[[Fitxer:P360-ariel-q75-3193x1768.jpg|thumb|300px|[[Ariel (mitologia)|Ariel]], una fada descansant]]
==Les fades de la mitologia catalana==
En la [[mitologia catalana]] les fades semblen ser una reminiscència precristiana d'esperits aquàtics de la natura, la satanització per part de l'[[Església universal|església]] de les quals va donar pas a les [[bruixamag|bruixes]]. Es caracteritzen normalment per estar emparentades amb l'[[aigua]], vivint en [[gorja|gorges]] i [[llac|estany]]s. En les [[llegenda|llegendes]] solen ser moralment neutres com una força de la natura i en les [[rondalla|rondalles]] tendeixen a ajudar el protagonista de la història amb pistes i [[encanteri]]s (en les més antigues solen ser aparicions de la [[verge]] les que compleixen aquesta funció). Són habituals les històries en què les fades s'aparellen amb humans i han de fer el possible per mantenir-ho en secret. S'han fet molt famoses la fada Flor de Neu i les aloges del poema ''[[Canigó]]'' de [[Jacint Verdaguer]], una de les obres clau del romanticisme català i també ''[[Liliana]]'', creada per [[Apel·les Mestres]]. Les [[llegenda|llegendes]] sobre fades són tan extenses que reben tot de noms diferents segons la seva màgia i contrada: [[aloja]], [[goja]], [[dona d'aigua]], [[paitida]], [[encantada]], [[encantaria]]...
[[Fitxer:Plucked from the Fairy Circle.png|thumb|300px|Dos homes evitant de ser abduïts per un anell de fada]]
