Revisió del 23:52, 5 set 2010 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.080 edits ISBN incorrecte, petites correccions ← Edició anterior		Revisió del 19:16, 10 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 5: Va esdevenir bisbe durant un període enterbolit de la història de Poitiers. En efecte, un any abans del seu nomenament, el rei [[Pipí I d'Aquitània]] va morir, i el seu pare l'emperador [[Lluís I el Pietós]] va donar el regne d'[[Aquitània]] al seu fill més petit, el futur [[Carles II el Calb\|Carles el Calb]]. El [[Comtat de Poitiers\|comte de Poitiers]] era llavors [[Emenó de Poitiers\|Emenó]] que va sostenir els drets de [[Pipí II d'Aquitània]], el fill de Pipí I. Lluís el Pietós va marxar llavors sobre Poitiers, que va ocupar al Nadal del 839, deposant a Emenó i designant al seu lloc un comte de nom Renald, suposadament amb autoritat directe sobre Herbauges (la meitat nord del comtat) i custodi per la resta del jove Rainulf I de Poitiers, fill de [[Gerard I d'Alvèrnia]], que assoliria el govern quan tindria edat. Pel seu costat Pipí II hauria nomenat a un noble proper, [[Bernat II de Poitiers]], germà d'Emenó, com a comte de Poitiers i va tractar d'ocupar la ciutat que Ebroí hauria defensat. L'emperador [[Lluís el Pietós]] va morir el juny del [[840]]. Després de la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]], entre [[Lotari I]] fill de Lluís el Pietos que tenia el suport de Pipí II (nét de l'emperador), contra [[Lluís el Germànic]] i [[Carles el Calb]], els altres fills del Pietós, va portar al [[tractat de Verdun]] que va repartir el imperi. Aquitània fou per a Carles el Calb, però Pipí II continuava tenint el control de la major part i a resistir. Fins el [[848]], quan Pipí va abandonar [[Bordeus]] als normands, no fou deposat pels nobles aquitans i Carles el calb fou generalment reconegut. Mentre el [[843]] Renald havia mort i el [[844]] va morir Bernat II, en combat contra [[Lambert II de Nantes\|Lambert]], potser quan ja havia passat al bàndol de Carles el Calb, i com que Rainulf encara devia ser jove Ebroí exercí de fet les funcions comtals a més de les pròpies funcions religioses del seu càrrec de bisbe. El [[849]], Carles el Calb va acusar al comte [[Gausbert del Maine]], de col·lusió amb els bretons, llavors en revolta, i el va fer executar. Era un noble important, emparentat amb nombrosos senyors locals, entre els quals Rainulf, [[Bernat de Gòtia]] (el fill de [[Bernat II de Poitiers]]) i el mateix Ebroi. Els nobles aquitans aprofitaren per revoltar-se contra Carles el Calb i van oferir la corona d'Aquitània a [[Lluís el Germànic]], que va enviar al seu fill [[Lluís III d'Alemanya\|Lluís III el Jove]] com el seu delegat, amb un exèrcit. Però els soldats es van ocupar més del pillatge que d'agafar les regnes del país i a Poitiers es va produir un enfrontament entre partidaris i adversaris del rei alemany, i durant el tumult va morir Ebroí. Línia 11: == Família == Tot el que se sap de la família és que era cosí del comte Roricó o [[Rorgó I de Maine]], fill de [[Gauslí]] i d'Adaltruda. El nom d'Ebroí ja el portava una generació abans un bisbe de [[Bourges]]. Aquesta i altres consideracions fa suposar a Christian Settipani que Ebroí de Poitiers era el nebot d'[[Ebroí de Bourges]] i d'Adaltruda, dona de [[Gauslí del Maine]] i del descendent del príncep pipínida Godofreu, fill de [[Drogó de Xampanya]] i d'una altra Adaltruda. ==Referències== * Michel Dillange, ''Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204)'', Geste éditions, 1995, 304 pgs. (ISBN 2-910919-09-9) * ''Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica'', Oxford, 2000, 310 pgs. (ISBN 1-900934-01-9) * Christian Settipani, « ''Les origines des comtes de Nevers'' », pàgs. 85-112

Ebroí de Poitiers: diferència entre les revisions