Elâzığ: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot modifica: ckb:خارپێت |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 2:
|settlement_type = n
|subdivision_type = [[Estat]]
|subdivision_name
|timezone= Eastern European Time EET
|utc_offset=+2
Línia 9:
|utc_offset_DST=+3
subdivision_name1 = [[Regió d'Anatòlia Oriental|Anatòlia Oriental]]
|subdivision_name2 = [[Província d'Elâzığ|Elâzığ]]
|
|population_footnotes=
|postal_code = 23000
leader_name = Süleyman Selmanoğlu ([[Partit de la Justícia i el Desenvolupament]])
}}
[[Fitxer:Hazarbaba.jpg|thumb|Hazarbaba]]
Línia 46:
S'han trobar estres de poblament prehistòric i protohistòric i s'han excavat alguns llocs de l'edat del bronze a Ağin, Norşuntepe, Tepecik i Han Ibrahim Şah. Restes d'ocupació hel·lenística s'han descobert a Aşvanke i Kalecikler. Sembla que hi hauria hagut una ocupació continuada des de el [[calcolític]], però no se sap en quins períodes hi va haver una població formant vila. La primera de la que és té noticia es Harput de la qual els primers pobladors van ser els [[Hurrita|hurrites]] vers el 2.000 aC. La població fou habitada després pels armenis i la moderna ciutat actual està situada a cinc quilòmetres de l'antiga fortalesa armènia de [[Kharput]] o [[Harput]] (armeni: Խարբերդ Xarberd, en armeni oriental pronunciat: Kharberd, en armeni occidental pronunciat [[Kharpert]] o Harput, apareix el nom també com Khartabird, Khartabirt i Kharberd) que significa ''fortalesa rocosa''.
Fou la ''Ziata Castellum'' del temps dels romans.
Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el [[1100]] estava en mans d'un ''amir'' anomenat Djubuk (vegeu [[Beylik de Çubukoğulları]]), del que, un temps després, va passar als [[ortúkides]] o artúkides. L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I]] d'[[Comtat d'Edessa]] i [[Balduí II de Jerusalem|Balduí II]] de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]].
Línia 54:
Després va pertànyer a [[Eretna]], a [[Dhu l-Kadr]], als [[Ak Koyunlu]], als [[safàvides]], i el [[1515]] fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]]. Degut al seus accessos molt complicats, Reşid Mehmed Pasha que hi va fer una inspecció el [[1834]], va decidir establir una seu administrativa però que no s'instal·laria a la fortalesa sinó a uns 5 km, al lloc de Mezere o Mezre que vol dir "Llogaret" en àrab <ref> o podria derivar de Mazra'a o mezra'a, "zona cultivada"</ref>, referit a que abans estava deshabitat, i el [[1838]] s'hi van construir edificacions militars, un hospital i una casa pel governador per acomodar la població a seu d'un sandjak (i després d'un wilayat o província).
Al segle XIX alguns viatgers occidentals l'esmenten com Mazraa. Sota el sultà [[Abdülâziz]], el [[1862]] (a proposta del governador Ismail Pasha) fou anomenada en turc otomà "Mamûretü'l-Azîz" (معمورة العزيز "Feta prospera per Aziz") tot i que el sultà no n'era fundador, i el nom és va donar també al sandjak i el [[1879]] al wilayat de nova creació. Durant molts anys Elâzığ va ser coneguda com "Elâzîz" nom que era més fàcil de pronunciar i el [[17 de novembre]] de [[1937]] [[Mustafa Kemal Atatürk]] canvià el nom de la ciutat pel de "Elazık" que va ser canviat un mes després pel d'"Elâzığ" el [[10 de desembre]] de 1937.
* 1927: 20.052
| |||