Eleccions presidencials ucraïneses de 2004: diferència entre les revisions

{{Infotaula eleccions

<!-- Víktor Iúsxenko-->

<!-- Víktor Ianukóvitx-->

 

}}

 

Segons la legislació electoral d'Ucraïna, s'utilitza un sistema de dues voltes en el qual un candidat ha d'obtenir la majoria (50 % o més) dels vots emesos per a ser elegit [[President d'Ucraïna]]. A la primera volta, que es va celebrar el [[31 d'octubre]] de [[2004]]. Com que cap candidat havia obtingut un 50% o més dels vots emesos, es va dur a terme una segona volta de votació entre els dos candidats de major votació, Víktor Iúsxenko i Víktor Ianukóvitx, el 21 de novembre. Segons els resultats oficials anunciats per la Comissió Electoral Central el 23 de novembre, la segona volta de les eleccions va ser guanyada per [[Víktor Ianukóvitx]]. Els resultats electorals van ser impugnats per [[Víktor Iúsxenko]] i els seus partidaris amb molts observadors internacionals al·legant que les eleccions havien estat falsejades.<ref name=CEforIP>[[Anders Åslund]] i [[Michael McFaul]] (gener de 2006). ''Revolution in Orange: The Origins of Ukraine's Democratic Breakthrough'', [[Carnegie Endowment for International Peace]], ISBN 0-87003-221-6</ref><ref name=Wilson>Virtual Politics - Faking Democracy in the Post-Soviet World, [[Andrew Wilson (historiador)|Andrew Wilson]], [[Yale University Press]], 2005, ISBN 0-300-09545-7</ref>

 

 

 

== Candidats ==

! align=right | %

|-

|valign="top"|11,188,675

|valign="top"|39.90

[[Fitxer:Ukraine Presidential Oct 2004 Vote (Moroz).png|250px|thumb|Olexandr Moroz (1a Volta) - percentatge dels vots totals]]

 

 

Un total de 28.035.184 votants van participar en la primera ronda de la votació. Els resultats preliminars van ser els següents:

Després de la segona votació del 21 de novembre, la Comissió Electoral d'Ucraïna va declarar guanyador al primer ministre [[Víktor Ianukóvitx]], amb el 49,42% dels vots, mentre que [[Víktor Iúsxenko]] va rebre el 46,69% dels vots emesos.<ref>{{format ref}} http://www.cvk.gov.ua/postanovy/2004/p1265_2004_d.htm</ref>Els observadors de l'[[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa]] (OSCE) va dir que la segona volta "no complia les normes internacionals" i els observadors electorals superiors dels EUA, el senador Richard Lugar, el va anomenar un "programa concertat i contundent de frau electoral."

 

 

Entre les dues voltes de les eleccions, el pronunciat augment de la participació es van registrar a les províncies que donaven suport Ianukóvitx, mentre que a les regions de suport a Iúsxenko van registrar un índex de participació igual o menor que el registrat en la primera ronda. Aquest efecte era més marcat a l'est d'Ucraïna i, especialment, a la [[província de Donetsk]], principal bastió de Ianukóvitx, on es va recollir una participació del 98,5%, més del 40% per sobre de la participació en la primera ronda.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> En alguns districtes, es va registrar una participació superior al 100%, i a alguns dels districtes els observadors internacionals han registrat un 127% de participació.<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> Segons els observadors electorals i les investigacions posteriors a les eleccions, els activistes a favor de Ianukóvitx viatjaren arreu del país i moltes vegades han votat com a absents .<ref name=CEforIP/><ref name=Wilson/> Alguns grups dependents de l'ajuda del govern, com els estudiants, pacients d'hospitals i presoners, se'ls va obligar a votar pel candidat del govern..<ref>[http://www.smh.com.au/news/World/Invisible-ink-how-they-rigged-the-vote/2004/12/02/1101923247133.html Invisible ink: how they rigged the vote], [[The Sydney Morning Herald]] (2 de desembre de 2004)</ref>

El Tribunal Suprem d'Ucraïna va rebutjar una apel·lació presentada per Víktor Ianukóvitx contra la conducta de la comissió electoral durant les eleccions el 6 de gener.

 

 

== Referències ==