Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions

La '''Grècia hel·lenística''' es refereix al [[període hel·lenístic]] de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'[[Alexandre Magne]] el [[323 aC]] i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a [[Roma]] el [[146 aC]]. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtat de la societat i la cultura hel·lenísitiques, les quals perdurarien sense canvis significatius fins a l'arribada del [[cristianisme]], sí va marcar la fi de la independència política de Grècia.

:''Vegeu també l'article: [[{{AP|Període hel·lenístic]]''}}

La monarquia hel·lenística es va recolzarfonamentà en una aristocràcia creada pel mateix rei i va desenvolupar un caràcter especialment cosmopolita, molt lluny de l'anterior noblesa pairal. D'ara endavant el rei no seria triat lliurement pels seus ciutadans. Els reis hel·lenístics i els seus nobles van ser triats pel propi rei però per dur a terme amb èxit i davant el poble tal sistema, van insistir en la idea de la divinitat, és a dir, el rei tenia dret a governar i a seleccionar la noblesa perquè el seu poder l'havia obtingut a través del seu llinatge diví i perquè ell mateix era en certa manera un déu. El pas següent va ser iniciar el culte al rei.

El culte al rei havia començat ja en la figura d'[[Alexandre el Gran]] que va ser reconegut com un mortal realitzador de grans gestes i descendent d'[[Hèracles]], confirmat en l'[[oracle]] de [[Oasis de Siwa |Siwa]] com a fill del mateix [[Zeus]] - [[Amon]]. La deïficació d'Alexandre en vida li va servir en moltes ocasions com aprovació i reconeixement legal del seu poder reial. El mateix Alexandre es prenia la seva deïficació com una cosa molt seriosa. Després de la seva mort moltes de les ciutats hel·lenístiques van seguir aquest procés, deïficant a alguns dels seus [[diàdoc]]s, com va passar amb [[Demetri Poliorcetes]], [[Antígon II Gònates]], [[Lisímac de Tràcia]], [[Cassandre]], [[Seleuc I Nicàtor]] i [[Ptolomeu I]].

Ptolomeu I mai va demanar honors divins però el seu fill [[Ptolomeu II]] va organitzar la cerimònia de l'[[apoteosi]] pel pare i la mare [[Berenice]], amb el títol de ''Déus“Déus Salvadores''Salvadors” (SóterSoter). Més tard, cap a l'any 270, Ptolomeu II i la seva dona [[Arsinoe I]] van ser deïficats en vida amb el títol de ''Déus“Déus germans''germans” (FiladelfoFiladelf). Se sap que se'ls va rendir culte en el santuari d'Alexandre el Gran que encara existia, on el seu diádocdiàdoc [[Ptolomeu I]] havia dipositat el cos. (En l'actualitat ésÉs un misteri el parador d'aquest santuari).

Els reis i reines successors de Ptolomeu II van ser deïficats immediatament després del seu ascens al tron, amb cerimònies d'apoteosi en què podia veure la influència de la religió i tradició egípcies. En l'[[Període hel·lenístic d'Egipte|Egipte hel·lenístic]] el culte al rei va ser una fusió entre les tradicions gregues per a la deïficació política i les tradicions egípcies, amb una gran càrrega religiosa.

Són unes gerres de ceràmica vidriada, fabricades en sèrie, que s'utilitzaven en les festes que es feien per al culte dels reis. S'aixecaven altars provisionals on es feien les ofrenes. Les libacions de vi es dipositaven en aquestes gerres especials que solien estar decorades amb el retrat de la reina que ocupava el tron ​​en aquest moment. En l'entorn artístic es diuen ''gots de la reina'' perquè sempre ve representada la reina, amb una cornucòpia a la mà esquerra i un plat de libacions a la dreta, amb un altar i un pilar sagrat. Els relleus descrits anaven acompanyats amb inscripcions que servien per identificar la reina representada. Algunes d'aquestes gerres o gots han aparegut en diferents tombes. Aquests exemplars es poden datar des de Ptolomeu II fins a l'any 116 a.CaC. El vestit de les reines és fonamentalment grec: porten un ''[[xitó]]'' sense mànigues i un ''[[himation]]'' enrotllat al voltant de la cintura i recollit sobre el braç esquerre.

A la mort de Seleuc I el seu fill [[Antíoc I Sòter]] va preparar la cerimònia per a la seva apoteosi. Més tard es va fundar un sacerdoci especialitzat per al culte del monarca viu i dels seus avantpassats. Els reis de [[Pèrgam]] van dir ser descendents del déu [[Dionís]]. Aquests reis eren venerats en vida però només després de la seva mort rebien el títol de ''theos''. [[Antíoc III el Gran | Antíoc III]] en el 193 a C. va crear una comunitat de sacerdotesses que serien les encarregades del culte a la seva dona [[Laodice III | Laodice]]. Una de les normes dictades per aquest rei per a aquestes sacerdotesses va ser que en la seva indumentària havien de portar una corona d'or decorada amb retrats de la reina.

* [[DinastiaImperi PtolemaicaSelèucida]]

== Referències Bibliografia==