Diferència entre revisions de la pàgina «Edil romà»

5 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord a [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, el quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol]]s, [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i , conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per questa banda del seu deure deriva el nom amb el que són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues [[festes romanes|festes i festivals]]. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels [[banys romans|banys]], dels bordells i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els ''praecones, scribae ''i'' viatores''.
 
Els edils curuls, que també eren dos, eren originalment escollits exclusivament entre els patricis, més tard alternativament entre patricis i plebeus i finalment indistintament entre ambdós <ref>Livi. VII. 1</ref> L'ofici dels edils curuls fou instituït el 365 aC i , d'acord a Livi, en ocasió dels plebeus edils plebeus refusaren consistir la celebració dels [[jocs màxims]] (''ludi maximi'') durant quatre dies en comptes de tres en els que s'havia de realitzar un ''senatusconsultum'', pel que foren escollits dos edils entre
 
En la superintendència dels festivals públics i solemnitats, hi havia més distinció entre els dos tipus de edils. Diverses d'aquests festivals, com el de [[Flora]] <ref>Ciceró Verr. v. 14; Ovidi. Fast. v. 278</ref> i [[Ceres (mitologia) |Ceres]], eren supervisats pels dos tipus d'edils de forma indiferent; però els [[jocs plebeus]] (''plebeii ludi'') estaven sota la superintendència dels edils plebeus,<ref>Livi, XXXI, 50</ref> qui tenien un subsidi de moneda per aquest propòsit; i les multes que recaptaven els ''pecuarii'', i altres, semblaven ser apropiades a aquest efecte entre altres propòsits <ref>Livi. X:23; XXVII 6; Ovidi, Fast. v. 278&c</ref> La celebració dels ''ludi magni ''o'' Romani'', dels ''Ludi acenici'', i els ''Ludi Megalesii ''o'' Megalenses'', pertanyien especialment als edils curuls <sub>Livi XXXI 50</sub>
i era en tals ocasions que incorrien en una despesa prodigiosa, amb la intenció de complaure la gent i assegurant els seus vots en futures eleccions. Aquesta despesa extravagant dels edils emergí després del final de la Segona Guerra Púnica i s'incrementà amb les oportunitats en que els individus tenien d'enriquir-se després que l'exèrcit romà ocupés la Grècia, Àfrica i [[Hispània]]. Fins i tot la prodigalitat dels emperadors sobrepassat amb escreix el que un sol edil curul sota la república; com [[Gai Juli Cèsar]] <ref>Plutarc, ''Caesar'', 5</ref> més tard dictador, [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) |Publi Corneli Lèntul Espinter]], i, per sobre de tots, [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]], la despesa del que es limitava al simple espectacle, sinó que comprenia despesa pública com la reparació de les muralles, drassanes, portals i aqüeductes. <ref>Ciceró, ''de Off.'' II 17 ; Plini, ''Historia Naturalis'' XXXIII 3 XXXVI 15</ref>
 
El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats ''Cereales'', i els seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del [[prefecte de l'annona]] per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de [[Gordià]].
Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43);per``o això es improbable
Els edils plebeus eren escollits entre els comicis centuriats però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57),
aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades
pels edils curuls i plebeus, i que els edils curuls s'escollien primer. Sembla que abans de la llei lex annalis un ciutadà de roma major de vint-i-set anys
podia ser candidat per qualsevol ofici. Aquesta lex annalis, que fou aprovada a instància del tribú L Villius Tappulus el 180 aC, fixà l'edat en que es
emperadors. Després de la batalla d'Accium, August appointed a prefectus urbi, qui exercia de policia general, el qual havia estat originalment un dels
deures dels edils. August també prengué als edils o ho exercií ell mateix, l'ofici de la superintendència dels ritus eligiosos, i el banishing
de la ciutat de les cerimònies forànies, també assumí la superintendència dels temples, i possiblement desproveí els edils de les seves funcios originals.
Això serveix per explicar que Dió Cassi (Lv. 24) that no ones was willing exercir un caàrrec contemplatiu, i august was llavors reduced to the necessitu of
compelling persons to take it: persones accordingly escullides by lot, out of thiose who had served the offic o questor i tribú; i així es feu des de llavors.
en aquell temps. Agrippa havia estat cònsol abans d'acceptar l'ofici d'edil i la seva magnificient despesa en aquest càrrec nominal fou el final de
l'esplendor dels edils. August appointed els edils curuls especialment a la tasca d'apagar focs, i creaà un cos de sis-cents esclaus al seu comandament;
però el praefecti vigilum més tard desenvoluparia questa tasca. D'aquesta manera els curatores viarum foren appointed per ell per a la superintendència de
les carreters prop de la ciutat, i els quatoviri per a la superintendpencia dels carrers de Roma. Els curatores operum publicorum i els curatores avei Tiberis
, també appoited per August, stripped th edils dels pocs deures que els feien honorables. Perderen també la superintendència dels wells of springs, i dels
851.856

modificacions