Alsterdorf: diferència entre les revisions

És principalment un barri residencial. Té unes [[PiME]]s disperses al barri, uns picapederes i empreses de jardineria prop del [[Cementiri d'Ohlsdorf]] i unes empreses més grans al llarg de la carretera B433, prop de l'[[aeroport d'Hamburg]]. Un empleador major, l'[[Evangelische Stiftung Alsterdorf]], té la seva cleda i la seva seu administrativa al barri. Aquest institut d'atenció als [[Discapacitat|discapacitats]] ocupa uns 5700 persones,.<ref>[http://www.alsterdorf.de/ueber-die-ev-stiftung-alsterdorf.html Unternehmensverbund der Evangelischen Stiftung Alsterdorf] Web de la fundació, consulta el 9 d'abril 2012</ref>però vanNo tots treballen a Alsterdorf com que des de la fi dels anys 1970 va començar a descentralitzar els serveis en entitats més petites tot arreu la ciutat, per tal de facilitar la integració. Un altre empleador important és l'Hospital Israelític.

[[Fitxer:Firmenzentrale von repro86 in der Alsterkrugchaussee in Hamburg-Alsterdorf.jpg|La seu de la companyia ''repro86''|thumb|esquerra]]El poble va quedar rural, el que era la raó per la qual Heinrich Sengelmann va crear-hi el 1850 la seva fundació: volia hostatjar les persones amb discapacitat en un entorn tranquil, lluny de la ciutat, on podien trobar un sentit a la vida en treballar la terra. A poc a poc, en un segle, la ciutat expansiva va atrapar el camp. Vers la fi del segle bugaderies i plantes de blanqueig van establir-se al poble, el 1912 n'hi havia ja 26. Entre 1919-1930, va obtenir una alenada [[Hollywood|hollywoodiana]] quan l'empresa [[Cinema|cinematogràfica]] ''Vera Filmwerke'' va crear-hi uns 152 [[pel·lícula|pel·lícules]] de tot gènere.

L'urbanització va accelerar-se quan la canalització de l'Alster i la transformació dels antics meandre en canals ([[Brabandkanal]], [[Skagerrakkanal]] i [[Inselkanal]]) van atreure hamburguesos adinerats a que li agrada construir les seves [[vil·la|vil·les]] al marge l'aigua. En crear-se avingudes, una [[ciutat jardí]] i pisos construïts per a les cooperatives obreres vers 1950 tot el poble, tretva delsser urbanitzat. Dues amples cintes verdes de jardins populars prop de l'Alster i a costat de la línia del [[metro]], vavan ser urbanitzatquedar. NogensmenysNo i senseté veritable parc, però va mantenir un caràcter verd, per les plantacions, els patis publics amples dins de la ciutat jardí, els carrers arbrats i els jardins populars.