oliveres. Fou un model d'arquitectura assíria amb forma rectangular (1760 per 1635 metres, uns 3 km²) emmurallada (16280 metres) i amb set portes i 157 torres defensives. Una terrassa tenia els temples dedicats a [[Nabu]] <ref> deu de la vegetació company de Tameshtun </ref>, [[Shamash]] i [[Sin]], i capelles per [[Adad]], [[Ningal]] i [[Ninurta]], i el palau reial; també hi havia un temple-torres (''ziggurat''); el palau estava adornat amb escultures i relleus; les portes estaven flanquejades per braus alats amb cap humà, que pesaven 40 tones cadascun. A la ciutat es va trobar una llista de reis assiris iniciada amb Irishum I (vers 1852-1813 aC) i encara que presenta diferències amb la llista d'[[Assur]], la combinació de les dues i algunes dades astronòmiques permeten determinar mitjanament la historia dels reis d'Assíria. A la rodalia els jardins amb tota mena de plantes aromàtiques i fruiters, i el parc de cacera reial ==Arqueologia== Fou coneguda pel cònsol general francès a [[Mossul]], Paul-Émile Botta el [[1842]], però va suposar que era Niniveh; fou excavada per Bota entre 1842 i 1844 i cap al final se li va unir Eugène Flandin. Victor Place va reprendre l'excavació del 1852 al 1855. Dos incidents dels vaixells que traslladaven objectes van suposar la pèrdua de força material: el 1853 una flotilla que portava objectes que havien d'anar a París, fou assaltada per pirates; el 1855, Place i Jules Oppert van intentar transportar els objectes salvats i altres de Dur Sharrukin i de Nimrud però un naufragi va fer perdre 200 caixes d'objectes que es van enfonsar al riu. El que es va poder salvar fou portat al [[Louvre]]. El 1928-1935 va excavar la ciutat un equip americà de l' ''Oriental Institute'' de Chicago dirigit per Edward Chiera, especialment centrant els treballs al palau reial. Un brau colossal de 40 tones fou tret a la llum a la sala del tron trencat en tres grans trossos que foren portats a Chicago. Després la direcció la van agafar Gordon Loud i Hamilton Darby centrats al palau i els temples, i les portes de la ciutat. Línia 24: * Arno Poebel, ''The Assyrian King-List from Khorsabad'', Journal of Near Eastern Studies, vol. 1, no. 3, pp. 247–306, 1942 * Arno Poebel, ''The Assyrian King List from Khorsabad (Continued)'', Journal of Near Eastern Studies, vol. 1, no. 4, pp. 460–492, 1942 * Pauline Albenda, ''The palace of Sargon, King of Assyria: Monumental wall reliefs at Dur-Sharrukin, from original drawings made at the time of their discovery in 1843-1844 by Botta and Flandin'', Editions Recherche sur les civilisations, 1986, ISBN 2-86538-152-8 * Marc Van De Mieroop, ''A History of the Ancient Near East ca. 3000 - 323 BC'', (Wiley-Blackwell) 2006, ISBN 1-4051-4911-6 * D.D. Luckenbill, ''Ancient Records of Assyria and Babylonia'', vol II

Dur Xarrukin: diferència entre les revisions