Simulació molecular: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àtoms +àtoms)
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Simulació molecular''' o '''Modelatmodelat Molecularmolecular''' és un terme complex que fa referència a una sèrie de mètodes teòrics i tècniques computacionals per a [[modelar]] o mimetitzar el comportament de les [[molècules]]. Aquestes tècniques són emprades en els camps de la [[química computacional]], la [[biologia computacional]] i la [[ciència de materials]] per tal d'estudiar sistemes moleculars que comprenen des de petits sistemes químics fins a grans molècules biològiques i compostos de materials. També s'utilitza en el disseny de nous materials i de [[fàrmac]]s.
 
Els càlculs més senzills poden realitzar-se a mà, però inevitablement els ordinadors són necessaris per portar a terme el modelat molecular de qualsevols sistema d'una mida raonable. El tret comú de les tècniques de modelat molecular és la descripció a nivell atòmic dels sistemes moleculars; el mínim nivell d'informació és a escala d'[[àtoms]] individuals (o de petits grups d'àtoms) més baix. Aquest fet contrasta amb la [[química quàntica]] (també coneguda com càlcul de l'estructura electrònica), en la qual els [[electrons]] són explícitament considerats. L'avantatge del modelat molecular és el fet que redueix la complexitat del sistema, fent així possible realitzar simulacions de sistemes d'un nombre molt més elevat de partícules (àtoms).
 
La [[Mecànica Molecular]] és sinònim de modelat molecular, ja que fa referència a l'ús de la [[mecànica clàssica]]/[[mecànica Newtoniana]] per tal de descriure els principis físics dels models. Els models moleculars descriuen normalment àtoms ([[nucli atòmic|nucli]] i electrons conjuntament) com a [[Càrrega elèctrica|càrregues]] puntuals amb una [[massa]] associada. Les interaccions entre àtoms veïns són descrites mitjançant interaccions de tipus molla (les quals representen els [[enllaç químic|enllaços]] químics) i les [[força de van der Waals|forces de van der Waals]]. El [[potencial de Lennard-Jones]] s'empra freqüentment per a descriure les [[força de van der Waals|forces de van der Waals]]. Les interaccions electrostàtiques es calculen segons les lleis de [[Coulomb]]. S'assignen coordenades als àtoms ja sigui en l'[[espai cartesià]] o en coordenades internes, i simulacions dinàmiques poden també assignar-les-hi les velocitats. Les velocitats atòmiques estan relacionades amb la temperatura del sistema, una mesura macroscòpica. L'expressió matemàtica col·lectiva és coneguda com a [[funció potencial]] i està relacionada amb l'[[energia interna]] del sistema (U), una mesura termodinàmica equivalent a la suma de les energies [[energia cinètica |cinètica]] i [[energia potencial|potencial]].{{MT}} Methods which minimize the potential energy are known as energy minimization techniques (e.g., [[steepest descent]] and [[conjugate gradient]]), while methods that mànica odel the behaviour of the system with propagation of time are known as [[molecular dynamics]].
 
''E = E<sub>enllaç<sub> + E<sub>angle<sub> + E<sub>dihedre<sub> + E<sub>no-enllaç<sub>''
Línia 9:
''E<sub>no-enllaç<sub> = E<sub>electrostàtica<sub> + E<sub>van der Waals</sub>''
 
