Saqueig de Roma (1527): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 43:
== El saqueig ==
Les tropes que defensaven Roma no eren massa nombroses
El [[6 de maig]], l'exèrcit imperial va atacar els murs al [[Janícul]] i al [[turó Vaticà]]. El duc Carles va ser ferit de mort en l'assalt, suposadament per [[Benvenuto Cellini]]. La mort del darrer cap respectat pels soldats va provocar que l'últim rastre de contenció desapareguera entre la tropa, i l'exèrcit va capturar fàcilment la ciutat el mateix dia. Una de les gestes més notables de la Guàrdia Suïssa va ocórrer en l'enfrontament. Gairebé tots els seus membres van ser massacrats per l'exèrcit imperial en les escales de la [[Basílica de Sant Pere del Vaticà]]. De 189 guàrdies, només 42 hi van sobreviure, però el seu valor va possibilitar que el papa Climent VII puguera fugir sà i estalvi pel ''[[passetto]] di [[Borgo (rione de Roma)|Borgo]]'', un [[passadís secret]] que encara uneix la [[Ciutat del Vaticà]] amb el [[castell de Sant'Angelo]].
Després de l'execució de vora 1.000 defensors, va començar el pillatge. Esglésies i monestirs, però també palaus dels prelats i cardenals, van ser destruïts i espoliats de qualsevol objecte preciós. Monges i altres dones van ser violades lliurement; els homes van ser torturats i assassinats. Fins i tot els cardenals pro-imperials van haver de pagar per a salvar les seues
Després de tres dies de pillatge, Philibert va ordenar el cessament del saqueig, però hi van obeir ben pocs soldats. Mentrestant, Climent continuava presoner al castell de Sant'Angelo. [[Francesco Maria I della Rovere|Francesco Maria della Rovere]] i [[Michele Antonio I de Saluzzo|Michele Antonio de Saluzzo]] van arribar amb algunes tropes l'[[1 de juny]] a [[Monterosi]], al nord de la ciutat. Llur capteniment, probablement massa caut, els va impedir obtenir una fàcil victòria sobre els ara completament indisciplinats soldats imperials. El [[6 de juny]], Climent es va rendir, i va accedir a pagar un rescat de 400.000 [[Ducat (moneda)|ducats]] a canvi de la seua vida; a més de la cessió de Parma, Piacenza, Civitavecchia i Mòdena al Sacre Imperi Romanogermànic (tot i que només la darrera havia estat ocupada de fet). Alhora, Venècia va treure profit de la situació capturant [[Cervia]] i [[Ravenna]], amb [[Sigismondo Malatesta]] tornat a [[Rimini]].
|