Anna Maria Antigó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Eliminant de Categoria:Sants morts al segle XVII |
Refaig el text aportant-hi dades i hi incloc enllaços |
||
Línia 13:
|enterrat a=Convent de Santa Clara (Perpinyà)
|festivitat=
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]]
|iconografia=Hàbit de clarissa, amb un crucifix a la mà
|lloc de pelegrinatge=
Línia 31:
Anna havia nascut a [[Perpinyà]] en 1602, a la parròquia de Sant Jaume. Era filla de l'adroguer Miquel Antigó i de Marcel·lina Pujol. Va ingressar al convent de Santa Clara, de [[monges clarisses]], el [[1621]], on va destacar per la seva virtut i el fervor de les seves penitències. El 30 de març de 1645 en va ser elegida [[abadessa]].
El 10 de novembre de [[1652]],
En ocasió d'una visita que va fer, el 10 d'abril de 1660, la reina [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]] al convent de Santa Clara de Perpinyà, l'abadessa li demanà l'amnistia per a les religioses encara exilades, favor que obtingué. Així, el 25 de maig d'aquell any la mare Antigó i les seves companyes van poder tornar al convent perpinyanenc.
Acompanyada de la germana Coronat i del suport de quinze germanes més, vàren demanar al Papa sostreure el convent de l'obediència franciscana i fer-lo passar a dependre de l'autoritat de la [[Diòcesi d'Elna]]. Un dels arguments argüïts per les "reformadores" és que els confessors que enviava la província franciscana no rebien les confessions en català i elles es negaven a rebre confessors que no parléssin català. Probablement es tracta d'un pretext, però aixo és ben important, sobretot en el context d’annexió i d’afrancesament del Rosselló. I tot i el conflicte que això va causar, el Papa Alexandre VII va resoldre accedir, el 1.666, a la seva petició, i encara va tornar a ser nomenada abadessa per tres anys més.
Va reformar la comunitat, seguint rigorosament la regla de l'orde, i va mantenir la vida conventual més estricta fins al darrer moment.
Va morir el 28 de setembre de [[1676]], envoltada en una gran popularitat i estima i també ja d'una certa veneració, com ho demostra la seva sepultura, ja que no es va fer a un panteó comú, sinó en un nínxol particular. Això evidencia, com a mínim en el si de la comunitat, una certa adoració cap a una dona a la que ja se li atribuïen accions miraculoses. <ref>[Conseil Genéral des Pirenées Orientales (2009). Deux ou trois choses que je sais d'elles. Portraits de femmes en Roussillon. Perpignan: Archives Départamentales]</ref>
▲Novament al convent, afrontarà l'ocupació francesa intentant mantenir la llengua i la cultura catalanes al si de la comunitat, a més del fervor catòlic i els costums locals. El 1664 va tornar a ser nomenada abadessa. Va reformar la comunitat, seguint rigorosament la regla de l'orde.
== Veneració ==
Van atribuir-se a la seva intercessió nombrosos miracles, però cap no va ésser provat.
== Referències ==
<div style="font-size:90%">
{{referències}}
</div>
== Enllaços externs ==
*[http://blogs.elpunt.cat/aleixrenye/2012/01/25/els-potanegres-i-la-santa-incorrupta/ Apunt al Blog d'Aleix Renyé sobre la Mare Antigó]
▲Van atribuir-se a la seva intercessió nombrosos miracles, però cap no va ésser provat. En 1910 la causa de la seva beatificació va quedar interrompuda i no s'ha tornat a iniciar. No obstant això, és coneguda per la gent com a ''beata''.
[[Categoria:Clarisses catalanes]]
| |||