Embriòfits: diferència entre les revisions

Els '''embriofitins''' ([[clade]] '''Embryophyta''' o '''Metaphyta''') és el grup de plantes més conegut. Principalment viuen en hàbitats terrestres, contrastant amb les [[alga verda|algues verdes]] que són principalment aquàtiques. Els embriofitins són organismes [[eucariotes]] pluricel·lulars amb òrgans reproductius especialitzats, amb poques excepcions fan la [[fotosíntesi]] i utilitzen el [[diòxid de carboni]].

Els embriofitins han evolucionat a partir de les algues verdes ([[Chlorophyta]]) durant l'era del [[Paleozoic]]. Les [[Charales]] són un exemple d'aquest pas evolutiu. Aquestes plantes, semblants a les algues, tenen una [[alternança de generacions]] entre organismes haploides i diploides (que respectivament donen lloc als [[gametòfit]]s i [[esporòfit]]s).

* [[Anthocerotophyta]]

Altres plantes més adaptades a les condicions de la terra més o menys seca van aparèixer durant el període [[Silurià]]. Durant el període [[Devonià]] es van diversificar i estendre passant a ser les plantes vasculars o [[Tracheophyta|traqueòfites]]. Les plantes vasculars tenen teixits vasculars o [[traqueida]], que transporten aigua i capes de cutícula resistent a la dessecació. En la majoria de les plantes vasculars l'esporòfit és l'individu dominant i desenvolupa veritables fulles, tiges i arrels, mentre que el gametòfit roman molt menut.

Els primers quatre grups són les [[gimnosperma|gimnospermes]] on l'esporòfit embriònic no està tancat fins després de la pol·linització. en contrast en les plantes amb flors o angiospermes el pol·len ha de fer créixer un tub pol·línic per penetrar a la llavor. Les angiospermes van evolucionar a partir de les gimnospermes durant el període [[Juràssic]] i es van estendre durant el [[Cretaci]].