Aquesta funció, anomenada [[funció potencial]], calcula l'energia potencial molecular com la suma de termes d'energia que descriuen les desviacions de les longituds, angles i torsions (dihedres) dels enllaços respecte dels seus valors d'equilibri, més els termes corresponents als parells d'àtoms no enllaçats que descriuen interaccions electrostàtiques i de van der Waals. El conjunt de paràmetres format per les longituds d'enllaç en equilibri, els angles d'enllaç, els valors de les càrregues parcials, les constants de força i els paràmetres de van der Waals, són en el seu conjunt coneguts com el [[camp de forces]] (anomenat en anglès force-field, nom habitualment emprat en la bibliografia). Les diferents implementacions de la mecànica molecular fan ús d'expressions matemàtiques lleugerament diferents, i per tant, de diferents constants per a la [[funció potencial]]. Els camps de forces d'ús comú avui en dia han estat desenvolupats mitjançant l'ús de càculs quàntics de gran complexitat i/o l'ajust de dades experimentals. La tècnica coneguda com a minimització d'energia és emprada per tal de trobar posicions de gradient zero per a tots els àtoms, en altres paraules, un mínim local d'energia. Els estats d'energia mínima són de fet els més estables, i són generalment estudiats degut a la seva importància en els processos químics i biològics. Una simulació de [[dinàmica molecular]], per altra banda, calcula el comportament d'un sistema en funció del temps. Comporta doncs resoldre les equacions del moviment de Newton, principalment la segona equació '''F = ma'''. La integració de les equacions de moviment de Newton, mitjançant diferents algoritmens d'integració, resulta en les trajectòries dels àtoms en l'espai i el temps. La força en un àtom es defineix com el gradient negatiu de la funció d'energia potencial. La tècnica de la minimització de l'energia és útil per a obtenir una imatge estàtica que serveixi per a comparar entre estats diferents de sistemes similars, mentre que la [[dinàmica molecular]] proveeix informació sobre els processos dinàmics amb la inclusió intrínseca dels efectes de la temperatura.
 
Les molècules poden modelar-se tant en el buït com en presència d'un [[solvent]] com ara l'aigua. Les simulacions de sistemes en el buït s'anomenen simulacions en ''fase gasosa'', i les que inclouen la presència de molècules de solvent s'anomenen simulacions de ''solvent explícit''. En un altre tipus de simulatcions, l'efecte del solvent s'estima mitjançant l'ús d'una expressió matemàtica empírica; aquestes es coneixen com simulacions de ''solvació implícita''.
 
Els mètodes de modelat molecular s'empren actualment de forma habitual per a investigar l'estructura, la dinàmica i la termodinàmica de sistemes inorgànics, biològics i polimèrics. Els tipus d'activitats biològiques que han estat objecte d'investigació mitjançant l'ús del modelat molecular inclouen el [[doblatplegament de proteïnes]], la [[catlàlisi]]catàlisi [[enzim|enzimàtica]], l'estabilitat proteínica, els canvis conformacionals associats a la [[funció biomolecular]], i el reconeixement molecular de proteïnes, [[ADN]], i complexscomplexos de membranes.
 
== Programari de modelat molecular ==
* [[Ghemical]]
* [[Visual Molecular Dynamics|VMD]]
* [[MMTK]]
 
== Programari de dinàmica molecular ==
* [[AMBER]]
* [[DL POLY]]
* [[CHARMM]]
* [[GROMACS]]
* [[GROMOS]]
* [[NAMD]]
 
== Vegeu també ==
* [[Química computacional]]
* [[Dinàmica molecular]]
* [[Gràfica molecular]]
* [[Mecànica molecular]]
* [[Mètode de Monte Carlo]]
 
==Bibliografia==
* A.R. Leach, ''Molecular Modelling: Principles and Applications'', [[ 2001]], ISBN 0-582-38210-6
* Daan Frenkel, Berend Smit ''Understanding Molecular Simulation: From Algorithms to Applications'', [[ 1996]], ISBN 0-12-267370-0
 
== Enllaços externs ==
Linha 39 ⟶ 26:
* [http://www.cecam.org/ CECAM, Centre Europeu de Càlcul Atòmic i Molecular.]
* [http://cmm.info.nih.gov/modeling/ Centre de Modelat molecular al NIH, EUA]
 
== Referències Bibliogràfiques ==
* A.R. Leach, ''Molecular Modelling: Principles and Applications'', [[2001]], ISBN 0-582-38210-6
* Daan Frenkel, Berend Smit ''Understanding Molecular Simulation: From Algorithms to Applications'', [[1996]], ISBN 0-12-267370-0
 
[[Categoria:Química física]]